-
Period: 117 to Dec 31, 717
La Conquesta
Període caracteritzat perla crisi de la monarquia visigoda i l'entrada dels musulmans a la península ibèrica des del nord del continent africà. El procés de conquezta es va produir de manera poc violenta degut als pactes de capitulació a partir dels quals els territoris visigots es rendien a les autoritats musulmanes a canvi d'unes condicions bones. -
Apr 27, 711
Desembarcament de Tariq Bin Ziyad a Gibraltar
Tariq Bin Ziyad, seguint les ordres del governador de la província de Ifriqyia, Musa Bin Muaid, desembarca a Gibraltar amb un exèrcit configurat principalment de soldats berebers per dur a terme la conquesta de la península ibèrica. -
Jul 26, 711
Batalla Guadalete
Despres del desembarcament de les tropes musulmanes de Tariq Bin Ziyad, el rei dels visigots, Roderic, va configurar un exèrcit per fer front als invasors. L'enfrontament va tenir lloc el juliol del 711 a la vora del riu guadalete. Les tropes visigodes van ser derrotades i això va ocasionar el final de la residència visigoda a la península. -
Jun 18, 713
La consolidació de la conquesta
Després de la victòria musulmana, els musulmans controlaven tota la Península tret de les zones muntanyoses del cantàbric.Les causes són:
La debilitat de l'estat visigot: La noblesa visigoda estava enfrontad i els reis eren qüestionats per la resta de nobles.
La ferocitat de les tropes musulmanes: Formades per guerrers berbers convertits a l'Islam.
Els pactes de capitulació: Pactes de rendició o submissió que les autoritats visigodes signaven amb els nous governants musulmans. -
Period: Jan 1, 756 to
Emirat independent
El 750 Abbàssides derroten Els Omeies de Damasc i instal·len un nou califat amb capital a Bagdad. Abderraman I, fugitiu dels Abbàssides s'aprofita de la situació convulsa de Al-Àndalus, busca aliances i es revolta contra el governador Yusef. Abderraman I es proclama emir, sent així el primer emir independent. Va pacificar els problemes entre àrabs i berbers i també va haver de sufocar nombrosos aixecaments de governadors rebels i protegir diversos atacs dels abbàssides. -
Period: Jan 1, 1031 to Dec 31, 1248
Els regnes de taifes
El 1031 el califat es desintegra i es divideix en 25 taifes (regnes independents).El 1085, aprofitant les debilitats d les Taifes, Alfons VI, rei de lleó, conquereix Toledo. Segles XI I XII invasió dels almoràvits i els almohades (pobles del nord d'Àfrica). els almohades perden a la Batalla de las Navas de Tolosa contra els regnes cristians, el 1212. Aquesta victòria marcaria l'inici del final del domini musulmà a la Península Iberica Es va començar la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada. -
Period: Jan 6, 1238 to Jan 2, 1492
El regne nassarita de Granada
L'Únic terriotiri que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per reis e la dinastia nassarita. El regne posseïa un extens territori i la capital, Granada era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. Aixó va permetre als sultans pagar elevats impostos per evitar els atacs (paries). Aixó va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics. -
El regne Visigot en crisi
El regne visigot va patir nombroses causes que van fer que la monarquia visigoda s'anés debilitant. Les causes van ser una crisi política, ja que molt poques vegades la monarquia passava de pares a fills i això ocasionava enfrontaments, una crisi econòmica ocasionada per males collites degut a diverses plagues d'insectes, i una crisi successòria, quan el 709 morí el rei visigot, witiza, i la corona, enlloc de passar al fill va passar a un noble visigot, Roderic. -
Period: to Dec 31, 756
Emirat Dependent
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc. Es va nomenar un governador (valí) i es va establir Còrdova com a capital de la província. -
Period: to Jan 7, 1031
El califat de Còrdova
L'any 929 Bderraman III s'independitza de l'autoritat religiosa de Bagdad es proclama califa i funda el califat de Còrdova. El califa va exercir un poder absolut. Per sota hi havia el hayib (primer ministre), ajudat pels diferents visirs( ministres). Tot junts formavens el divan (govern). Els cadis impartien justícia i els mostassafs controlaven el comerç. Els governadors de les províncies eren valís i els de les marques, els qaids. Palau reial de Madinat al -Zahra i millores a la mesquita .
