Civilització Romana

Fundació de la ciutat de Roma

Period: 753 BCE to 510 BCE

Numa Pompilio

Period: 715 BCE to 674 BCE

Va reformar el calendari romà, ajustant-ho per l'any solar i lunar, i ha afegit a més els mesos de gener i febrer. Així mateix, va instituir nombrosos rituals religiosos romans i va crear el càrrec de sacerdot suprem, anomenat "flamen maioris". Va organitzar el territori circumdant de Roma en districtes i va repartir entre els ciutadans les terres conquerides per Ròmul.

Tulio Hostilio

Period: 673 BCE to 642 BCE

Va governar durant 31 anys. Va fomentar guerres contra Alba Longa, Fidenas i Veyes, de manera que Roma va obtenir així nous territoris. Va acceptar com a ciutadans romans que van arribar a ser patricis als pobladors de la conquerida ciutat d'Alba Longa i altres que van arribar a Roma a la recerca d'asil. També va erigir un nou edifici per albergar al Senat, la Cúria, que va existir durant cinc segles.

Anco Marcio

Period: 642 BCE to 617 BCE

Va fer construir el port romà d'Òstia a la costa del Tirrè, així com les primeres factories de salaó, aprofitant la ruta fluvial del comerç de sal ("via salaria") que proveïa als ramaders sabins. La grandària de la ciutat es va incrementar gràcies a la seva diplomàcia, que va permetre la unió de diversos llogarets menors en aliança amb Roma.

Tarquino I

Period: 616 BCE to 579 BCE

Va afegir cent nous membres al Senat, procedents de les tribus etrusques. Va utilitzar el botí de les seves campanyes militars per construir grans monuments a Roma. Entre les seves obres, destaca el clavegueram de la ciutat, la Claveguera Màxima. En el lloc de les antigues maresmes, va iniciar la construcció del Fòrum Romà. El més cèlebre dels seus projectes va ser el Circ Màxim, un gran estadi per a carreres de cavalls, que és fins avui el més gran de tots en el món.

Servio Tulio

Period: 578 BCE to 535 BCE

Va desenvolupar una nova constitució, amb major atenció a les classes ciutadanes. Va instituir el primer cens, dividint a les gents de Roma en cinc classes econòmiques. Va establir el dret a vot segons la riquesa econòmica, per la qual cosa gran part del poder polític va quedar reservat a les elits romanes.

Tarquino el Soberbio

Period: 535 BCE to 510 BCE

Va usar el terror i va derogar moltes reformes dels seus predecessors. La seva millor obra va ser la finalització del temple de Júpiter. Va abolir i va destruir tots els santuaris i altars sabins de la Roca Tarpeia, la qual cosa va enfurismar al poble. El punt crucial de la seva tirànic regnat va succeir quan va permetre la violació de Lucrecia, una patrícia romana, per part del seu propi fill Sisè. El Senat va decidir abolir la monarquia i, en el 509 a.C., es va establir la República.

Primera Guerra Púnica

264 BCE

Presa de Palerm i creació de la província de Sicília. Annexió de Còrsega i Sardenya, Aníbal pren Sagunt.

Segunda Guerra Púnica

218 BCE

Guerra amb Macedònia. Presa de Capua. Corneli Escipió l'Africà pren Cartago Nova. Victòria de Zama. Escipió a Àfrica. Creació de les províncies d'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. Les legions ocupen Grècia. Suïcidi d'Aníbal. Nova Guerra Macedònica.

Tercera Guerra Púnica

119 BCE

Destrucción de Cartago. Creación de las provincias de África y de Asia. El cónsul Mario reforma el ejército

Asesinato del tribuno Mario Livio Druso

91 BCE

Aixecaments en diferents províncies i creixents conflictes entre patricis i plebeus.

Rebel·lió d'Espartaco

73 BCE

Se li sumen contingents d'esclaus i camperols sense terra, derrotats a la batalla de Silaro. Consolat de Cras i Pompeu. Campanya de Pompeu a Orient. Primer Triumvirat: aliança entre Pompeu, Cras i Juli Cèsar. Consolat de Juli Cèsar

Conjuració de Catilina.

63 BCE

Conjuración de Catilina. Consulado de Cicerón. Se crea la provincia de Siria

Julio César conquista la Gàl·lia i entra a Itàlia.

51 BCE

Cèsar i Pompeu s'enfronten a Egipte. Derrota de Pompeu a Farsàlia

Asesinato de Julio César.

44 BCE

Agripa derrota a Pompeu.

36 BCE

Victoria de Actium. Cayo Julio César Octaviano, a quien César proclamó heredero, se hace con el poder. Octavio ocupa Alejandría. Muerte de Marco Antonio y suicidio de Cleopatr.

