Antecedents i evolució de la intervenció social

  • 2100 BCE

    Mesopotamia, Hammurabí

    Els semistes de Babilonia governats pel rei Hammurabí a Mesopotamia
  • Period: 1902 BCE to 500 BCE

    Codi Hammurabí

    En el codi Hammurabí es concentra l'ajuda al necessitat, la ètica en les fints socials i tenir esclaus era normal.
  • 551 BCE

    Hung-Fu-Tze (Confucio)

    Va elaborar una doctrina de l'armonia, fent cultura els avantpassats i amb bondat i humanitat. L'anomenat gen, posava en pràctica la pietat i la beneficiència.
  • Period: 450 BCE to 96

    Antic Testament

    L'Antic Testament ens explica que a Israel hi havien pobres que gràcies a la Llei Mosaicaa vivien millor que a altres llocs. Els profetes lluiten a favor de la justícia i contra l'expressió dels pobres.
  • Period: 431 BCE to 404 BCE

    Guerra del Peloponeso

    Després de la Guerra del Peloponeso apareix la beneficiència, bàsicament pels militants i els mutilats i els invàlids i els pobres tenen assistència mèdica.
  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    Plató

    Segons Plató la justícia és l'ordre, les classes socials ho són per naturalesa.
  • Period: 401 BCE to 500 BCE

    Sidharta Gautama, Budisme

    Naixement del Budisme, el seu fundador va ser Sidharta Gautama. La seva finalitat és aconseguir el Nirvana. Es va extendre fins a la Xina, Japói Tíbet, on es prenen accions per procurar el bé dels altres.
  • Period: 401 BCE to 500 BCE

    Grècia, edat mitjana

    La meitat de la població eren esclaus, una minoria eren aristòcrates i comerciants, i una quinzena part eren metecos, no eren esclaus i tenien alguns drets civils. A Esparta els únics ciutadans, uns 30.000 tenien tots els drets, els extrangers eren els que treballaven la terra eren els esclaus.
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Aristóteles

    Mantenia els mateixos pensaments que el seu mestre Plató, però en canvi deia que les propietats s'han de dividir per cobrir les necessitats comuns i les dels altres.
  • Period: 274 BCE to 232 BCE

    Asoka, Budisme

    Asoka va afavorir que els seus súbdits tinguin serveis mèdics i va millorar l'entorn natural pel bé de les persones i animals.
  • Period: 1 CE to 100

    Evangelis i cartes dels apòstols

    Defensa l'amor prògim i el deure d'ajudar a qui ho necessita.
  • Period: 1 CE to 100

    Cristianisme primitiu

    Els primers cristians, els apòstols van crear els serveis d'assistència per organitzar el servei dels pobres i de les viudes. Organitzaven ajudes privades, almoines, donatius varis i ho distribuien entre els pobres i els malalts.
  • Period: 96 to 98

    Emperador Marco Nerva

    L'emperador Marco Nerva va crear un sistema alimentici per ajudar als pobres i als infants, i va crear préstems a baix interès.
  • Period: 101 to 200

    Institucions de beneficiència

    Les institucions de beneficiència a Roma eren 3: la almoina (distribuida blat a la gent del poble), el congiari (distribuia comestibles i diners) i l'aliment públic (distribuia aliments pels nens fins als 12 anys i a les nenes fins als 14 anys).
  • 200

    Almoina

    Escriu un tractat de les bones obres i l'almoina.
  • 258

    Lorenzo, Roma

    Lorenzo, cap dels diacins, va instal·lar molts malalts en un edifici on els cuidava amb l'ajuda que obtenia dels cristians.
  • 350

    Justiniano

    Va construir Jerusalem a l'hospital de San Juan.
  • 361

    Basílias

    Primer gran hospital a la gran ciutat de Cesarea.
  • 534

    Codi Justiniano

    Ens diu el nom de les primeres institucions cristianes de beneficiència.
  • 567

    Concili de Tours

    Obligava a les autoritats civils a ser els responsables del sosteniment dels pobres.
  • 580

    Mèrida

    Es va fundar un xenodochio, on s'acollien els forasters per pietat.
  • Period: 701 to 800

    Benjamin Thompson, Munich

    Va fundar una institució on acollia pobres i indigents on els hi donava treball, sou i menjar. Era important incular als necessitats l'hàbit del treball i es financiava mitjançant impostos i donatius
  • 806

    Carlomagno

    Va crear un pla de beneficiència eclessiàstica - civil per socórrer als pobres.
  • 817

    Carlomagno

    Va ordenar que la dècima part de les almoines ingressades a esglèsies i monasteris es destinessin als pobres.
  • Period: 1001 to 1100

    Germans de Sant Antoni

    Es debilita el poder dels antics senyors feudals, de l'esglèsia i genera una nova societat industrial. L'ajuda als pobres de l'esglèsia entra en decadència i és necessari crear unes noves formes d'ajuda a la pobresa.
  • Period: 1001 to 1100

    Edat mitjana

    Durant l'edat mitjana donar almoina als desamparats i necessitats era un deure religiós, ja que creien que produia la sol·lució de l'almoina del donant.
  • 1095

    Germans de Sant Antoni

    Els Germans de Sant Antoni cuidaven malalts.
  • 1098

    Ordres religioses

    Ordres religioses tradicionals Benedictins, Cistercienses.
  • 1195

    Trinitaris

    Rescataven als cautius fets pels musulmans i atenien a hospitals i menjadors per a ferits i pobres.
  • 1198

    Germans de l'Esperit Sant

    Cuidaven hospicis a diferents llocs d'Europa.
  • Period: 1201 to 1400

    Baixa edat mitjana

    L'existència de rics i pobres es considerava el normal i el desijat per Déu.
  • Period: 1201 to 1300

    Les Beguines i Begards

    Realitzaven accions benèfiques i atenuaven als morts.
  • Period: 1201 to 1300

    Crisis de l'esgotament

    Les males collites fan augmentar la fam i la misèria.
  • Period: 1301 to 1400

    Canvi pobresa

    Comença a produir-se un canvi en el tractament de la pobresa, el pobre se'l considerava un reveltós i un criminal.
  • Period: 1301 to 1400

    Els humiliats i els Jesuates

    Fundat a Itàlia, cuidaven malalts i esl hi preparaven medicines.
  • Period: 1301 to 1400

    Peste negra

    Fa que mori un terç de la població i s'origina la despoblació rural, quedant els cultius i les propietats abandonades.
  • 1324

    Olivetans

    Cuidaven dels malalts.
  • 1347

    Metges sacerdots

    Fundats a Constantinopla per atendre als malalts.
  • Period: 1401 to 1500

    Aliments pels pobres

    Més de 1000 hospitals, monasteris, convents i abadies proporcionaven refugi, menjar i roba pels pobres.
  • Period: 1501 to

    Mèxic

    Hermanes de San Hipólito, Mèxic
  • 1526

    Somascos

    Cuidaven òrfens i educaven la població rural.
  • 1531

    Enrique XVIII

    Va fer un registre de pobres i la necessitat de tenir llicència per demanar almoina.
  • 1536

    Primer registre d'indigents

    Es crea el primer registre d'indigents dins de cada parròquia. S'obliga a treballar als indigents que físicament estan en condicions de fer-ho i els nens ociosos de 5 a 14 anys se'ls separa dels pares i se'ls internava.
  • 1562

    State of Artificies

    Es crea el "State of Artificies" que regula salaris i hores de treball i els ganduls i indigents se'ls obligava a treballar.
  • 1563

    Parlament

    Degut al creixement de la pobresa el Parlament adopta mides per financiar l'ajuda als pobres.
  • 1569

    Benardino de Obregón

    Hospitalaris a Bernardino de Obregón.
  • 1572

    Reina Isabel

    Estableix un impost general per obtenir fons d'ajuda als pobres.
  • 1576

    Casos de correcció

    S'obliga a treballar als pobres sense problemes físics, bàsicament els joves.
  • 1581

