-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.[1 -
-
Abd al-Aziz ibn Musa ibn Nusair (en árabe, عبد العزيز بن موسى) fue el segundo valí de Al-Ándalus, gobernando entre los años 714 al 716. Residió en Ishbiliya (Sevilla). Se casó con Egilona, la viuda del último rey visigodo Rodrigo.1
-
òsaible fecha de la batalla de covadonga, que marca de la resistencia astura.
-
La Batalla de Poitiers, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. Viquipèdia -
-
Abu al-Walid Hisham al-Rida, también conocido como Hixem I en la transcripción española antigua; (Córdoba, Emirato de Córdoba, 26 de abril de 757 – íbidem, 12 de junio de 796) fue el segundo emir independiente de Córdoba, reinando desde el 7 de octubre de 788 hasta abril de 796. Fue hijo y sucesor de Abderramán I y de su esposa, una antigua esclava visigoda conversa al Islam.1 -
Abū al-‘Āṣ al-Hakam b. Hišām (en árabe: أبو العاص الحكم بن هشام), llamado al-Murtazî (المرتضى), más conocido como Alhakén I, Al-Hákam I o Alhaquén I (Córdoba, 770 - ibídem, 21 de mayo de 822), fue el tercer emir independiente de Córdoba, desde el 12 de junio de 796 hasta su muerte. -
Comenza la construcció de la mezcita de Córdoba -
Abū l-Mutarraf ‘Abd ar-Rahmān ibn al-Hakam (en árabe: أبو المطرف عبد الرحمن بن الحكم), más conocido como Abderramán II (Toledo, octubre-noviembre de 7921 - Córdoba, 22 de septiembre de 852), hijo y sucesor de Alhakén I, fue el cuarto emir omeya de Córdoba desde el 25 de mayo de 822 hasta su muerte. -
Incursión de los normandos en Lisboa, Sevilla, Cádiz y Sidonia. -
con questas illas varia'ls mosalamans -
En el año 929 Abderramán III se proclamó califa de al-Andalus, jefe político y religioso del estado más poderoso de la península Ibérica. -
-
calefato de al-hakam ll -
calefato de-hakam ll -
Un 10 de juny de l'any 997, en una jornada com la d'avui, el cabdill musulmà va arrasar la ciutat i es va emportar un quantiós botí econòmic i humà a Còrdova. -
Abderrahman I, último omeya de Damasco superviviente de la persecución a la que fue sometida su familia, llega a la Península Ibérica y se instala en Córdoba. Establece una dinastía que gobernará al-Andalus hasta el 1031, fecha que marca el final del califato omeya de Córdoba. -
Comienzo “oficial” de los Reinos de Taifas. -
-
Quan el 1085 Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir Tulaytula, l'emir d'Isbiliya es va alarmar de tal manera que va decidir demanar ajuda als guerrers almoràvits, sobretot als de la tribu dels lamtunes.
-
Los almohades (en lengua árabe: الموَحدون, al-muwaḥḥidun) «los que reconocen la unidad de Dios», o Banu ‘Abd al-Mu'min3 (en árabe: بنو عبد المؤمن) fueron una dinastía bereber marroquí4 que dominó el norte de África y el sur de la península ibérica desde 1147 a 1269. -
Comienza a construirse la Giralda de Sevilla. -
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. -
-
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.[1] Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics. -
El Regne de Granada va ser una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seva conquesta el 1492 fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.[1] -
El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife.
