-
Al segle VII va haveruna guerra civil en el estret de gibraltar on els musulmans van ajudar a derrotar a Roderic -
L'Emirat de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del Califat de Damasc , fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents .
-
Batalla entre l'exèrcit astur de Don Pelayo i tropes d'al-Àndalus, aquests van ser derrotats.
es considera l'inici de la reconquesta. -
La batalla de Poitiers va ser al 10 de octubre de 732 entre les forzes comandades per el líder franc Carles Martell i un exercit musulma a les órdres del valí en la actual França. Durant la batalla, els francs van derrotar al exercit musulma y al-Gafiqi va resultar mort -
Sis anys més tard, el 756, Abderraman I –que havia escapat del sagnant destí final dels omeies aconseguint fugir de Damasc– va desembarcar a al-Àndalus i es va proclamar emir (comandant en cap) després de conquistar Còrdova i, el 773, s'independitza de la nova capital abasí, Bagdad. -
l'any 750 els Abacides van aconseguir el poder de l'islam i van matar als omeies. però Abderraman I va escapar cap a la peninsula ibèrica. aparti de que anomenen a Abderraman emir de Còrdova, al-Àndalus es independent políticament però segueix sent dependent religiosament de Bagdad
-
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle x. -
Abderramán III s'autoproclama califa l'any 929 ia través de la construcció de la seva nova ciutat palatina, de Medina Azahara, va voler demostrar a tothom fins on havia arribat la civilització omeia a la Península Ibèrica. -
Al principi del segle 10, l'Emirat de Còrdova havia de enfrentar-se a molts problemes: revoltes entre ells, atacs dels regnes cristians i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica.
L'emir Abderraman III es va imposar a les famílies musulmanes que lluitaven pel poder. Per aixó, l'any 929 es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. -
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirímés conegut com a Almansor al 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.[ -
Abû l-Walîd Hishâm ibn al-Ha kam més conegut com Hisham II o Hixem II (Còrdova, 11 de juny de 965 – ibídem, 18 de maig de 1013), va ser el tercer califa omeia de Còrdova entre 976 i 1009 i novament entre 1010 i 1013, amb el sobrenom d'al-Mu'ayyad bi-llah -
En aquest període l'unitat del califat es comença a divir, i al final s'acaba convertint en 25 taifes (regnes) independents.
Per la raó que havien perdut poder polític i militar uns pobles d'Àfrica (almoràvits i almohades) van conquerir-los. Per això les Taifes van intentar fer reunificacions als segles XI i XII.
També hi van haver-hi conquestes dels Regnes Cristians, van acabar dominant gairabé tot Al-Ándalus.
Es va començar la construcció de l'Alhambra de Granada. -
la batalla de les Navas de Tolosa. va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià. Es va saldar amb la victòria de les tropes cristianes i està considerada com una de les batalles més importants de la Reconquesta. -
Va ser l'últim territori musulmà a la Península Ibèrica dirigit per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees.
Això li va permetre seguir pagant les pàries als regnes cristians fins que van ser conquerits pels Reis Catòlics -
Els Reis Catòlics conquereixen Granada. Fi de l'Àl-Andalus.