-
A l'any 711, patia una guerra civil que enfrontava Roderic y Àkhila per la succesió del tron del darrer rei visigot, Vítiza. -
A Andalus és el nom del territori de la península ibèrica que va estar sota el poder musulmà durant vuit llargs segles (711-1492), fins al final de la “Reconquesta”.
-
Els primers regnes cristians s'originen a les muntanyes de la Serralada Cantàbrica i dels Pirineus, resistint als atacs musulmans després de la conquesta de la península el 711.
-
Pelai, un noble visigot, es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722) i això li va permetre consodilar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. -
La dinastia abbàsida va aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assasinada a Damasc. Només un dels memebres va aconseguir escapar, Abd al- Rahman I. -
Es va proclamar emir independent de Còrdova amb el nom Abd Al-Rahman I.
Els emirs varen haver de fer front a nombroses revoltes internes, també a les incursions militars dels francs i dels cristians. -
El regne d'Astúries es va començar a ampliar cap al sud. La seva màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III. En el segle X, la capital es va traslladar a Lleó i va passar a dir-se regne de Lleó. -
Abd al-Rahman III va heretar el tron. Els primers anys va causar revoltes internes i incursions cristianes. Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat. -
Es proclama Califa (autoritat política i religiosa).
En les tasques de govern disposava de l'ajuda de l'hagib, i dels visirs. A més els valís governaven a les províncies i a les marques fronteres de Saragossa, Toledo i Mèrida. -
Castella estava organitzada en diferents comtats, que es varen unir sota l'autoritat de Fernán González. Va obtenir una gran autonomia del poder lleonès.
Des de la mort del rey Ramir III, Ferrán González va governar a Castella de manera independent, encara que continuava sent vassall dels reis de Lleó. -
Va accedir a títol de califa Hisamy II amb tan sols 11 anys. El govern va quedar a mans del general Almansor, que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord. -
Després de la mort d'Almansor al 1002, les lluites internes varen assolar al-Àndalus fins que es va deposar el primer califa de Còrdova. -
Al 1031 el califat es va dividir en regnes Taifes. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural.
Les taifes es varen enfrontar entre si permanentment. Destacaren les taifes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa. Per evitar els atacs els reis taifes pagaven paries o tributs als reis cristians. Els impostos varen augmentar. -
Va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra.
A l'any 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
Toledo va caure a les mans dels cristians. Atemorits, els musulmans varen fer una crida perquè els anassin a ajudar als almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica. -
Els almoravits eren berbers del nord d'Àfrica. Varen travessar l'estret de Gibraltar i varen arribar a la península Ibèrica per frenar l'avanç dels regnes cristians.
Varen iniciar l'ocupació de diverses taifes i això vol dir que varen prendre mesures impopulars i avenços cristians. -
Els almoravits varen ser sustituits pels almohades, que varen llençar una ofensiva cap als regnes cristians. -
L'unió militar dels almoravits i els almohades va permetre frentar-los a la batalla de Navas de Tolosa. Després d'aquesta derrota l'imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquistar quasi tot al-Àndalus. -
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc durant el regnat de Ferran III, que va unir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella. -
El regne nassarita de Granada es va convertir en l'últim territori musulmà a Granada. Hi va consodilar el seu poder la dinastia Nsar o nasarita. S'estenia per l'actual Màlaga, Granada, Almeria i Cadis.
El regne nassarita era dèbil. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen facilitzar la conquesta cristiana pels Reis Catòlics al 1492. -
La conquesta de les illes Canàries va ser el procés pel qual aquest arxipèlag, va ser incorporat mitjançant una ocupació militar a la Corona de Castella al llarg del segle xv.
Es poden distingir dues etapes en aquest procés: la conquesta senyorial, realitzada per la noblesa a canvi d'un pacte de vassallatge, i la conquesta realenga, duta a terme directament per la Corona durant el regnat dels Reis Catòlics. -
Els reis catòlics varen aprofitar les divisions internes del regne per derrotarlo. La campanya, que es va allargar durant quasi una década, va terminar amb la conquesta musulmana de la seva capital i va marcar el fi de quasi 9 sigles de preeminència musulmana en la Península Ibèrica.