Octavi rep del Senat el títol d'August que el converteix en emperador, i a Roma, a imperi

27 BCE

S'inicia el culte a la seva naturalesa divina. El poder queda en mans de la dinastia Júlia-Clàudia. Després de la creació de la província de Galàcia i la submissió dels parts, August proclama la "Pax Romana" i inicia una etapa de puixança política, econòmica i militar.

Neixement de Crist

1 CE

Es considera a aquest com l'any del naixement de Jesús de Natzaret i inici de l'era cristiana.

Mor August, i Tiberi és proclamat emperador pel Senat.

14

Cayo César Germànic s'inicia la guerra contra els pobles germànics, que culmina amb la incorporació a l'Imperi de les províncies de Capadòcia i Commagene. Mor Tiberi

Cayo César Germànic, conegut com Calígula, és proclamat emperador.

37

Imprimeix al govern de Roma un caràcter de monarquia teocràtica, centrada en el culte de l'emperador. cau assassinat

Govern de Claudio.

41

Conquesta del sud de la Bretanya, França i gran part de Germania. Claudio és assassinat per Agripina

Neró és proclamat emperador

54

Vespasiano invade Judea. Asesinato de Agripina. Aírame Burro, preceptor de Nerón y Octavia, es asesinado. Nerón se casa con Popea.

l'avanç del cristianisme

64

Neró va manar incendiar Roma i culpa d'això als seguidors de la nova fe. Suïcidi de Neró

Galba és proclamat emperador

68

Vespasià reprimeix la rebel·lió dels jueus. Galba és assassinat. Otón és nomenat emperador, però, mancat del suport de les legions, al poc temps se suïcida. El succeeix Vitelio, que és assassinat.

Vespasià, emperador

70

El seu fill Tito destrueix Jerusalem i expulsa als jueus de Judea. Construcció del Coliseu. Mor Vespasià. El succeeix el seu fill Tito, Erupció del Vesuvi i catàstrofe de Pompe-ja i Herculà. Mor Tito i el succeeix Domicià, que conclou la conquesta de Britània. Assassinat de Domicià i proclamació de Nerva, que mor dos anys després.

Trajà, hispà, és el primer emperador nascut en una província.

98

Creació de les províncies d'Armènia i Mesopotàmia. L'Imperi aconsegueix la seva màxima extensió. Mor Trajà i Adrià és proclamat emperador. Es aixafa a Judea la revolta encapçalada per Bar Kojva i els jueus són expulsats del territori. Mort d'Adrià. El govern passa a mans d'Antonino Pío.

Proclamació de Marc Aureli com a emperador.

161

La pesta assola! Imperi i afecta greument a Roma. Marc Aureli mor combatent al riu Danubi. El govern passa a mans de Commodo. Incendi de Roma i assassinat de Commodo

Any dels quatre emperadors

193

Didi Julià, Prescenio Níger, Clo-va donar Albino i setena-mio Sever. Finalment, el poder queda en mans de l'últim. Edicte contra cristians i jueus. Mor Septimi Sever. Assumeixen dos emperadors: Caracalla i Geta. El primer assassina al segon i concedeix la ciutadania a tots els habitants de l'Imperi. Caracalla és assassinat i assumeix Macrí, que governa un any. Després d'un govern fugaç d'Heliogàbal, Sever Alexandre és emperador. Invasió dels alamanes en el Rin.

Període de "Anarquia Militar"

235

se succeeix la proclamació i l'assassinat de diversos emperadors. Persecució als cristians. Epidèmia de pesta. Invasions godes. Valeriano assumeix com a emperador oriental i el seu fill Gal·liè com a emperador occidental. Valeriano mor a les mans dels perses. Aureliano assumeix com a emperador i instaura el culte al Sol ia l'emperador. Invasions franques i godes. Assumeix Probo i deté les invasions. Corregencia de Maximià. Constancio i Galeri s'associen al tron.

Constantinople

324

Constantí, que assumeix el cristianisme, funda Constantinoble, on instal·la la seva cort. Roma deixa de ser l'epicentre de l'Imperi. L'Església celebra el Concili de Nicea, on condemna a l'arrianismo.

Mor Constantino.

337

El succeeixen els seus fills Constancio II a Orient i Constant I a Occident. El primer mor i el succeeix Flavio Claudio Juliano, que reinicia la persecució als cristians. Julià mor combatent als persa. Primera divisió de l'Imperi entre Valentiniano i Valente.

Teodosio ascendeix al tron

379

Es prohibeix el paganisme. A la seva mort, l'Imperi es divideix entre els seus fills Arcadi i Honori. Ròmul August és nomenat emperador d'Occident, però l'assassinen un any després. L'any 476 és considerat el final de l'Imperi Romà d'Occident. L'Oriental va tenir la seva continuïtat en l'Imperi Bizantí, fins a 1453, quan va caure en poder dels otomans.