-
El català era una llengua diferenciada del llatí
-
Codi de lleis visigoòtic
-
Recull de sermons
-
-
-
S'expandeix el territori a Lleida, Tortosa, Mallorca, València, Sardenya, Nàpols i Sicília.
-
La cancelleria reial es considerava un model de ben escriure.
-
Novel·les:
·Tirant lo Blanc - Joanot Martorell
·Espill - Jaume Roig
·Curial e Güelfa - Anònim
Poesia:
·Ausiàs Marc es considera el poeta més genial de la vella lírica. Va ser el primer d'escriure poesia en català sense provençalismes.
Darrer terç del segle 1500:
·Roís de Corella va ser un important humanista, poeta i prosista sacre i profà. -
Martí l'Humà va morr al 1410 sense descendència.
-
Martí l'Humà és substituït pel la Dinastia de Trastàmara i comença tot un procés de castellanització que deixa sense suport social i econòmic la literatura culta. Aquesta havia estat sostinguda per les corts reials o aristocràtiques.
Les classes populars continuaren parlant i escrivint en català.
Obres de literatura:
·Cristòfor Despuig - Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (S. XVI)
·Obra poètica de Francesc Vicent Garcia (S XVII) -
Obres de literatura:
·Cristòfor Despuig - Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (S. XVI)
·Obra poètica de Francesc Vicent Garcia (S XVII) -
-
La gent es resisteix a utilitzar la llengua forastera i fan declaracions explícites en defensa de la llengua pròpia.
Baldiri Reixac publica al 1749 les "Instruccions per l'ensenyança de minyons" malgrat la prohibició de l'ensenyament del català. -
La derrota en la guerra contra Felip V va tenir conseqüències com ara un canvi trascendental en la història lingüística, cultural, política i econòmica. A partir d'aquest moment, Felip V promulga el decret de Nova Planta (1716) i altres disposicions, les quals obliguen a utilitzar el castellà a les escoles, a la comptabilitat, a les representacions teatrals, a la documentació notarial, etc. També, qualsevol persona que utilitzès el català a les escoles, seria castigada (als paisos catalans).
-
Durant aquest periòde s'accentua el predomini del castellà, la burgesia també adopta el castellà com a llengua pròpia. Això causa una serie de trets diferenciadors dialectals entre el català i el castellà
-
El romanticisme que sorgeix a Europa desvetlla algunes consciències que reivindiquen l'ús literari del català. El Principat introdueix un nou esperit de la revolució industrial. Aquests fets són la base d'un moviment político-cultural: la Renaixença.
"La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau del 1833 es pren com a fita inical al Principat. A València al 1841 amb la publicació d'una poesia de Tomàs de Villaroya i a les Illes el moviment renaixentiste va trigar més. -
La poesia guanya difusió amb els Jocs Florals de Jacint Verdaguer.
Narcís Oller és escriptor de novel·la catalana.
Àngel Guimerà i Frederic Soler són representatius del teatre català.
La premsa en català comença a guanyar importància a partir de l'any 1870 amb la revista "La Campana de Gràcia"
Diaris:
1870 - Diari Català
1881 - Renaixença
A partir d'aleshores la premsa guanya qualitat i quantitat tant a les grans ciutats com als nuclis comarcals. -
Apareixen autors de la categoria de Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Prudenci Bertrana, Caterina Albert (<< Víctor Català>>), Ignasi Iglésias, etc.
-
-
Al 1906 es va celebrar el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a iniciativa del mallorquí Antoni M. Alcover amb més de 3000 congressistes. El congrés instaura unes bases de la normativització ortogràfica de la llengua catalana.
-
S'elegeix com a president de la Diputació de Barcelona a Enric Prat de la Riba. Ell, aquell mateix any, crea l'Institut d'Estudis Catalans que s'encarrega de vetllar per la codificació de l'idioma. Pompeu Fabra, que forma part de la Secció Filològica de l'IEC, s'encarrega de que el català sigui una llengua moderna, apta per a tots els usos mitjançant les "Normes Ortogràfiques" (1913), la "Gramàtica catalana" (1918) i el "Diccionari General de la Llengua Catalana" (1932).
-
La llengua catalana guanya en àmbits d'ús (ensenyament, premsa, ràdio...) i apareixen nous moviments literaris (Noucentisme i Avantguardisme) i escriptors de gràn vàlua:
·Carles Riba
·Josep Carner
·Salvat-Papaseit
·J. V. Foix
·Josep Pla
entre d'altres. -
L'espai entre l'any 1939 fins el 1975 es considera un període franquista, el qua provoca una nova repressió total de la llengua pròpia i es permesa tan sols en àmbits familiars.
El castellà torna a ser llengua d'ensenyament, de l'administració de l'Estat, etc.
Un cop el dictador és mort, apareix la Generalitat de Catalunya (1977), la Generalitat Valenciana (1982) i el Consell Insular de Mallorca (1983).
