-
Els exèrcits musulmans que van envair la Península estaven formats majoritàriament per berbers però eren dirigits per una minoria àrab. Van travessar l’estret de Gibraltar l’any 711 -
Els exèrcits musulmans van continuar la conquesta més enllà dels Pirineus però van ser derrotats definitivament a Poitiers (732) i es van replegar definitivament a la Península. -
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser deposats pels Abbàssides de Bagdad, l’últim membre de la família Omeia, Abd-al-Rahman I (756-788), es va establir a Al-Andalus. -
L’any 912, quan va accedir al poder l’emir Abd-al-Rahman III, els problemes a Al-Andalus cada vegada eren més grans: baralles internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim per part dels musulmans del nord de l’Àfrica. -
A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a esquerdar. L’aristocràcia, els alts funcionaris i l’exèrcit lluitaven per escapar-se del control dels califes i convertir-se en la màxima autoritat del seu territori. -
La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure al progrés dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes del nord d’Àfrica. Aquesta taifa abraçava un ample territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria i Granada, i una part de Cadis.