-
La caiguda de l'imperi Romà és a conseqüéncia de causes que es van ajuntar en un moment concret i que podem establir en:
1-La divisió de l'Imperi
2-La Crisi Del Segle III
3-Les Invasions Germàniques -
L'Edat Mitjana és el període històric de la civilització occidental comprès entre el segle V i el XV. Convencionalment, el seu inici és situat l'any 476 amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i la seva fi en 1492 amb el descobriment d'Amèrica, 1 oa 1453 amb la caiguda de l'Imperi Bizantí, data que té la singularitat de coincidir amb la invenció de la impremta
-
Els visigots són una branca dels pobles germànics. El seu nom significa "gots de l'oest". Els visigots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370
-
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat, una província més del gran imperi islàmic, amb la capital a Còrdova. Depenia política i religiosament del Califat Omeia de Damasc i, al capdavant, es va nomenar un valí que governaria l'emirat en nom seu.
-
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i general dels exèrcits. Per sota hi havia el hayib (primer ministre), ajudat pels diferents visirs (ministres). Tots junts formaven el divan (govern).
-
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes, situació que van saber aprofitar els regnes cristians per ampliar els seus territoris cap al sud peninsular. -
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs (paries)