-
Els musulmans es van enfrontar a la batalla de Guadalete i van guanyar. La ràpida conquesta es deu a:
La debilitat de l'estat visigot:la noblesa era enfrontada ja que els reis eren qüestionats pels nobles i tenien poc poder.
La ferocitat de les tropes musulmanes:Segons la fe musulmana, morir practicant la Guerra Santa els obria les portes del paradís. També prometien terres fèrtils.
Els pactes de capitulació:Les autoritats visigodes signaven uns pactes de rendició gràcies a condicions millors. -
Tariq Bin Ziyad va desembarcar les seves tropes ( principalment eren berbers) a Gibraltar amb el fi de conquerir la península. Tot i que després es va trobar amb Roderic.
-
A la batalla de Guadalete si van enfrontar els musulmans amb els visigots (711). Tariq, cap de l'exèrcit musulmà, va desembarcar les tropes musulmanes. Després d'això, Roderic, cap dels visigots, se'n va enterar i va decidir enfrontar-se a Tariq. Va reunir el seu l'exèrcit i,a prop del riu Guadalupe, va tenir lloc la batalla. El resultat va ser la derrota per part dels visigots i la victoria de les tropes musulmanes, que practicament va ser el final de l'exèrcit visigot a la Peninsula.
-
Emirat del Califat Omeia. Un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat, una província més del gran imperi islàmic, amb la capital a Còrdova governada per un valí/emir que governaria l'emirat en nom seu. ( representant del Califat Omeia).
-
En pocs anys els musulmans van aconseguir dominar el sud i el centre de la península ibèrica. La vessant cantàbrica ( amb un clima dur en el que no estaven acostumats) va quedar en mans dels cristians. Mica en mica els cristians van acabar formant el regne d'Asturies.
-
Durant aquest període van intentar conquerir el regnefranc donant lloc a la batalla de Poitiers, que va tenir lloc l'any 732. La batalla, però, va ser un intent fallit. Aquest va ser el moment que marcà la màxima expansió de l'Imperi islàmic.
-
Malgrat els problemes polítics, durant aquesta etapa l'emirat va viure un gran desenvolupament econòmic, i un ràpid procés d'islamització dels encara habitants cristians de la Al-Àndalus. A nivell cultural el desenvolupament va ser tan gran que el Al-Àndalus es va convertir en el focus cultural d'Europa.
-
Els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc l'any 750 i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderrahman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica, prop de la Península, on es va poder refugiar dels Abbàssides que el perseguien. Serà durant el seu regnat que es va iniciar la construcció de la mesquita de Còrdova.
-
Abderrahman I va ser així el primer emir independent de el Al-Àndalus. Durant el seu govern va haver d'aplicar mà dura, i reprimir nombroses revoltes. Va haver de pacificar els problemes entre àrabs i berbers, i també va haver de sufocar nombrosos aixecaments de governadors rebels seguidors de l'antic emir. També es va haver de protegir de diversos atacs enviats pels abbàssides per tal de recuperar el poder polític de la península ibèrica.
-
Abderrahman I va saber aprofitar-se de la situació que hi havia a Al-Àndalus a causa dels enfrontaments entre els àrabs i els berbers. Va buscar aliances amb els descendents dels omeies i va organitzar una revolta contra el governador, Yusef.
Abderrahman va destronar a Yusef i es va proclamar emir, trencant els vincles polítics amb els abbàssides i només respectant el califa de Bagdad a nivell religiós. -
L'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. Va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i general. Per sota hi havia el hayib, ajudat pels diferents visirs. Tots junts formaven el divan. Els cadis impartien justícia i els mostassafs controlaven el comerç a les ciutats. Els governadors de les províncies eren valís i, els de les marques, els qaids.
-
Durant el període del Califat de Còrdova es va construir el palau reial de Madinat al-Zahra. Abderraman III va ser el que va ordenar la seva construcció a 8 km de les afores de Còrdova. Aquesta construcció era un símbol de poder. També en aquella època es van fer millores importants a la mesquita de Còrdova.
-
Durant aquest període Al-Àndalus es va dividir en taifes ( regnes independents ) i es va començar la construcció de la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada.
-
L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes (regnes independents).
-
La conquesta de l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó, va ser una conquesta amb molta força simbòlica i van aprofitar les debilitats de les taifes. Davant la clara inferioritat militar front els regnes cristians les taifes musulmanes es veieren obligades a pagar tributs anuals o mensuals (paries) en concepte de reconeixement del domini territorial.
-
L'any 1212 va succeir la Batalla de las Navas de Tolosa. És la batalla on els regnes cristians es van enfrontar contra els almohades. És el principi del final del domini musulmà a la península ibérica.
-
Durant aquest període es va començar la construcció de la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada.
-
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. -
Lany 1492 Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics. Durant aquesta època la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada es va ampliar considerablement ja que va passar a ser la residència reial de la dinastia nassarita.
