-
Period: to
Von Braun
Va ser un enginyer mecànic i aeroespacial alemany, nacionalitzat com americaà en 1955 per tal d'integrar-se a la NASA. És considerat com un dels més importants dissenyadors de coets del segle XX, i va ser el cap de disseny del coet V-2, així com el coet Saturn V, que va portar els humans a la lluna. -
Period: to
John Glenn
Va ser un dels cossos de marines nord-americans aviador, enginyer, astronauta, empresari i polític. -
Period: to
Alan Shepard
Astronauta americà. Va ser el cinquè home a posar un peu a la lluna i el segon a ser llançat a l'espai, després que Yuri Gagarin soviètic. -
Period: to
Neil Armstrong
Va ser un astronauta americà i el primer ésser humà a posar un peu a la lluna. També va ser enginyer aeroespacial, pilot de guerra, pilot de proves i professor universitari. -
Period: to
Yuri Gagarin
Cosmonauta soviètic, conegut per ser el primer ésser humà a viatjar a l'espai exterior. -
Period: to
Alexei Leonov
Va ser un pilot, enginyer i cosmonauta soviètic, conegut per prendre la primera Caminada espacial -
Valentina Tereshkova
cosmonauta, política russa i enginyer, ja retirat. Es va convertir en la primera dona en entrar a l'espai, havent estat seleccionada de més de 400 aspirants i cinc finalistes per pilotar el Vostok 6, llançat el 16 de juny de 1963. -
Period: to
Coet v2
primer coet de combustible líquid realment funcional. Va ser emprat per l'exèrcit Alemany per atacar objectius aliats durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que el seu ús principal era ser un tipus d' arma ofensiva, aquest giny va representar un salt quantitatiu immens en el desenvolupament de la tecnologia de coets existent, i es pot considerar un dels pares del moderns coets. Finançat per l'alemanya Nazi, aquest gran programa va costar com a mínim uns 2.000 milions de dòlars -
Period: to
Operació paperclip
Operació feta pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels EEUU, per extreure d'Alemanya científics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica, etc. després de l'esfondrament del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Laika
Gossa espacial Soviètica que es va convertir en el primer èsser vivent a orbitar la terra. Ho va fer a bord del vaixell soviètic Sputnik 2 -
Period: to
Programa Sputnik
Sèrie de missions espacials no tripulades llançades per la Unió Soviètica a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. El nom "Spútnik" ve del rus i significa, en aquest context, "satèl·lit". Van enviar 5 satèl·lits el rprimer al 1957 i l'últim al 1960. -
Period: to
Programa Explorer
Programa d'exploració espacial dels EUA, que ofereix oportunitats per investigar a través de sondes espacials, física, Geofísica, heliísics, i l'Astrofísica en l'espai. Més de 90 missions espacials s'han dut a terme des de 1958 i el nombre continua augmentant. -
NASA
És l'agència governamental dels EUA responsable del programa d'espai civil, així com la investigació aeronàutica i aeroespacial. Les sigles volen dir: National Aeronautics and Space Administration (Administració Nacional d'aeronàutica i de l'espai) -
Period: to
mercury
Va ser el primer programa espacial tripulat als Estats Units, desenvolupat entre 1961 i 1963 com a part de la Cursa espacial. L'inici del projecte es remunta al 7 d'octubre de 1958, un any i tres dies després de la Unió Soviètica va posar l'Sputnik 1, el primer satèl·lit en l'espai, en òrbita al voltant de la terra. -
Period: to
Programa Apollo
Va ser un programa espacial tripulat desenvolupat pels Estats Units en la dècada de 1960 com a part de la Cursa espacial amb la Unió Soviètica durant la guerra freda. Va fer realitat l'arribada de l'home a la lluna amb la missió Apollo 11 al 69. -
Period: to
Programa Mariner
La NASA va dissenyar i construir 10 naus espacials anomenades mariner la missió dels quals seria explorar els planetes de Venus, Mart i mercuri per primera vegada, i tornar a Venus i Mart per a una exploració més detallada. -
Soyuz
Soiuz és el nom d'una nau espacial i el coet portador que el posa en òrbita, també s'utilitza per a altres missions. La nau espacial Soiuz és un model d'una nau espacial mannable que forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Unió Soviètica. El vaixell Soiuz pot portar una tripulació de fins a tres membres i és llançat pel vehicle de llançament Soiuz. -
