Activitat Complementària Història - Iván González, Pau Maurel, Ramón Revilla

  • Period: to

    Guerra dels Deu Anys

    Insurrecció cubana que va durar deu anys.
  • Victòria carlina a la batalla d'Alpens

    Victòria carlina a la batalla d'Alpens
    Sota el comandament de Ramon Tristany i de Francesc Savalls, els carlins van derrotar al règim.
  • Victòria carlina a la batalla de Castellfollit

    La mateixa situació que la d'Alpens.
  • Manifest de Sandhust

    Manifest de Sandhust
    El rei Alfons XII va fer públic, des de l'exili a Gran Bretanya, que es posava a disposició dels espanyols.
  • Pronunciament de Sagunt

    Pronunciament de Sagunt
    Va ser dirigit pel general Martínez Campos i va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a nou rei.
  • Derrota carlina a Catalunya, País Valencià i Aragó i nova campanya militar

    Arran de l'ofensiva militar de l'exèrcit liberal es va aconseguir derrotar als carlins a determinades zones.
    El conflicte es va traslladar al País Basc i Navarra i la campanya de finals d'any va afeblir la resistència que hi havia en aquestes localitats.
  • Period: to

    Primera etapa de govern conservador

    Presidida per Cànovas excepte durant un cur període de temps que ho va fer Martínez Campos.
  • Entrada a Madrid d'Alfons XII

    Entrada a Madrid d'Alfons XII
    Després de tornar de l'exili, el rei Alfons XII va entrar a Madrid.
  • Rendició total carlina

    Rendició total carlina
    Acompanyada de l'exili a França per part del pretendent Carles. La guerra carlina es va donar per acabada a tot el territori peninsular.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    El projecte de Constitució, elaborat per Antonio Cànovas del Castillo, tenia un caràcter conservador i centralista, l'objectiu era mantenir el torn dinàstic, donar drets i llibertats, establir una sobirania compartida, el vot censatari, reconéixer el catolicisme com a religió oficial i acabar els conflictes bèl·lics amb els republicans, carlistes i a Cuba. El rei tenia un paper moderador i el Senat i el Congrés dels diputats formaven les Corts bicamerals, l'exèrcit es trobava absent.
  • Establiment del vot censatari

    Creació d'una llei electoral conservadora que limitava els vots als principals contribuents de la població, englobava al 3%.
  • Conveni de Zanjón

    Conveni de Zanjón
    Mesures per facilitar l'autonomia cubana, l'abolició de l'esclavitud i la presència de diputats cubans al parlament espanyol.
  • Sistema de concerts econòmics

    Atorgaven un cert grau d'autonomia fiscal a les províncies basques. Pagaven anualment a l'administració estatal una quantitat determinada recaptada directament per les diputacions provincials.
  • Guerra Chiquita

    Guerra Chiquita
    Causada per l'endarreriment o l'inclompliment de les reformes del Conveni de Zanjón.
  • Fundació del Partido Liberal-Fusionista

    Fundació del Partido Liberal-Fusionista
    Conegut com a Partit Liberal, fundat per Sagasta i amb un programa més progressista que el conservador.
  • Sufragi universal masculí per als comicis domiciliaris

    Introduït per Sagasta.
  • Mort d'Alfons XII i Pacte d'El Pardo

    Mort d'Alfons XII i Pacte d'El Pardo
    Després de la mort del rei Alfons XII va aparéixer una por a una desestabilització del sistema polític i es va impulsar un acord entre conservadors i liberals, el Pacte d'El Pardo. Tenia com a finalitat donar suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg, garantir la continuïtat de la monarqui i l'alternança en el poder davant les fortes pressions de carlins i republicans.
  • Period: to

    Etapa de Govern Liberal

    Va suposar un avanç en el terreny de les llibertats individuals (de premsa, d'expressió i d'associació.
    A més una nova llei de
  • Llei d'associacions

    Llei d'associacions
    Va permetre l'entrada en el joc polític de les forces opositores
  • Abolició de l'esclavitud

    Abolició de l'esclavitud
    Va ser imposada per Sagasta, encara que molts polítics estaven en contra.
  • Llei del jurat

    Llei del jurat
    Va establir la celebració dels judicis per jurats
  • Codi civil

    Codi civil
    Es va redactar un nou codi civil
  • Sufragi Universal Masculí

    Sufragi Universal Masculí
    Es va aprovar el 1890, amb un govern liberal, tot i que va tenir una eficàcia reduïda
  • Aranzel Cànovas

    Aranzel Cànovas
    Espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes no procedents d'Espanya.
  • Pla de Reformes Colonials

    Pla de Reformes Colonials
    Va ser elaborat per Antonio Maura però rebutjat pel seu propi partit.
  • Esclat del conflicte cubà

    Esclat del conflicte cubà
    Com a conseqüència de l'incompliment del Conveni de Zanjón, l'aranzel i el suport estadounidenc.
  • Assassinat de Cànovas del Castillo

    Assassinat de Cànovas del Castillo
    Aquest fet va fer que Sagasta iniciés una estratègia de conciliació amb Cuba.
  • Els Estats Units entren al conflicte

    Els Estats Units entren al conflicte
    El president McKinley, que enviava armes a Cuba per via marítima, va aprofitar l'enfonsament d'un dels seus vaixells per anar contra Espanya.
  • Enfonsament del Maine

    Enfonsament del Maine
    El vaixell va ser enfonsat el 15 d'abril i els Estats Units van culpar Espanya del fet. Espanya va negar la seva responsabilitat i va proposar una comissió oficial per investigar aquest fet
  • Ultimàtum dels Estats Units

    Ultimàtum dels Estats Units
    Establia que si al migdia del 23 d'abril Espanya no comunicava al govern dels Estats Units que es rendia, els Estats Units procedirien a emplear la força com sigui necessari
  • Tractat de París

    Tractat de París
    Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i les Filipines a Estats Units.
  • La Crisi del 98

    La Crisi del 98
    La derrota en la guerra amb els Estats Units va resultar humiliant per a tota la societat espanyola i va comportar una commoció moral col·lectiva
  • Pèrdua de les últimes colònies del Pacífic

    Pèrdua de les últimes colònies del Pacífic
    Les últimes colònies del Pacífic es van vendre a Alemanya per la impossibilitat per mantenir-les i fer efectives la seva ocupació
  • Govern Regeneracionalista

    Govern Regeneracionalista
    A principis de 1899 es va formar un govern regeneracionista, amb el conservador Francisco Silvela al capdavant, que va integrar al seu govern persones de prestigi, com ara el general Polavieja, Villaverde i el català Duran i Bas
  • Renúncia de Silvela

    Renúncia de Silvela
    L'empenta regeneracionista va durar poc, abans d'acabar l'any 1900 Silvela va presentar la seva renúncia i el seu torn dinàstic va continuar malgrat la crisi