-
Període caracteritzat per la crisi de la monarquia visigoda i l'entrada dels musulmans a la península ibèrica des del nord del continent africà.
El procés de conquesta es va produir de manera poc violenta degut als pactes de capitulació a partir dels quals els territoris visigods es rendien a les autoritats musulmanes a canvi d'unes condicions bones. -
Tariq Bin Ziyad, seguint les ordres del governador de la província de Ifriqyia, Musa Bin Muaid, desembarca a Gibraltar amb un exèrcit configurat principalment de soldats berebers per dur a terme la conquesta de la península ibèrica.
-
Un cop la notícia del desembarcament de les tropes musulmanes de Tariq Bin Ziyad va arribar a orelles del rei dels Visigods, Roderic, aquest va configurar un exèrcit per fer front als invasors. L'enfrontament es va produir el juliol del 711 a la vora del riu Guadalete. El resultat va ser la derrota de les tropes visigodes i, pràcticament, el final de la resitència visigoda a la Península.
-
Un cop acabada la conquesta, el territori musulmà peninsular es va convertir en una província que depenia del Califat Omeia de Damasc. A partir d'aleshores es diria Al-Àndalus. Es va nomenar un governador (valí) i es va establir Còrdova com a capital de la província.
-
Intent fallid del àrabs de conquerir tota la península Íberica i que va marcar fi a l'expanció Islamica.
-
Malgrat els problemes polítics, durant aquesta etapa l'emirat va viure un gran desenvolupament econòmic, i un ràpid procés d'islamització dels encara habitants cristians de l'Al-Àndalus. A nivell cultural el desenvolupament va ser tan gran que l'Al-Àndalus es va convertir en el focus cultural d'Europa.
En el seu regnat es va començar a construir la mesquita de Còrdova. -
Quan el 750 els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderraman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica, prop de la Península, on es va poder refugiar dels Abbàssides que el perseguien.
-
Al-Àndalus: l'evolució política (II)
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica. -
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes
-
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes, situació que van saber aprofitar els regnes cristians per ampliar els seus territoris cap al sud peninsular. El moment àlgid d'aquesta campanya, més coneguda com la Reconquesta, va ser la conquesta de l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó.
Es va començar a construir l'Alhambra de Granda. -
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
-
Durant aquesta època la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada es va ampliar considerablement ja que va passar a ser la residència reial de la dinastia nassarita.