Period: to
Apollo 9
Va ser la tercera missió espacial tripulada en el programa Apollo dels Estats Units, el segon a ser enviat en òrbita per un coet Saturn V, i el primer vol del mòdul de comandament i servei amb el mòdul lunar Apollo. -
Period: to
Apolo 13
Va ser la setena missió tripulada del programa Apollo de la NASA i la tercera a aterrar a la lluna. Vaenlairar-se des del centre espacial John F. Kennedy l' 11 d'abril de 1970, però el desembarcament va haver de ser anul·lat a causa d'un incendi en un tanc d'oxigen del mòdul de servei després de dos dies de missió. -
Period: to
Programa Salyut o Saliut
Va ser la primera sèrie d'estacions espacials de la Unió Soviètica, llançada pel coet protó. Sota el programa Saliut, les estacions espacials civils DOS i, covertly, les estacions militars Almaz van ser llançades. -
Period: to
Apolo 17
Va ser l'última missió del programa Apollo de la NASA i l'última missió en què els humans van viatjar i van caminar a la lluna. -
Period: to
SKYLAB
va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra. Dissenyada per missions de llarga durada, tenia un doble objectiu: demostrar que els humans podien viure i treballar a l'espai durant llargs períodes de temps, i ampliar els coneixements d'astronomia solar, més enllà de les observacions que es podien realitzar des de bases terrestres. Es van fer 2 llançaments, un al 4/5/73 i l'altre al maig de 1973 -
Pathfinder
Pathfinder and Pathfinder Plus van ser els dos primers avions desenvolupats com a part d'una sèrie de vehicles aeris revolucionats, no tripulats, alimentats amb energia solar i un sistema de piles de combustible. AeroVironment, Inc. va desenvolupar les dues aeronaus sota el programa ERAST de la NASA -
ESA
Es tracta d'una organització internacional dedicada a l'exploració espacial, la componen 22 membres que són estats.. Les sigles volen dir:European Space Agency (Agència Espacial Europea) -
Period: to
Programa Viking
Consistia en dues missions no Tripulades al planeta Mart, coneguda com Viking I i Viking II. Aquest programa va passar a succeir al mariner 9, una sonda orbital llançada a Mart en 1971 amb notable èxit; Els vaixells víkings també impliquen les dues primeres missions d'aterratge dels EUA a Mart i el primer estudi biològic de la mateixa. -
Voyager
2 sondes espacials nord-americanes enviades als planetes exteriors. Voyager 1 va ser llançat el 5 de setembre de 1977 de cap Canaveral. Va passar per Júpiter el 1979 i Saturn el 1980. La Voyager 2 va ser enviada el 20 d'agost de 1977, passant per Júpiter i Saturn per arribar a Urà el 1986 i Neptú el 1989. La Voyager 2 és l'única sonda que ha visitat aquests dos planetes. -
Transbordador STS
va ser una nau espacial reutilitzable de la NASA per a l'òrbita de la terra baixa. El seu nom es deriva d'un pla 1969 per a un sistema de naus espacials reutilitzables des de les quals només es va finançar el transbordador. -
Columbia
va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA per servir a missions fora de la terra. Va ser llançat per primera vegada el 12 d'abril de 1981, i va acabar la seva existència per ser destruït en la reentrada a l'atmosfera l' 1 de febrer de 2003, portant als seus set tripulants amb ella. -
Challenger
era un transbordador de l'agència espacial dels Estats Units (NASA), construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental.
Va realitzar el seu primer vol el 4 de abril de 1983, i va completar nou missions abans de desintergrar-se a la seva desena missió, el 28 de gener de 1986, causant la mort dels seus set tripulants als 73 segons del seu llançament. -
MIR
va ser l'estació espacial Soviètica, que després de la dissolució de la URSS es va convertir en russa. El Mir va ser la primera estació espacial de recerca en estar permanentment habitada, i la culminació del programa espacial soviètic. Va ser programat per estar en funcionament per tan sols 5 anys, però ho va fer durant 13 anys. A través de nombroses col·laboracions internacionals, va ser accessible als cosmonautes i els astronautas. -
ROSCOSMOS
Agencia Espacial Federal Russa, és una corporació estatal responsable del programa de vol espacial i cosmonauta per a la Federació Russa. -
ISS
centre de recerca en òrbita terrestre, l'administració, gestió i desenvolupament de la qual s'encarrega de la cooperació internacional.
