-
Mahoma és el profeta de l'islam. L'islam és una religió que va aparèixer el segle VII d.C. a la península d'Aràbia. Els seus seguidors són els musulmans i el seu profeta és Mahoma. L'islam és una religió monoteista, és a dir, que creu en un sol déu, Al.la. El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, que recull les creences de la religió i les seves normes de comportament i va aparèixer el segle XII d.C.
-
L'any 711, un exèrcit format per berbers dirigits per una minoria àrab va travessar l'estret de Gibraltar. Els visigots no van ser capaços d'oposar-hi resistència i van ser derrotats a la batalla de Guadalete, on va morir el rei Roderic.
-
Al-Àndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
-
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Andalus es va convertir en una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc.
La capital es va establir a la ciutat de Còrdova i es va nomenar un valí per governar l'emirat.
El poder dels emirs al nord del Sistema Central era escàs i es limitava al manteniment d'algunes guarnicions militars. -
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus. Ben aviat va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent amb el nom d'Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Còrdova.
-
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus. Ben aviat va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent amb el nom d'Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Còrdova. Això va comportar el trencament de la unitat política de l'Imperi islàmic.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica. L'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica. L'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
-
Almansor, el cabdill militar que va turmentar els regnes cristians el segle X, va nèixer a Algesires el 939, va servir el califat de Còrdova i en les seves expedicions va travessar la Península, fins a Santiago de Compostel·la.
-
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Andalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes davant dels regnes cristians. Això va facilitar la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII. -
Quan el 1085 Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir Tulaytula, l'emir d'Isbiliya es va alarmar de tal manera que va decidir demanar ajuda als guerrers almoràvits, sobretot als de la tribu dels lamtunes. El seu cap Yússuf, va creuar l'estret de Gibraltar amb el seu exèrcit; derrotà els cristians en la Batalla d'az-Zal·laqa el 23 d'octubre de 1086 i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera.
-
Els almohades eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus
-
L'únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. -
L'únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs. Precisament això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.
