-
Aquest període està caracteritzat per una lluita a Guadalete que produeix el domini de la península Ibèrica de part dels musulmans. Això és degut a la crisi visigoda en els derrers anys. Hi ha un pactat molt bo de part dels visigorts l'any 713 on no hi intervé la violència
-
Tariq Bin Ziyad arriba a gibraltar amb un exèrcit de 7.000 homes, practicament de berbers, per les ordres del governador amb l'objectiu de conquerir les terres dels visigots, la península Ibèrica. Poc després aquest exèrcit es veu ampliat amb 5.000 homes més
-
Una lluita entre l'exèrcit musulmà portat per Tariq i Roderic, el rei visigot. Aquesta batalla va ser protagonitzada al riu Guadalete, i amb l'avandó de les dues parts importants de l'exèrcit visigot els musulmans van sortit victoriosos
-
Un tracte entre els musulmans i els visigots on el regne musulmà promet no esclavitzar a cap visigot ni obligar a que es canviin de religió, tot i que amb un impost extra la majoria acabarien canviant-se. Aquest tractat és pactat per Teodimir i Musa, rei visigot i musulmà, respectivament, a Oriola
-
Aquest període és en el que l'imperi ja s'ha integrat a la península Ibèrica. Al-Àndalus era un emirat, és a dir, una gran província que formava part de l'imperi. Aquest emirat era totalment dependent del Califat Omeia, tant econòmicament com religiosament. La capital va passar a ser Còrdova
Va haver-hi diverses guerres civils entre berbers i àrabs, ja que les bones terres que se'ls hi va prometre no se'ls hi van concedir.
Va finalitzar l'extensió de l'imperi a la batalla de Poitiers l'any 732. -
En aquesta batalla a Poitiers va finalitzar la conquesta de l'imperi musulmà per territoris cristians. Va ser una batalla contra els francs, i tot i ser molt superiors en nombre els francs van saber defensr-se molt bé i els van expulsar. Van marcar la frontera als PIrineus.
-
Durant l'Emirat Dependent va haver-hi diverses guerres civils entre berbers i àrabs degut a que els àrabs els hi van prometre terres fèrtils i se'ls hi van concedir les marginals, tot i que els berbers eren superiors en nombre
-
El califat Abbàssida va destronar a l'Omeia qu tenia la capital a Damasc. La capital del califat Abbàssida va passar a ser a Bagdad. Va assessinar a gairebè tota la família dels Omeia, d'on va sobreviure Abdarreman I
-
Hi ha un canvi de califat, i l'únic supervivent del califat Omeia (Abdarreman I) es va dirigir a la Península Ibèrica.
Abdarreman I es va aliar amb els descendents dels Omeies conqueridors i va destronar a Yusef, governador d'Al-Àndalus, que estava patint una situació on estava bastant feble.
Es van independitzar dels Abbàssides, actual califat, als que nomès repectaven religiosament.
Es va iniciar la construcció de la mesquita de Còrdova -
Es va començar la construcció de la important mesquita de Còrdova
-
Abdarreman III es va proclamar califa i es va independitzar del califat Abbàssida, així iniciant el califat de Còrdova, Ell tenia un poder absolut, i per sota d'ell hi havia el hayib, que seria un primer ministre actual. El govern era anomenat divan. Els cadis impartien justícia, i els mostassafs eren qui controlava el comerç.
Els goveradors de les cores (províncies) i de les marques eren els valís i els qaids, respectivament. -
Els regnes cristians que van aguantar al nord de la Península van començar a atacar Al-Àndalus.
Abdarreman III es va imposar als governadors i es va proclamar califa, i va fundar el califat de Còrdova. Aquest caifat es va independitzar religiosament del de Bagdad.
Abdarreman va crear el seu propi govern amb les diverses províncies.
Es van fer diverses construccions. -
Abdarreman III va manar construir Medina Al-Zahra i va millorar la mesquita de Còrdova
-
Al-Àndalus es divideix en més de 25 regnes independents anomenat taifes.
Els regnes cristians s'aprofiten de la debilitat de les taifes per conquerir Toredo i obligar a les taifes a pagar uns impostor mensuals o anuals.
Uns pobles del nord d'Àfrica que havien creat un imperi (Almoràvids i Almohades) dominarien la Península Ibèrica als segles XI i XIII.
L'any 1212 els Almohades serien derrotats.
Es construeix la fortalesa de Granada, tambè coneguda com l'Alhambra de Granada. -
Alfons VI reconquereix Toledo, antiga capital dels Visigods.
-
Aquesta batalla marca l'inici de la decadència del regne musulmà a la Península. Els regnes cristians fan fora als Almohades de la península, cosa que afectarà a la situació d'Al-Àndalus
-
Es construeix un dels edificis més importants de l'Al-Àndalus, i ara un edifici simbòlic de Granada, que és lÀlhambra de Granada
-
L'unica part que va sobreviure de les invasions cristianes va ser la de Granada. Aquest regne era important a Europa, ja que tenia bona agricultura i ports pel comerç. Seguien pagant uns impostos elevats per evitar la invasió del territori (paries). Boabdil es va rendir l'any 1492 devant els reis catòlics. L'alhambra de Granada va passar a ser la residència reial.
-
Boabdil és derrotat pels reis Catòlics i els hi entrega la clau de la ciutat, dient adeu a les poques restes d'Al-Àndalus a la península Ibèrica
-
Els Reis Catòlics ja tenen el poder sobre tot el regne musulmà a la península, pel que manen reformar l'Alhambra de Granada i la canvien de fortalesa militar a residència reial
