-
Mahoma va ser el profeta dels islams.L'islam es la religió dels musulmans.Va neixer en Aràbia.El seu llibre era el ALCORA.Sol creien en un deu.A la mort de Mahoma (632), la major part de la península Aràbiga havia adoptat l'islam. Els creients van conservar un cap religiós que va rebre el nom de califa i que, a més a més, també tenia atribucions polítiques.
-
L'any 711, un exèrcit format per berbers dirigits per una minoria àrab va travessar l'estret de Gibraltar. Els visigots no van ser capaços d'oposar-hi resistència i van ser derrotats a la batalla de Guadalete, on va morir el rei Roderic.
-
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Andalus es va convertir en una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a la ciutat de Còrdova i es va nomenar un valí per governar l'emirat. El poder dels emirs al nord del Sistema Central era escàs i es limitava al manteniment d'algunes guarnicions militars.
-
-
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus.Ben aviat va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent amb el nom d'Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Còrdova.
-
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la seva ciutat i es va establir a Al-Andalus.Ben aviat va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent amb el nom d'Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Còrdova.
-
'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica.
-
El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i general dels exèrcits. Per sota hi havia el hayib (primer ministre), ajudat pels diferents visirs (ministres). Tots junts formaven el divan (govern).Els cadis impartien justícia i els mostassafs controlaven el comerç a les ciutats. Els governadors de les províncies (cores) eren els valís, i els de les marques, els qaids.
-
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes davant dels regnes cristians. Això va facilitar la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Andalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes.
-
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes davant dels regnes cristians. Això va facilitar la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Andalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes.
-
Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus. Foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle XII. Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a Egipte, i l'Àl-Andalus (1145-1146).
-
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
-
L'únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs. Precisament això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.