    Vicente de Paúl

    Va ser la persona que va organitzar la caritat pels pobres i van sorgir les Associacions o Cofradies de la Caritat. A França la guerra dels Trenta anys i la peste van fer augmentar el mineró de pobres.
  • Creació d'asils

    Es creen asils per a pobres, ancians i cecs.
  • Escolapis

    Dedicats a l'ensenyament demental dels pobres passant més tard a nivell secundari.
  • Llei de pobres

    La seva finalitat era crear, controlar i protegir els fons assignats per Caritats. La Llei diferenciava 3 classes de pobres: el pobre corporalment capacitat, el pobre incapscitat i els nens dependents.
  • Salesianes

    Cuidaven dels nens i dels malalts.
  • Vicente de Paúl

    Va començar a atendre a la família dels pobres i a organitzar les ajudes i necessitats que necessitaven.
  • Dames de la Caritat

    Eren senyores de la noblesa, ajudaven als pobres i sota la tutela del seu fundador Vicente de Paúl va crear l'Obra dels Nens Expòsits, per atendre als infants abandonats que en aquella època eren venguts o movien ofegats.
  • Vicente de Paúl

    Va fundar la Congregació de la Missió per ajudar als camperols pobres.
  • Vicente de Paúl i Luisa de Marsillac

    Van organitzar amb els pobres vilatanes servidores dels pobres, anomenades Filles de la Caritat, l'ajuda als necessitats de la ciutat atenien als pobres i malalts a l'esglèsia i als carrers de la ciutat.
  • Entrega de diners

    Un desconegut entrega 100.000 liures a Vicente de Paúl , amb les que compra dues cases i un gran terreny i organitza un gran asil en ancians, al cap de poc temps va organitzar un hospici per recollir i donar assistència als ancians, ja que en aquella època hi havien molts. També va organitzar hospitals pels òrfans, artesans, etc.
  • Batlemites

    Van treballar a Guatemala
  • Santo Tomás

    Hospitalaris de Santo Tomás de Villanueva.
  • Germans de les Escoles Cristianes

    Destinats a l'educació dels nens pobres.
  • Period: to

    Hospital

    Primera germanor hospitalària creada per Soror de Sena.
  • Period: to

    Capitalisme

    La societat capitalista no pot fer almoina, ja que la burgesia creia que la pobresa i la misèria dels treballadors és una fatalitat degut al sistema i ho segueixen trobant natural. Davant d'aquesta injustñicia, sobretot per la precària situació de dones i infants es creen les mutualitats, al naixement cooperatiu mitjançant les lluites sindicals i buscant alternatives al v¡canvi global de la societat (socialistes i anarquistes).
  • José Benito Cattolengo

    Va crear la Piccola Casa.
  • Reforma de la Llei de Pobres

    Estableix el principi de menor elegibilitat, que vol dir que tota l'ajuda que es dóni a una persona necessitada ha de nivellar-se al treballadors amb més baixos ingressos. L'ajuda als pobres es dóna tan sols en hospitals. El pla d'assistència s'organitzava desde districtes les grans poblacions des d'agrupacions en les petites poblacions.
  • Llei

    Es va crear la Llei sobre assegurances d'invalidesa i vellesa.
  • Thomas Chalmers

    Va treballar a Glasgow a un dels barris més pobres de la ciutat i allà el que avui anomenem un mètode de treball social. Va dividir la parròquia en 25 veinats, cada un tenir entre 70 i 100 famílies i cada veinat tenia un assistent o treballador social, que distribuia material, feia de mestre dels infants, aconsellava als ancians, etc.
  • Period: to

    Lester Ward

    Distingia la "sociologia pura" i la sociologia aplicada, creia que una i altre podien millorar la societat i ajudar als homes perquè la vida humana fés més racional i digna.
  • Sistema Elberfeld, Hamburg

