-
Fugida de Mahoma.
-
Van ser familiars de Mahoma i tenien el poder politic i religios
-
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
-
Es coneix com a conquesta musulmana d'Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibèrica. Tenien el poder polític i militar.
-
Guerra entre musulmans i cristians. Van fer l'ho que diuen ells la reconquesta de la peninsula iberica.
-
És la guerra de francs dominats per Carles Martell contra els musulmans.
-
Els abbàssidesvan ser una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, .
-
Lluís I dit el Pietós, o el Piadós Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 84), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau,
-
Carlemany Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814 va ser rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814)
-
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona)
-
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
-
-
Que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258
-
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra
-
-
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
-
Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle.
-
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida.[1]
-
a batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.
-
La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Jaume I el Conqueridor emprengué la conquesta dels emirats de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit de la fragmentació de l'imperi almohade el 1228.
-
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó i a la corona de Castella durant l'edat mitjana, entre els segles XII i XV.
-
El 1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer. Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent, és a dir, gairebé 20 milions de persones.
-
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
-
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys).
-
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
