-
A la mort de Mahoma (632), la major part de la península Aràbiga havia adoptat l'islam. Els creients van conservar un cap religiós que va rebre el nom de califa i que, a més a més, també tenia atribucions polítiques. -
L'any 711, un exèrcit format per berbers dirigits per una minoria àrab va travessar l'estret de Gibraltar. Els visigots no van ser capaços d'oposar-hi resistència i van ser derrotats a la batalla de Guadalete, on va morir el rei Roderic. -
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus. -
L'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. -
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica. -
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes davant dels regnes cristians. Això va facilitar la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Andalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes. -
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes davant dels regnes cristians. Això va facilitar la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Andalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes. -
Precisament això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.