-
Desenes de milers d'ucraïnesos es manifesten contra el Govern en la plaça de la Independència (Maidán) de Kíev.
-
El llavors president d'Ucraïna, el prorús Víctor Yanukóvich, suspèn la signatura d'un acord d'associació amb la Unió Europea, a causa de les pressions de Rússia, que li ofereix a més importants contrapartides econòmiques per això, com la reducció del preu del gas.
-
Les forces de seguretat ucraïneses maten a almenys 100 persones en les protestes. La indignació popular i la brutal repressió forcen la fugida de Yanukóvich. Mentrestant, en Simferópol, la capital de la península ucraïnesa de Crimea, militants prorussos s'enfronten a partidaris de la unitat d'Ucraïna.
-
Els esdeveniments de Crimea es reprodueixen a la regió ucraïnesa de Donbás.
-
Al maig, grups separatistes de Donetsk i Lugansk autoproclamen sengles “repúbliques populars” i reclamen integrar-se a Rússia. L'est d'Ucraïna es converteix així en l'escenari de l'última guerra d'Europa entre els separatistes prorussos, amb suport polític i militar de Moscou, i l'Exèrcit ucraïnès.
-
Se celebra un referèndum a Crimea, en el qual enmig d'acusacions de frau venç l'annexió a Rússia per més del 97% dels vots.
-
L'endemà passat, Putin signa la incorporació de la península ucraïnesa al seu territori, que la comunitat internacional no reconeix. L'OTAN congela la seva col·laboració amb Moscou, i els EUA i la UE li imposen sancions.
-
Un míssil Buk de fabricació russa derroca el vol MH17 de Malaysia Airlines i mata als seus 298 ocupants quan l'avió sobrevolava la regió de Donetsk.
-
Ucraïna, Rússia i representants separatistes de Donetsk i Lugansk signen a Minsk un acord per a posar fi a la guerra sota els auspicis de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Entra en vigor un alto-el-foc que dura una setmana
-
La reunió a Berlín del Quartet de Normandia afavorit per França i Alemanya per a resoldre aquest conflicte acaba sense avanços.
-
Putin i el nou president ucraïnès, Volodímir Zelenski, acorden a París reprendre el procés de pau a Ucraïna.
-
El 29 de desembre, Kíev i representants separatistes canvien a 200 presoners.
-
Rússia comença a traslladar tropes a les seves fronteres amb Ucraïna i a la península de Crimea.
-
El 13 d'abril, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, defineix el desplegament com “la major acumulació de tropes russes des de l'annexió de Crimea”.
-
46 Estats i organitzacions, entre elles l'OTAN, signen a Kíev la Plataforma de Crimea, en la qual Occident exigeix a Rússia la devolució de la península ucraïnesa.
-
Els Estats Units creu que Moscou prepara una invasió d'Ucraïna “a principis de 2022″, d'acord amb The Washington Post. Segons els EUA, el desplegament de Rússia a les fronteres amb aquest país pot arribar a 175.000 soldats.
-
La UE amenaça a Rússia amb “sancions enormes” si envaeix Ucraïna.
-
Una reunió entre Washington i Moscou, celebrada a Ginebra (Suïssa)
-
L'endemà l'OTAN i Rússia conclouen sense avanços. Moscou informa de l'inici d'unes maniobres militars en el sud de Rússia, el Caucas i Crimea.
-
Els EUA alerta que Rússia planeja “un atac de falsa bandera”: un sabotatge contra les seves forces en l'est d'Ucraïna per a atribuir-l'hi a Kíev i justificar una invasió. La matinada anterior, un ciberatac massiu va inutilitzar durant hores el sistema informàtic del Govern ucraïnès.
-
Rússia envia tropes a Bielorússia per a unes maniobres conjuntes prop de les fronteres ucraïneses. Entretant, el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken, inicia una nova ronda de reunions que culminaran el divendres amb una trobada amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.
-
El Departament d'Estat dels Estats Units ordena als familiars dels diplomàtics de la seva Ambaixada a Kíev que abandonin el país, davant l'amenaça d'una invasió de Rússia. També autoritza els treballadors no essencials a sortir, i demana a la resta dels seus conciutadans que considerin “l'oportunitat de sortir d'Ucraïna emprant vols comercials o altres mitjans privats”, atès que l'ambaixada no estarà en condicions de prestar-los ajuda en cas d'un atac.
-
La Xina s'alinea amb Rússia sobre Ucraïna. El ministre d'Afers exteriors de la Xina, Wang *Yi, trenca el silenci administratiu del seu país entorn de l'amenaça de Rússia sobre Ucraïna. I ho fa per a deixar clar que les simpaties de Pequín estan amb Moscou. D'altra banda, aquests dies Rússia escenifica un notable acostament amb Cuba, el seu antic aliat, i ho fa en un ambient de tensió internacional creixent.
-
Per a evitar que la dependència energètica europea de Rússia i les ombrívoles perspectives de falta de subministrament afegeixin més tensió a la crisi ucraïnesa, el president dels Estats Units, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, realitzen un comunicat conjunt en el qual exhibeixen unitat per a enviar un missatge d'assossec: no hi haurà desproveïment.
-
Joe Biden afirma que planeja desplegar tropes en l'est d'Europa i països de l'OTAN “a curt termini”, si bé no serà un gran nombre. El Pentàgon xifra els efectius en 8.500 soldats, que es troben en “alerta màxima” per a desplaçar-se en cas de necessitat, arran de la crisi d'Ucraïna. “Enviaré tropes a l'est d'Europa i els països de l'OTAN a curt termini. No massa”, assegura el president estatunidenc.
-
Els Estats Units i l'OTAN rebutgen signar un tractat bilateral sobre seguretat a Europa amb Rússia i també tancar la porta a una futura incorporació d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica. Aquestes eren dos de les principals exigències plantejades per Moscou per a posar fi a la crisi d'Ucraïna.
-
Emmanuel Macron demana a Putin evitar la guerra: “Els pròxims dies seran decisius”. Els presidents de Rússia i França es reuneixen a la recerca d'una resposta al vesper ucraïnès. Putin va exercir d'amfitrió i va escoltar l'intent del president francès d'aconseguir una desescalada que allunyés l'amenaça de guerra. La visita de Macron a Moscou no va aconseguir arrencar cap concessió en ferma del Kremlin entorn d'Ucraïna.
-
El Ministeri d'Afers exteriors recomana als espanyols residents a Ucraïna que abandonin temporalment el país pels seus propis mitjans. Al mateix temps, reitera la recomanació de no viatjar a territori ucraïnès “donada la volàtil situació de seguretat”. El dia anterior, els EUA, així com altres països occidentals, havien fet un anunci similar.
-
El Parlament rus aprova una resolució que insta el president Vladímir Putin que reconegui la independència de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, autroproclamadas repúbliques en 2014. La decisió de la Duma estatal del “enviament immediat” a Putin de la iniciativa no és vinculant, però ofereix un senyal contradictori de la postura russa.
-
El Govern ucraïnès i els separatistes prorussos recolzats per Moscou intercanvien acusacions d'atacs al llarg de la línia del front a la regió de Donbás. Així, projectils d'artilleria van aconseguir una guarderia a la ciutat de Stanytsia Luganska, en la part de la regió de Lugansk controlada pel Govern de Kíev. Al seu torn, líders de les regions secessionistes de Donetsk i Lugansk van denunciar atacs de les forces ucraïneses.
-
Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van informar que el Kremlin ja havia ordenat procedir a la invasió d'Ucraïna, segons fonts de l'Administració de Joe Biden citades per The New York Times i The Washington Post. Aquest mateix dia, els separatistes prorussos van donar l'ordre d'evacuar a civils en Donbás.
-
Putin signa el reconeixement de les regions prorusses ucraïneses de Donetsk i Lugansk i ordena l'enviament de tropes russes a la zona. La UE condemna en bloc el moviment i anuncia la posada en marxa el mecanisme per a activar contundents sancions a Rússia. els EUA realitza un moviment similar. Putin, que havia defensat ferventment els acords de pau per al Donbás, dinamita amb aquesta signatura parteix de l'acció diplomàtica.
-
Alemanya suspèn la certificació del polèmic gasoducte Nord Stream 2 després de l'anunci del reconeixement per part de Moscou de les regions separatistes d'Ucraïna. Berlín anuncia que paralitzarà l'aprovació de la infraestructura, controlada pel gegant gasista rus Gazprom. El canceller Scholz anuncia que ha demanat al seu ministre d'Economia que es prenguin les mesures administratives necessàries per a paralitzar el procés de certificació del gasoducte.
-
Pocs minuts abans de les sis del matí del dijous 24 de febrer, el president rus anuncia una “operació militar especial” en Donbass. Rússia inicia el seu atac contra Ucraïna des del nord, est i el sud. Moscou defensa que és una operació per a “desmilitaritzar” el país veí, però no pretén l'ocupació.
-
Les tropes russes arriben a Kíev i llancen ofensives contra infraestructures civils, causant ja almenys 137 morts. S'estima que prop de 100.000 persones han fugit de la capital, un flux de desplaçats que augmentarà en els dies següents i va camí de convertir-se en el major èxode a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
-
Rússia i Ucraïna mantenen la seva primera ronda de negociacions en una taula de diàleg a Bielorússia, al costat de la frontera amb Ucraïna. Mentrestant, les forces enviades per Putin llancen un dur atac contra Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna i de majoria russoparlant. Malgrat la desequilibri de forces militars entre Moscou i Kíev, la societat ucraïnesa organitza la resistència. El president d'Ucraïna, sol·licita l'adhesió del país a la UE per la via d'urgència.
-
El president rus, Vladímir Putin, intensifica la seva ofensiva contra Ucraïna. A mesura que les tropes de Moscou enfronten resistència de l'Exèrcit i de les milícies civils, el Kremlin ha passat a llançar atacs més agressius i contra infraestructures civils. En un intent per aïllar el Donbass i fer-se amb el control de tot l'est d'Ucraïna. Putin inicia intensos atacs contra la ciutat de Khàrkiv. La Unió Europea finançarà la compra de material letal per a Ucraïna.