-
Mort de Carles II
El rei patia la síndrome de Klinefelter, una alteració cromosòmica que es dona quan es té un cromosoma X de més i que això li va provocar infertilitat. També que patia de raquitisme, manca de concentració i el prognatisme mandibular característic dels Àustries. Carles II expirava a Madrid, a l'edat de quaranta anys, deixant un testament successori que provocaria una guerra, la guerra de Successió que donaria pas a una nova dinastia a la monarquia d'Espanya, la dels Borbons. -
Period: to
Guerra de Successió
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. -
Derrota de Barcelona
Felip V derrota a Barcelona i es declara rei d'Espanya. -
Decret de Nova Planta
Els Decrets de Nova Planta són un conjunt de decrets promulgats al 1716, pel rei Felip V de Borbó, pels quals van quedar abolides les lleis i institucions pròpies del Regne de València i del Regne d'Aragó, del Regne de Mallorca i del Principat de Catalunya. Els decrets eren una sèrie de reals cèdules per les quals s'establia la «nova planta» de les Reals Audiències dels territoris de la Corona d'Aragó i de Castella. -
Period: to
Antic Règim
- Monarquia absoluta.
- Agricultura de subsistència.
- Societat estamental.
-
Publicació de la Enciclopèdia
Conjunt de totes les ciències o de totes les parts d'una ciència. -
Inependència dels EUA
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Period: to
Il·lustració
- Divisió de poder.
- Propietat privada.
- Movilitat social
-
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional el 1789 i va finalitzar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte el 1799. -
Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). -
Assamblea Nacional- Sala del Joc de la pilota
L'Assemblea Nacional va ser la institució, emmarcada en el període al voltant de la Revolució Francesa, va existir des del 17 de juny de 1789 servint de transició entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional Constituent. La sala del joc de la pilota es deia, abans del 20 de juny de 1789, "Tripot", i va ser construïda per Nicolas Cretteé en 1686 a fi i efecte que els membres de la Cort es distraguessin jugant al jeu de paume, un precedent de jocs de pilota com el tenis i la pilota basca. -
Toma de la bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París dimarts el 1792. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava sis presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució Francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Convenció Girondina
La Convenció Girondina va proclamar la República el setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. La inflació, l'amenaça europea i la insurrecció realista de La Vendée, van donar peu que els jacobins, recolzats pels sans-culottes, posessin fi al predomini dels girondins. -
Period: to
Monarquia Constitucional
Monarquia constitucional, per oposició a la monarquia absoluta, és una forma de govern, en el qual hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el poder executiu nomenant el govern, mentre que el poder legislatiu, l'exerceix una assemblea o parlament, habitualment electe pels ciutadans. -
Period: to
República Democràtica
La Primera República Francesa va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Guillotinen al Rei i a la Reina
Després de la fugida de Varennes, Lluís XVI va ser deposat, la monarquia abolida el 21 de setembre de 1792 i la família reial empresonada a la torre del Temple. Nou mesos després de l'execució del seu marit, Maria Antonieta va ser jutjada, condemnada per traïció i guillotinada el 16 d'octubre del 1793. -
Period: to
El directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució Francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Convenció Jacobina
Els jacobins eren els membres del grup polític de la Revolució Francesa, la seu es trobava a París, al convent dels frares jacobins.
Eren republicans, defensors de la sobirania popular, per tant propugnaven el sufragi universal. Es confonen sovint amb El Terror, a causa de la llegenda negra que va divulgar la reacció sobre Robespierre. Al segle XIX, el jacobinisme va ser la font d'inspiració dels partits republicans que van promoure la Segona i la Tercera República Francesa.