-
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat, una província més del gran imperi islàmic, amb la capital a Còrdova. Depenia política i religiosament del Califat Omeia de Damasc i, al capdavant, es va nomenar un valí que governaria l'emirat en nom seu.
-
Batalla entre els francs i els musulmans que marcà la màxima expansió de l'Imperi islàmic.
-
Els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderraman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica.
-
L'emirat va viure un gran desenvolupament econòmic, i un ràpid procés d'islamització dels encara habitants cristians de l'Al-Àndalus. A nivell cultural el desenvolupament va ser tan gran que l'Al-Àndalus es va convertir en el focus cultural d'Europa.
-
Abderraman va destronar a Yusef es va proclamar emir, trencant els vincles polítics amb els abbàssides i només respectant el califa de Bagdad a nivell religiós.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica
-
És en aquest període que es duen a terme les obres arquitectòniques més monumentalistes, com per exemple el palau reial de Madinat al-Zahra i importants millores a la mesquita de Còrdova.
-
L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
-
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes, situació que van saber aprofitar els regnes cristians per ampliar els seus territoris cap al sud peninsular.
-
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes, situació que van saber aprofitar els regnes cristians per ampliar els seus territoris cap al sud peninsular. El moment àlgid d'aquesta campanya, més coneguda com la Reconquesta, va ser la conquesta de l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó.
-
L'únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
-
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
-
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs (paries). Precisament això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.