-
el divendres em vaig aixecar content pensant que tenia unes vacances de dues setmanes, no sàvia que això arribaria a més.
-
Pensava que eren només dues setmanes i estava content, eren unes mini vacances.
No el vaig portar malament, al matí gimnàstica i jugar a la consola i veure alguna pelicula. -
Aquesta setmana ja em vaig adonar que això no era cap broma, el meu pare va agafar la baixa perquè estava molt refredat, per prevenció, va haver de quedar-se a casa. no sabem si va tenir el coronavirus o no.
Vaig començar a fer deures tots els matins i a organitzar-me per dur-les a el dia ia la tarda, karate en línia i jugar amb amics per la consola. -
Això ja és una rutina: m'aixeco, deures, una mica d'esport i jugar a la consola.
Ara si que comença a fer-se dur, trobo a faltar veure els meus amics, als meus avis, als meus primeres; trobo a faltar: anar a el càmping, fer natació, teatre i fins trobo a faltar l'institut. -
Em vaig despertar amb un dia mes de confinament i amb un any mes.
Vaig fer un vídeo amb imatges dels tretze anys de la meva vida i ho envii a diversos grups.
Com sortim a aplaudir tots els dies, em van cantar tots els veïns l'aniversari feliç. -
Tot i que ja puc sortir al carrer dins d'un horari, la veritat és que no em ve molt de gust, no sé si és per por, perquè no em podré relacionar amb ningú o perquè m'he acostumat a estar a casa.
El meu rutina no ha canviat molt, activitats de l'institut, karate en línia ... el que si que estic veient és moltes sèries que abans del confinament no em donava temps i a jugar a jocs amb la família. -
Aquesta setmana ja he pogut veure els meus avis i fins i tot he pogut celebrar l'aniversari d'un d'ells i he pogut veure els meus primeres.
He fet classes presencials de karate i he pogut estar amb els meus amics.
Crec i vull que aquesta pelicula de terror que estem protagonitzant s'acabi aviat.
ENTRE TOTS PODEM. -
-
-
