-
Període caracteritzat per la crisi de la monarquia visigoda i l'entrada dels musulmans a la península ibèrica des del nord del continent africà.
El procés de conquesta es va produir de manera poc violenta degut als pactes de capitulació a partir dels quals els territoris visigods es rendien a les autoritats musulmanes a canvi d'unes condicions bones. -
Tariq Bin Ziyad, seguint les ordres del governador de la província de Ifriqyia, Musa Bin Muaid, desembarca a Gibraltar amb un exèrcit configurat principalment de soldats berebers per dur a terme la conquesta de la península ibèrica.
-
Un cop la notícia del desembarcament de les tropes musulmanes de Tariq Bin Ziyad va arribar a orelles del rei dels Visigods, Roderic, aquest va configurar un exèrcit per fer front als invasors. L'enfrontament es va produir el juliol del 711 a la vora del riu Guadalete. El resultat va ser la derrota de les tropes visigodes i, pràcticament, el final de la resitència visigoda a la Península.
-
La batalla de Poitiers, també coneguda coma batalla de Tours per no confondre-la amb la batalla de l'any 1356, s'hi van enfrontar les tropes comanades per Carles Martell i un exèrcit islàmic a ordres del valí. Els francs van derrotar a l'exèrcit islàmic i Abderrahman va resultar mort.
-
Quan el 750 els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderraman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica. Abderraman va buscar les aliances amb els descendents dels omeies conqueridors i va organitzar una revolta contra el dèbil governador Yusef. Es va proclamar emir, només respectant a nivell religiós al califa.
-
Construïda el 936 pel califa Abd-ar-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova, en direcció oest als darrers contraforts de la serra Morena, al vessant del Jàbal al-Arús, o muntanya de la Casada o serra de la Núvia, enfront de la vall del Guadalquivir, i orientada de nord a sud sobre un replà de la serra.
-
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit volien convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
Davant la clara inferioritat militar front els regnes cristians les taifes musulmanes es veieren obligades a pagar tributs anuals o mensuals (paries) en concepte de reconeixement del domini territorial. -
El moment àlgid d'aquesta campanya, més coneguda com la Reconquesta, va ser la conquesta de l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó.
-
L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.
-
Fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
-
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita. El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs (paries). -
L'any 1492, Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.
-
Un cop acabada la conquesta, el territori musulmà peninsular es va convertir en una província que depenia del Califat Omeia de Damasc. A partir d'aleshores es diria Al-Àndalus. Es va nomenar un governador (valí) i es va establir Còrdova com a capital de la província.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions interns, atacs dels regnes cristians del nord i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica. L'emir Abderraman III, l'any 929, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i general dels exèrcits. Per sota hi havia el hayib, ajudat pels diferents visirs. Tots junts formaven el divan (govern).