    Es va donar a terme un programa d'ajua als necessitats desde el govern de la ciutat. Aquest programa tenia 3 punts i es sostenia mitjançant impostos i donatius, s'obtenia i estudiava la situació dels pobres i unes persones responsables s'ocupaven del treball social, eren voluntaris que vivien a prop dels pobres i ajudaven i vigilaven.
  • Period: to

    Albion Small

    Ell deia que la sociologia aspira a l'esforç per fer de la vida humana tot el que és possible que aquesta arribi a ser i va criticar durament al capitalisme nord-americà.
  • Florence Nightingale

    Crea la primera escola d'enfermeres visitadores.
  • Period: to

    Mary Richmond

    Secretària General de la COS a Baltimore.
  • Charles Booth

    Va publicar el llibre "Life and Labour of the people in London" on parlava de la necessitat d'organitzar l'ajuda social, va analitzar la gent de diferents gremis, on vivien, el seu salari, les condicions de treball i això va canviar la idea que es tenia sobre la naturalesa dels pobres.
  • Period: to

    Edward Ross

    Deia que el propòsit suprem de la sociologia és la millora de les relacions humanes
  • Administració de l'assistència pública

    L'Administració de l'assistència pública és supervisada i inspeccionada per la comissió de Llei de Pobres. Neix l'assistència legal als pobres mitjançant lleis específiques.
  • Henry Selly

    El pastor Henry Selly va impulsar la creació de la "Societat per a l'organització dels socórrs caritatiu i la repressió de la mendicitat" (COS).
  • Period: to

    Charles A. Ellwood

    Aquest sociòleg deia que la sociologia havia de ser una espècie de reforma social general.
  • Period: to

    Escola de servei social

    Es creen les primeres escoles de servei social
  • William Booth

    Funda la Missió cristiana de Caritat i posteriorment l'Exèrcit de Solució, preocupat per ajudar als menesterosos, però bàsicament preocupat per convertir-los al cristianisme.
  • Period: to

    Canciller Bismarck

    Per la mobilització de l'obrer, aparició d'organitzacions sindicals i les lluites revolucionàries de les classes obreres va dir que s'hauria de regular la ira dels treballadors mitjançant l'éstímul del bany obrer.
  • Llei

    Es va crear la Llei sobre assegurances d'enfermetat
  • Llei

    Es va crear la Llei sobre assegurances d'enfermetat
  • Llei

    Es creava la Llei d'assegurances d'accidents de treball
  • William Booth

    Va escriure "La oscura Inglaterra y como salir de ella" on el seu projecte organitzatiu comporta 3 àrees d'actuació.
  • Conferència internacional de la protecció de l'obrer

    Es va celebrar a Berlín una conferència internacional de la protecció de l'obrer. Es va veure la necessitat d'intentar trobar la por entre obrers i patrons.
  • Mary Richmond

    Va proposar la creació d'una escola de filantropia aplicada
  • Mary Richmond

    Crea l'escola per a la formació de treballadors socials, on exerceix de professora.
  • Primera escola de servei social del món

    A Amsterdam es va crear la primera escola de servei social del món on es proporciona formació metòdica, teòrica i pràctica.
  • Period: to

    Mary Richmond

    Viu a Filadèlfia, treballant molt en el camp del "Social Work", on es centra bàsicament en el moviment voluntari.
  • Period: to

    Capitalisme

    El capitalisme del segle 20 apareix el servei social institucionalitzat on destaquen 2 coses: la creixent intervenció estatal en política econòmica i política social i la promulgació de lleis de caràcter social.
  • Period: to

    Democratització

    La democratització del consum permet que alguns béns i serveis abans a l'abast dels rics, ara estigui disponible per a la majoria dels ciutadans. La classe treballadora passa de ser productora a consumidora. El factor humà agafa un lloc important en el món de la producció. Els estats es caracteritzen per la reducció dels drets i l'estat civil, mitjançant el control per part de la policia i els medis computeritzats.
  • Period: to

