-
Period: to
Guerra d'Independència dels Estats Units
Va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Signatura de la Constitució EUA
Va ser adoptada en 1787, entrant en vigència en 1789. Encara es troba en vigor, la qual cosa es la constitució escrita de major antiguitat que es troba encara vigent en el món. La constitució va reemplaçar als febles Articles de la Confederació, per a formar una unió que fora prou forta per a sobreviure als perills del món i alhora protegir la llibertat dels estats i dels ciutadans. -
Abraham Lincoln guanya les eleccions
El 6 de novembre de 1860, Abraham Lincoln era escollit president dels Estats Units d’Amèrica. Es va convertir així en el primer president republicà del país. El camí de Lincoln cap a la presidència no va ser fàcil, ja que va haver de superar a diversos candidats del seu propi partit que tenien experiència com a senadors i governadors territorials. -
Esclat de la Guerra de Secessió o Guerra Civil Americana
Va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l'esclavitud van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d'Amèrica. Oficialment, la guerra civil va començar quan el general dels confederats P.G.T. Beauregard va obrir foc sobre el Fort Sumter. -
Abolició oficial esclavitud
Es va abolir completament l'esclavitud als Estats Units després que les tropes estatunidenques van entrar en l'estat de Texas, que no va obeir aquesta decisió encara que Abraham Lincoln va declarar la llibertat als esclaus negres. -
Lleis Jim Crow
Van ser unes lleis estatals i locals als Estats Units, promulgades per les legislatures estatals blanques, les quals eren dominades pels demòcrates després del període de Reconstrucció entre 1876 i 1965. Aquestes lleis propugnaven la segregació racial en totes les instal·lacions públiques. -
Rosa Parks
Va ser una activista afroamericana, figura important del moviment pels drets civils als Estats Units per ocupar un seient per a blancs en lloc d'un en la zona posterior de l'autobús per a gent de color durant una protesta organitzada amb accions iguals. Per tal acció, va acabar sent detinguda, la qual cosa se cita sovint com l'espurna del moviment, i se la reconeix com «la primera dona dels drets civils». -
Ruby Bridge primer dia d’escola
És una activista estatunidenca pels drets civils de les persones racialitzades.
Va ser la primera nena afroamericana a assistir a una escola de "només blancs", la William Frantz Elementary School de l'estat de Louisiana, des del novembre de 1960, trencant així amb la segregació racial que existia a les escoles, especialment a les dels estats del sud. -
Llei pels Drets Civils
És una llei civil i laboral històrica per a aquest país, que va constituir una peça clau per a prohibir la discriminació racial i segregació racial. La Llei va establir una sèrie de regles obligatòries per a la inscripció de votants en els estats de la Unió, amb la finalitat de garantir el dret a vot de tots els ciutadans i evitar les arbitrarietats que en alguns estats del Sud eren utilitzades per a impedir el vot de la població afroamericana. -
Mor Martin Luther King
Va ser un ministre i activista baptista estatunidenc que es va convertir en el portaveu i líder més visible del moviment de drets civils des de 1955 fins al seu assassinat en 1968. L'assassinat de Martin Luther King, es considera un dels magnicidis del segle xx. King és recordat com un dels majors líders i herois de la història dels Estats Units, i en la moderna història de la no-violència.
