-
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722. -
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat es van expandir i van conduir la invasió musulmana d'Hispània -
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat es van expandir i van conduir la invasió musulmana d'Hispània. -
-
Va ser el segon valí d'Al-Andalus, governant entre els anys 714 al 716. Va residir a Ishbiliya (Sevilla). Es va casar amb Egilona, la vídua del darrer rei visigot Rodrigo -
La batalla de Covadonga va tenir lloc l'any 718 o el 722 a Covadonga (Espanya), un paratge proper a Cangas d'Onís (Astúries), entre els astures que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Àndalus, que van resultar derrotades. -
'Abd al-Rahman ibn Mu'awiya ibn Hisham ibn 'Abd al-Malik o 'Abd al-Rahmān I , conegut com Abderramán I o 'Abd al-Rahmān I al-Dājil va ser un príncep de la dinastia omeia que, l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allí la dinastia Umawi.1 Regnà durant trenta-dos anys, dedicat fonamentalment a aixafar les revoltes del anterior senyor del territori, dels partidaris dels abasíes i d'alguns grups berbers. -
-
Abu al-Walid Hisham al-Rida, també conegut com a Hixem I a la transcripció espanyola antiga; (Còrdova, Emirat de Còrdova, 26 d'abril de 757 – íbidem, 12 de juny de 796) va ser el segon emir independent de Còrdova, regnant des del 7 d'octubre de 788 fins a abril de 796. Va ser fill i successor d'Abderramán I i de la seva esposa, una antiga esclava visigoda conversa a l'Islam. -
La Mesquita-Catedral de Còrdova va ser construïda al segle VIII sota el mandat de l'Emir Abd ar-Rahman I sobre les restes d'una església cristiana visigoda (la Basílica de Sant Vicenç Màrtir). -
Abū l-Mutarraf 'Abd ar-Rahmān ibn al-Hakam, més conegut com Abderramán II (Toledo, octubre-novembre de 7921 - Còrdova, 22 de setembre de 852), fill i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeya de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seva mort. -
al-Ḥakam al-Mustanṣir bi-Llāh va ser califa de Còrdova del 961 al 976. Era fill d'Abd-ar-Rahman III. Nomenat de jove com a hereu, no va pujar al tron succeint al seu pare fins al 15 o 16 d'octubre de 961, quan tenia 46 anys. El seu regnat fou pacífic i amb ell el califat va assolir la màxima esplendor com a bressol de cultura i progrés dins al-Àndalus. Va tenir dues esposes, una d'oficial, Radhia. -
illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus, al-Jazāʾir ax-Xarqiyya li-l-Andalus)és el nom de les Illes Balears en època musulmana 903-1229, integrades per Mayurqa, Minurqa,Yàbissa i Faramantira. La seva organització política varià en gran manera al llarg dels més de tres segles de dominació islàmica, des de forta dependència del poder central durant el Califat de Còrdova fins a la plena independència, de la Taifa de Mallorca, passant per totes les situacions intermèdies. -
L'any 929 Abderraman III es va proclamar califa d'al-Andalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica. -
-
Construïda el 936 pel califa Abd-ar-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova, en direcció oest als darrers contraforts de la serra Morena, al vessant del Jàbal al-Arús, o muntanya de la Casada o serra de la Núvia, enfront de la vall del Guadalquivir, i orientada de nord a sud sobre un replà de la serra. az-Zahrà era la dona preferida del califa, i el nom de la ciutat estaria dedicat a ella, però també és possible que el nom vulgui dir ‘la ciutat de l'esplendor’ -
Va succeir Abderraman III als 47 anys i nou mesos d'edat, el 962, continuant2 la política del seu pare i mantenint la pau i la prosperitat a al-Àndalus. No només va sostenir l'apogeu a què va arribar el califat amb el seu pare, sinó que amb ell va aconseguir la seva màxima esplendor. [3] Quan a la mort del seu pare es va fer càrrec del poder comptava amb 47 anys i va adoptar el títol d'al-Mustansir bi-l-Lah. -
Hisham II, va ser el tercer califa omeia de Còrdova entre 976 i 1009 i novament entre 1010 i 1013, al-Mu'ayyad bi-llah, és a dir, el que rep l'assistència victoriosa de Déu. -
Al-Mansur havia arribat en aquesta època al més alt grau de poder. Socorregut per Allah a les seves guerres amb els prínceps cristians, va marxar contra Santiago, ciutat de Galícia, que és el més important santuari cristià d'Espanya i de les regions properes del continent. L'església de Sant Jaume és com la Qaaba per a nosaltres. -
-
Quan feia el viatge de tornada, Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, que va fundar un ribat on es va originar la secta dels almoràvits, i aconseguí el suport primer dels gudala i després dels lamtuna. Mort Yahya, els lamtuna estaven dirigits per Yahya ibn Úmar al-Lamtuní i, a la seva mort, en la Batalla de Tabfarilla, pel seu germà Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní. Els gudala es van separar dels almoràvits i es van retirar al sud. -
Durant el període almohade, Abu Yaacub Yúsuf, que va governar entre 1163 i 1184, i Abu Iúsuf al-Mansur, que va governar entre 1184 i 1199, van posar la capital d'Al-Àndalus a Isbiliya (Sevilla).6 Això va portar a la ciutat una actualització de les seves infraestructures procedint-se a la construcció d'algunes grans edificacions -
La batalla de les Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla a les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar el dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212. -
Regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud. -
-
Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada a favor dels monarques catòlics. El tractat posava fi a la guerra de Granada, garantint una sèrie de drets als musulmans, inclosa la tolerància religiosa i el seu just tractament en compensació per una rendició i capitulació incondicionals. -
El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife.