-
Quan s'acaba, una serie de polítics i pensadors europeus van defensar la necessitat que Europa caminés cap a la integració.
-
Des del 1946, van anar apareixent diferents organitzacions que coincidien en el seu caràcter marcadament europeista: el Moviment per l’Europa Unida, la Lliga Europea de Cooperació i Econòmica, o la Unió Europea de Federalistes, grups que acabarien unint-se, el 1948, en el Comitè Internacional de Coordinació per l’Europa Unida.
-
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, e d’afavorir el comerç i la cooperació econòmica entre els Estats membres.
-
Una unió duanera entre Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. L’experiència va ser molt positiva ja que, amb l’eliminació dels problemes derivats de l’existència de fronteres entre aquests països, el comerç va reactivar-se novament. Tot un exemple que obria les portes a futurs esdeveniments.
-
Un organisme de caràcter consultiu per a fomentar la cooperació política, social i cultural i al defensa dels drets humans.
-
entre França i la República Federal d’Alemanya per unificar els recursos siderúrgics i del carbó, el qual va prendre forma, el 1951, amb la constitució de la Comunitat Econòmica del Carbó i de l’Acer (CECA), a la qual s’hi afegirien Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
-
Van signar-se a Roma els tractats fundacionals de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els signants d’aquests històrics tractats van ser França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
-
També va establir-se un Impost indirecte sobre el Valor Afegit dels Productes
-
I aquell mateix any va votar-se per primera vegada el Parlament Europeu, seu de la sobirania europea.
-
Va néixer el Sistema Monetari Europeu (SME), com a instrument per a garantir l’estabilitat monetària, i va crear-se l’ECU, una unitat de compte imaginària i que va suposar l’antecedent directe de l’Euro com a moneda europea.
