-
La fundació de Roma és referida per diverses llegendes, les quals van ser unificades principalment per l' Eneida de Virgili , reunint en una història coherent diferents versions d'alguns ritus d'iniciació d'aquell temps.
-
-
El setè i darrer rei de Roma va ser Tarquini el Soberbio. Fill de Prisco i gendre de Servio, Tarquini també era d'origen etrusc. ... Després de l'expulsió de Tarquini, el Senat va decidir abolir la monarquia, convertint Roma en una república l'any 509 a.
-
-
Los avances en favor de la plebe fueron lentos pero constantes. Algunos cónsules fueron reemplazados por tribunos militares con poder consular. La impopular prohibición del connubium de la Tabla XI fue abolida en 445 a. ... C., de pretor y de dictador se abren a los plebeyos.
-
C. La batalla de l'Alia va ser un enfrontament militar lliurat a les rodalies del riu Alia en algun moment a inicis del segle IV a. C., entre la tribu gal·la dels senons i l'exèrcit de la República romana. El resultat va ser una completa victòria dels primers i el posterior saqueig de Roma.
-
La primera guerra samnita va tenir lloc entre el 343 i el 341 a. C.; després del sotmetiment dels auruncos per Roma, aquesta va fixar com a següent objectiu la Campània, consolidant la frontera oriental que, mitjançant el riu Liris, posava en contacte a la República amb el Samni.
-
Finalment, a l'any 338 a. C., a la decisiva batalla naval d'Antium, Roma va derrotar als volscos, portant-se un preciós tresor: les proes dels vaixells enemics o rostra, que durant segles van adornar la tribuna d'oradors del fòrum romà. Aquesta important victòria assenyala el final de les guerres llatines.
-
Va ser el primer aqüeducte de Roma, construït pels censors Apio Claudio ceco i Cayo Plaucio Decià l'any 312 a. C. Captava aigua des de les fonts al llarg de la via Prenestina. ... Va ser restaurat, alhora que es construïen altres aqüeductes el 144 a.
-
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto (Imperator Caesar Augustus).
-
-
Al setembre de 476 dC, l'imperi romà a Europa occidental, el superestat centralitzat que havia existit durant 500 anys, però que s'havia estat esfondrant sota les invasions de vàndals, ostrogots i visigots, va deixar d'existir.