    Política del benestar

    Teòricament els enfocaments més significatius de la política de benestar social són: els serveis socials com a expressió i desenvolupament dels drets socials, els programes de beestar social com a reductors dels desequilibris socials i el funcionalisme com a marc teòric referencial del "social work".
  • Period: to

    Expansió de la ciència

    L'expansió de la ciència i la tecnologia produeix l'augment considerable de la productivitat, el que produeix una reducció de la jornada laboral. Això fa que la diferència del poder adquisitiu entre països sigui cada cop més gran, augmentant així el membre d'analfabets, gent que passa que no tenen el mínim indispensable per a una vida digne.
  • Period: to

    Galbraith

    En el seu llibre "La sicietat opulenta" destaca dues qüestions bàsiques dels principis lliberals clàssics: el capitalisme no és un sistema que s'autorregula, el desenvolupament tecnològic produeix un conjunt de canvis (planificació o tecnoestructura). Galbraith diu que degut al desequilibri econòmic que genera el capitalisme, cal que intervingui a l'estatrt en 3 àmbits diferents: l'ordre econòmic, l'ordre social i la planificació física.
  • Escoles a Estats Units

    Es creen escoles a Nova York i a Boston
  • Richmond

    Richmond publica el llubre "Social Diagnosis" un llibre basat en ek naixement del servei social. És un llibre molt famós als Estats Units però no ha estat traduit ni al català ni al castellà.
  • Period: to

    Greenwood

    Segons Greenwood es produeix un creixent allunyament i separació entre ciències socials i treball social.
  • Period: to

    Eva Roosvelt

    A Estats Units s'institucionalitza el Servei Social. New Deal, és la política que es centra sobre les causes de la depressió, mitjançant una clara acció estatal.
  • John M.Keynes

    Publica "Teoria general del treball, interès i diners", on planifica la vall de Tenessee la reforma agrària, pla de reconstrucció industrial, etc. Es comencen a promoure lleis de tipus socials sobre salaris mínims i horaris màxims, llibertat de sindicats, drets de vaga, assegurança d'atur, invalidesa i vellesa.
  • Finals Segle XIX

    Segons Greenwood analitza les professions i en awuesta època es crea una identificació entre ciència social i treball social.
  • Period: to

    Ciències socials i treball social

    Segons Greenwood es produeix un nou acostament entre ciències socials i treball social.
  • Conferència internacional a Oxford

    Es celebra a Oxford una conferència internacional de partits lliberals, es va fundar ka Internacional lliberal i es publica el manifest lliberal, que és la base doctrinal del neo-lliberalisme. Per als neo-lliberals és important eliminar el desordre i la misèria, l'estat ha d'assimilar als més necessitats i crear un sistema de seguretat social per ajudar a les persones en temes com l'atur, els accidents o enfermetat, tot això creien que era responsabilitat de l'estat.
  • Capitalisme

    El capitalisme té una expressió més persistent i generalitzada i sobretot després de la post-guerra.
  • T.M. Marshall

    Va publicar la seva doctrina sobre els drets socials on segons ell es reconeixien 3 tipus de drets: drets civils (referents a la llibertat i igualtat davant la llei), drets polítics (dret al vot i a exercir funacions públiques) i dret social (els serveis socials i accions governamentals que sovint eixen un mínim de benestar). Marshall deia que el desenvolupament social és compatible amb la desigualtat pròpia del sistema capitalista.
  • Period: to

    Revolució industrial

    S'inicia la revolució industrial, les màquines s'imposen a l'esforç físic dels homes, l'electrònica i l'informàtica substitueixen les operacions de càlcul mental. LA revolució científic - tecnològica implica transformacions com la màquina de vapor. La ciència es transforma en força productiva directa, ens trobem en l'era post-industrial.
  • Informe sobre la situació social i econòmica del món

    La ONU declara que degut al creixement econòmic i els greus problemes socials, cal crear una estratègia per afavorir el benestar social, sent prioritaris les funcions de desenvolupament i prevenció del benestar social. El treball social té un valor significatiu en l'estat de benestar, ja que implica una variada gamma de serveis socials.