-
Durant el segle VII es van produir un seguit de males collites degut a diverses plagues d'insectes. Això va ocasionar que els camperols s'arruinessin i la població en general es veiés molt afectada. Els nobles visigots ho van aprofitar per apoderar-se de més terres i apujar els impostos per tal de sobreviure.
-
A la mort de Mahoma (632), la major part de la península Aràbiga havia adoptat l'islam. Els creients van conservar un cap religiós que va rebre el nom de califa i que, a més a més, també tenia atribucions polítiques.
-
A la mort de Mahoma (632), la major part de la península Aràbiga havia adoptat l'islam. Els creients van conservar un cap religiós que va rebre el nom de califa i que, a més a més, també tenia atribucions polítiques
-
El 709 moria el rei visigot Witiza i la corona, enlloc de passar al seu fill, va passar a un noble visigot, Roderic, que s'havia fet amb el suport de part de la noblesa. El fill de Witiza (Akhila) no va acceptar aquesta situació i va buscar aliances amb un noble visigot, de nom Don Julian, que governava les terres al voltant de l'estret de Gibraltar. Començava així una guerra civil pel dret a la corona entre els partidaris de l'elecció i els partidaris del dret hereditari.
-
Era l'any 711 i el rei visigot, Roderic, es trobava batallant al nord de la Península contra els Vascons. En sentir la notícia de l'exèrcit musulmà, va aturar la campanya contra els Vascons i va córrer a fer front a les tropes de Tariq.
-
Els monarques visigots eren elegits pels grans nobles de les famílies més importants. Molt poques vegades va passar de pares a fills, cosa que li hauria donat més estabilitat. Això va ocasionar que el monarca visigot tingués molt poc poder sobre la totalitat del territori. Cada noble visigot exercia el poder quasi de forma independent al seu territori i els enfrontaments entre nobles visigots eren molt freqüents
-
Don Julian, noble visigot partidari d'Akhila, va demanar ajuda al governador de la regió de Tànger, Tariq Bin Ziyad, que va respondre desembarcant a Gibraltar amb un exèrcit format per 12.000 berebers per tal d'enfrontar-se a Roderic.
-
En el nom de Déu, clement i misericordiós. Escriptura atorgada per Abd al-Aziz ben Musa a Teodomir. Que aquest s'avé a capitular amb la condició que no s'imposarà domini sobre ell ni sobre cap dels seus, que no podrà ser pres ni desposseït de la seva senyoria, que ells no podran ser morts ni fets presoners ni violentats en la seva religió, ni les seves esglésies cremades. La seva capitulació s'estén a set ciutats, que són: Oriola, Valentila, Alacant, Mula, Bigastre, Ello i Llorca.
-
Les lluites amb els regnes cristians del nord penínsular que anirant avançant progressivament. La rivalitat entre els diferents grups de poder dins de l'Imperi islàmic i d'Al-Àndalus.
-
un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat, una província més del gran imperi islàmic, amb la capital a Còrdova. Depenia política i religiosament del Califat Omeia de Damasc i, al capdavant, es va nomenar un valí que governaria l'emirat en nom seu.
-
Quan el 750 els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderraman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica, prop de la Península, on es va poder refugiar dels Abbàssides que el perseguien.
-
Quan el 750 els Abbàssides van derrotar els omeies de Damasc i van instaurar un nou califat amb capital a Bagdad, un dels pocs supervivents de la família dels omeies, Abderraman I, va fugir i es va instal·lar al nord d'Àfrica, prop de la Península, on es va poder refugiar dels Abbàssides que el perseguien.
-
Les lluites amb els regnes cristians del nord penínsular que anirant avançant progressivament. La rivalitat entre els diferents grups de poder dins de l'Imperi islàmic i d'Al-Àndalus.
-
L'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
-
es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica.
-
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
-
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa. -
1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.
