-
Un cop acaba la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a Còrdova, governada per un valí. -
A mitjans del segle VIII, quan els Omeia Damasc van ser destronats per la dinastia Abàssida de Bagdad, l’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus. L’any 756 Abderraman es va proclamar emir amb el nom d’Abderraman I. -
A principis del s. X, l’Emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella), amenaces al comerç marítim des del nord d’Àfrica.
L’emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat i l’any 929 es va proclamar Califa de Còrdova. -
L’aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L’any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes. -
L’únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del s. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa.