-
Period: to
Lleis de Jim Crow
Les lleis de Jim Crow eren una col·lecció d’estatuts que legalitzaven la segregació racial. Amb el nom d’un personatge d’un espectacle joglar negre, les lleis, que van estar presents durant uns 100 anys, tenien la finalitat de marginar els afroamericans negant-los el dret a votar, a ocupar llocs de treball, a obtenir una educació o altres oportunitats. Aquells que intentaven desafiar les lleis de Jim Crow sovint s’enfrontaven a arrestos, multes, condemnes a la presó, violència i mort. -
Ordre executiva de Harry Truman
El president Harry Truman va emetre l'ordre executiva 9981 per posar fi a la segregació als serveis armats. -
El "final" de la segregació racial a les escoles públiques
Brown v. Board of Education de Topeka va ser un cas important del Tribunal Suprem de 1954 en què els jutges van dictaminar per unanimitat que la segregació racial dels nens a les escoles públiques era inconstitucional. -
L'homicidi d'Emmet Till
Emmett Till, un jove de 14 anys de Chicago, va ser assassinat brutalment a Mississippi per presumptament coquetejar amb una dona blanca. Els seus assassins van ser absolts, i el cas va atreure l'atenció internacional sobre el moviment pels drets civils després que la revista Jet publiqués una foto del cos apallissat de Till al seu funeral a taúd oberta. -
Rosa Parks
Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un home blanc en un autobús de Montgomery, Alabama. La seva postura desafiant va provocar un boicot durant un any a l'autobús de Montgomery. -
Reunió a Atlanta
Seixanta pastors negres i líders de drets civils de diversos estats del sud, inclòs Martin Luther King, Jr., es reuneixen a Atlanta, Geòrgia, per coordinar les protestes noviolentes contra la discriminació i la segregació racials. -
Little rock nine
Nou estudiants negres coneguts com els "Little Rock Nine" van ser bloquejats a l'entrada de l'escola secundària Little Rock Central de Little Rock, Arkansas. El president Dwight D. Eisenhower va enviar tropes federals per escortar els estudiants, però van continuar sent assetjats. -
Acte dels drets civils
Eisenhower va signar la llei dels drets civils de 1957 per ajudar a protegir els drets dels votants. La llei permet processar federalment aquells que suprimeixen el dret de vot d'una altra persona. -
Greensboro Four
Quatre estudiants universitaris afroamericans de Greensboro, Carolina del Nord, es van negar a deixar menjador "només blancs" de Woolworth sense ser servits. Els Greensboro Four —Ezell Blair Jr., David Richmond, Franklin McCain i Joseph McNeil— es van inspirar en la protesta noviolenta de Gandhi. El Greensboro Sit-In, com es va anomenar, va provocar "sit-ins" similars a tota la ciutat i en altres estats. -
Ruby Bridges
Ruby Bridges, de sis anys, va ser escortada per quatre mariscals federals armats quan i es va convertir en la primera estudiant a integrar l'escola primària William Frantz a Nova Orleans. Les seves accions van inspirar la pintura de Norman Rockwell The Problem We All Live With (1964). -
Period: to
Freedom riders
Al llarg de 1961, activistes blancs i negres, coneguts com a "Freedom Riders", van fer viatges en autobús pel sud americà per protestar contra terminals d’autobusos segregats i van intentar utilitzar banys i menjadors “només blancs”. Els Freedom Rides van estar marcats per una horrible violència dels manifestants blancs, que van cridar l'atenció internacional sobre la seva causa. -
George C. Wallace bloqueja a dos estudiants negres
El governador George C. Wallace va bloquejar una porta de la Universitat d'Alabama per impedir que dos estudiants negres es poguessin registrar. La confrontació va continuar fins que el president John F. Kennedy va enviar la guàrdia nacional al campus. -
The March on Washington
Aproximadament 250.000 persones participen a The March on Washington for Jobs and Freedom. Martin Luther King va pronunciar el seu discurs "Tinc un somni" com a final al Memorial Lincoln, afirmant: "Tinc el somni que algun dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo:" Nosaltres mantenim aquestes veritats com a evidents: que tots els homes són creats iguals ". -
Bombardeig a 16th Street
Una bomba a l’església baptista 16th Street de Birmingham (Alabama) va matar quatre joves i va ferir a diverses persones abans dels serveis del diumenge. El bombardeig va incitar protestes enutjades. -
Es firmen els drets civils
El president Lyndon B. Johnson va signar la Llei dels drets civils de 1964, que impedeix la discriminació laboral per raça, color, sexe, religió o origen nacional. El títol VII de la llei estableix la Comissió d’Oportunitats d’Ocupació Igual dels Estats Units (EEOC) per ajudar a prevenir la discriminació en el lloc de treball. -
Homicidi de Malclom X
El líder religiós negre Malcolm X va ser assassinat durant una concentració per membres de la Nació de l'Islam. -
Diumenge Sagnant
A la marxa de Selma a Montgomery, al voltant de 600 manifestants pels drets civils van caminar a Selma, Alabama, a Montgomery —la capital de l’estat— en protesta per la supressió dels votants negres. La policia local els va bloquejar i els va atacar brutalment. Després de lluitar amb èxit als tribunals pel seu dret a marxar, Martin Luther King i altres líders dels drets civils van liderar dues marxes més i finalment van arribar a Montgomery
el dia 25 de març. -
Llei de drets de vot
El president Johnson va signar la Llei de drets de vot de 1965 per evitar l'ús de proves d'alfabetització com a requisit de vot. També va permetre als examinadors federals revisar les qualificacions dels votants i als observadors federals controlar els col·legis electorals. -
Homicidi de Martin Luther King Jr
Martin Luther King, Jr. va ser assassinat al balcó de la seva habitació d'hotel a Memphis, Tennessee. James Earl Ray va ser condemnat per l'assassinat el 1969. -
Llei dels drets civils de 1968
El president Johnson va signar la Llei dels drets civils de 1968, també coneguda com a Fair Housing Act, que proporciona igualtat d’oportunitats d’habitatge independentment de la raça, la religió o l’origen nacional.
