-
Insurrecció cubana que va durar deu anys.
-
Sota el comandament de Ramon Tristany i de Francesc Savalls, els carlins van derrotar al règim.
-
La mateixa situació que la d'Alpens.
-
El rei Alfons XII va fer públic, des de l'exili a Gran Bretanya, que es posava a disposició dels espanyols.
-
Va ser dirigit pel general Martínez Campos i va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a nou rei.
-
Arran de l'ofensiva militar de l'exèrcit liberal es va aconseguir derrotar als carlins a determinades zones.
El conflicte es va traslladar al País Basc i Navarra i la campanya de finals d'any va afeblir la resistència que hi havia en aquestes localitats. -
Presidida per Cànovas excepte durant un cur període de temps que ho va fer Martínez Campos.
-
Després de tornar de l'exili, el rei Alfons XII va entrar a Madrid.
-
Acompanyada de l'exili a França per part del pretendent Carles. La guerra carlina es va donar per acabada a tot el territori peninsular.
-
El projecte de Constitució, elaborat per Antonio Cànovas del Castillo, tenia un caràcter conservador i centralista, l'objectiu era mantenir el torn dinàstic, donar drets i llibertats, establir una sobirania compartida, el vot censatari, reconéixer el catolicisme com a religió oficial i acabar els conflictes bèl·lics amb els republicans, carlistes i a Cuba. El rei tenia un paper moderador i el Senat i el Congrés dels diputats formaven les Corts bicamerals, l'exèrcit es trobava absent.
-
Creació d'una llei electoral conservadora que limitava els vots als principals contribuents de la població, englobava al 3%.
-
Mesures per facilitar l'autonomia cubana, l'abolició de l'esclavitud i la presència de diputats cubans al parlament espanyol.
-
Atorgaven un cert grau d'autonomia fiscal a les províncies basques. Pagaven anualment a l'administració estatal una quantitat determinada recaptada directament per les diputacions provincials.
-
Causada per l'endarreriment o l'inclompliment de les reformes del Conveni de Zanjón.
-
Conegut com a Partit Liberal, fundat per Sagasta i amb un programa més progressista que el conservador.
-
Introduït per Sagasta.
-
Després de la mort del rei Alfons XII va aparéixer una por a una desestabilització del sistema polític i es va impulsar un acord entre conservadors i liberals, el Pacte d'El Pardo. Tenia com a finalitat donar suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg, garantir la continuïtat de la monarqui i l'alternança en el poder davant les fortes pressions de carlins i republicans.
-
Va suposar un avanç en el terreny de les llibertats individuals (de premsa, d'expressió i d'associació.
A més una nova llei de -
Va permetre l'entrada en el joc polític de les forces opositores
-
Va ser imposada per Sagasta, encara que molts polítics estaven en contra.
-
Va establir la celebració dels judicis per jurats
-
Es va redactar un nou codi civil
-
Es va aprovar el 1890, amb un govern liberal, tot i que va tenir una eficàcia reduïda
-
Espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes no procedents d'Espanya.
-
Va ser elaborat per Antonio Maura però rebutjat pel seu propi partit.
-
Com a conseqüència de l'incompliment del Conveni de Zanjón, l'aranzel i el suport estadounidenc.
-
Aquest fet va fer que Sagasta iniciés una estratègia de conciliació amb Cuba.
-
El president McKinley, que enviava armes a Cuba per via marítima, va aprofitar l'enfonsament d'un dels seus vaixells per anar contra Espanya.
-
El vaixell va ser enfonsat el 15 d'abril i els Estats Units van culpar Espanya del fet. Espanya va negar la seva responsabilitat i va proposar una comissió oficial per investigar aquest fet
-
Establia que si al migdia del 23 d'abril Espanya no comunicava al govern dels Estats Units que es rendia, els Estats Units procedirien a emplear la força com sigui necessari
-
Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i les Filipines a Estats Units.
-
La derrota en la guerra amb els Estats Units va resultar humiliant per a tota la societat espanyola i va comportar una commoció moral col·lectiva
-
Les últimes colònies del Pacífic es van vendre a Alemanya per la impossibilitat per mantenir-les i fer efectives la seva ocupació
-
A principis de 1899 es va formar un govern regeneracionista, amb el conservador Francisco Silvela al capdavant, que va integrar al seu govern persones de prestigi, com ara el general Polavieja, Villaverde i el català Duran i Bas
-
L'empenta regeneracionista va durar poc, abans d'acabar l'any 1900 Silvela va presentar la seva renúncia i el seu torn dinàstic va continuar malgrat la crisi
You are not authorized to access this page.
