-
El regne visigot no va arribar mai a ocupar tota la peninsula iberica i amb el pas dels any s'anava devilitant i van haver varies causes: crisis politica, economica i hereditaria.
-
Don Julian, un noble visigot partidari d'Akhila, va demanar ajuda al governador Tariq Bin Ziyad, que va respondre desembarcant a Gibraltar amb un exèrcit format per 12.000 berebers per tal d'enfrontar-se a Roderic.
-
El rei visigot, Roderic, es trobava batallant al nord de la Península Ibèrica contra els Vascons. En sentir la notícia de l'exèrcit musulmà, va aturar la guerra contra els Vascons i va córrer a fer front a les tropes de Tariq.
La batalla va tenir lloc al costat del riu Guadalete i va ser un fracàs per les tropes de Roderic, que havien arribat cansades després de recórrer més de 1.000 quilòmetres per travessar la península Ibèrica de Nord a Sud. -
Abd al-Aziz ben Musa i Teodomir signen el pacte de Oriola. En aquest pacte desideixen que no s'imposarà domini sobre ell ni sobre cap dels seus, que no podrà ser pres ni desposseït de la seva senyoria, que ells no podran ser morts ni fets presoners ni violentats en la seva religió, ni les seves esglésies cremades.
-
Un cop acabada la conquesta militar, Al-Àndalus es va convertir en un emirat que depenia de la familia Omeia de Damasc. Es va establir un governan, anomenat vali, i la capital de la provincia a cordova.
-
Els Abbàssides derroten els Omeies i estableixen capital a bagdad. Abderraman I fuig cap al nord d'Àfrica i aprofitan-se de la cituaccio convulsa a l'Al-Àndalus busca aliances amb els descendents dels Omeies conqueridors i organitza una revolta contra el dèbil governador Yusef. Abderraman es proclama emir de l'Al-Àndalus.
-
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica.
Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. -
Un cop Abderraman I vens a Jusef i es proclama emir, ordena construir una mesquita a cordova.
-
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes. La fragmentació política va debilitar militarment les taifes i els regnes cristians ho van saber aprofitar i van empliar el seu territori cap e sud. Es va reconquerir l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó.
-
Durant aquest període es van produir dos intents de reunificació d'Al-Àndalus. La invasió dels almoràvits al s.XI i dels almohades al s.XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Àndalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes. Els almohades finalment son derrotats pels cristians. Aquesta victòria marca l'inici de la decadència del domini musulmà a la Península.
-
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII va ser el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
Granada, la capital, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar que els ataquesin (paries). Això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics
-
La fortalesa es va ampliar gracies a que va passar a ser la residència reial de la dinastia nassarita.
