7.2 Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS

URSS / Ióssif Stalin (1922-53)

1922

Va ser el successor de Lenin des del 1922 fins a la seva mort el 1953. Ocupava el càrrec de Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el més important del país. Va impulsar els plans quinquennals al 28 que servirien per industrialitzar la Unió Soviètica a un ritme més que considerable.
És conegut també per les purgues de membres reaccionaris del partit entre el 1936 i el 1939.
Va liderar el país durant la victòria contra al règim nazi a la Segona Guerra Mundial.

EUA / Franklin D. Roosevelt (1933-45) [Demòcrata]

1933

Va assumir la presidència el 1933, a partir de llavors va ser escollit les següents 4 vegades que permet el càrrec.
Va prendre el poder després de la coneguda crisis del 29, arran de la qual va fer una sèrie de reformes econòmiques recollides en el New Deal, que es poden resumir en una major intervenció de l'estat en l'economia. A més, va ser un dels impulsors de la Llei seca.
Durant la Segona Guerra Mundial va intentar mantenir relació diplomàtica amb l'URSS

EUA / Harry S. Truman (1945-53) [Demòcrata]

1945

Va ser el successor de Roosevelt despres de la mort d'aquest, més tard va guanyar la presidència per dret propi el 1948.
Conegut per utilitzar armes nuclears al final de la Segona Guerra Mundial sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i tres dies després sobre Nagasaki.
Va col·laborar a la creació de l'OTAN i va promoure la Cacera de bruixes i va exigir a tots els funcionaris federals una professió de fe anticomunista.

EUA / Dwight D. Eisenhower (1953-61) [Republicà]

1953

Abans de pujar al poder havia sigut Comandant Suprem de l'OTAN.
La seva presidència va estar marcada per l'enfrontament amb l'URSS i la cursa d'armament i els primers enfrontaments directes amb el bloc comunista a la guerra de Corea.

URSS / Nikita Jrushchov (1953-64)

1953

Nikita arriba al poder després de la mort de Stalin i va significar un important canvi de rumb per a la unió soviètica. Va rebutjar l'època estalinista des del primer dia i va portar una curiosa política exterior on, alhora que volia incrementar l'entesa amb enemics com els EUA (va viatjar fins a 7 cops als estats units), va provocar també una escalada de les tensions entre els dos blocs amb accions com la creació del Pacte de Varsòvia o la col·locació dels míssils nuclears a Cuba.

EUA / John F. Kennedy (1961-63 ) [Demòcrata]

1961

Va assolir acords importats amb l'URSS de Nikita (com la que va posar fi a la crisi dels míssils de Cuba) tot i que la tensió no es va veure massa disminuïda. Va augmentar la presència dels EUA al continent sud-Americà, imposant règims dictatorials per assegurar la continuïtat de la seva influència. Va ser assassinat el 1963 a Dallas.

EUA / Lyndon B. Johnson (1963-69) [Demòcrata]

1963

Va presidir una etapa de disturbis racials i les protestes contra la guerra de Vietnam, conflicte que va succeir parcialment sota la seva presidència. Per altra banda va aprovar lleis de Drets Civils, que prohibien la discriminació laboral basada en raça, sexe, origen, etc.

URSS / Leonid Brézhnev (1966-82)

1966

Arriba al càrrec després expulsió de Nikita. Va participar en accions rellevants com el Tractat de No Proliferació Nuclear i la intervenció militar a la guerra civil d'Afganistan. A més, va començar a fomentar una liberalització de la economia sovietcia a partir dels 70.

EUA / Richard Nixon (1969-74) [Republicà]

1969

Nixon va intentar posar fi a la guerra del Vietnam, l'intent va ser un fracàs i la guerra es va prolongar molt més. Simultàniament, va millorar les relacions amb la Xina. Va dimitir del seu càrrec el 1974 després de l'escàndol de Watergate.

EUA / Gerald Rudolph Jr (1974-77 ) [Republicà]

1974

Crearà la campanya WIN per intentar estabilitzar l'economia que fracassà, conduint al país a una crisi bastant important, agreujada per la crisi energètica provocada per l'OPEP, que embargaria els enviaments de petroli als EUA perquè aquests donaven suport a Israel. A part d'això, va ordenar l'evacuació de les tropes que es trobaven a Vietnam

EUA / Jimmy Carter (1977-81 ) [Demòcrata]

1977

Carter va fer un gir radical a la política exterior dels Estats Units, ja que va reivindicar per primer cop els drets del poble palestí davant de les autoritats israelís. Aquest va ser el gest més important, però en general va dedicar la seva política a restaurar l'equilibri del país.

EUA / Ronald Reagan (1981-89 ) [Republicà]

1981

Reagan va tornar a treure les mans de l'estat de l'economia estatunidenca. A més, en un intent de mostrar fermesa davant la Unió Soviètica, va imposar programes militars com el sistema de defensa antimíssils "La guerra de les galàxies" entre d'altres, que portarien a un nou augment de la tensió.

URSS / Yuri Andrópov (1982-84)

1982

Andrópov va tindre un pas breu per la presidència, durant el qual continuaria amb el pla de liberalització del país, tot i que des de l'inici del procés, l'economia soviètica estava desaccelerant pel que fa el creixement econòmic. La seva relació amb els EUA no es trobava en un bon moment a causa de l'incident de Pershing.

URSS / Konstantín Chernenko (1984-85)

1984

En el seu breu mandat, es donaren importants avenços amb la relació amb Xina i Espanya; mentre que amb els EUA es mantenia la tensió. Va començar una reforma educativa i de l'estructura burocràtica del país.

URSS / Mijaíl Gorbachov (1985- 91)

1985

Va iniciar el programa de la llei seca i va augmentar les dimensions del pla de liberalització que portava en marxa uns anys, impulsant la Perestroika. Durant el seu mandat succeí l'accident a la central nuclear de Txernòbil i va ser partícip del desarmament nuclear, la fi de la campanya a Afganistan, la caiguda del mur de Berlín i de la caiguda de l'URSS.

EUA / George Herbert Walker Bush (1989-1993) [Republicà]

1989

Fill de Prescott Bush, senador republicà del congrés dels Estats Units. Durant Segona Guerra Mundial, va ser un pilot de combat de l'aviació naval.
A la 27a Cimera de Malta després de la caiguda del Mur de Berlín el desembre de 1989, Bush es va reunir amb el secretari general soviètic, Mikhail Gorbachov.

RUS / Borís Yeltsin (1991-1999)

1991

L’època de Yeltsin es va caracteritzar per una corrupció generalitzada, un col·lapse econòmic, dues guerres a Txetxènia i grans problemes socials i polítics que afectaven Rússia i altres països antics soviètics.
El 1992, va ratificar el Tractat START i va ser hostil a l'expansió de l'OTAN als països de l'Europa de l'Est.
El 1994 i el 1996, va atacar la República Txetxènia per sofocar la rebel·lió independentista, però va ser fortament resistit sota el lideratge de Djokhar Dudayev.

EUA / Bill Clinton (1993-2001) [Demòcrata]

1993

Clinton va desplegar forces militars estatunidenques a les republiques baltiques durant la guerra.
Clinton va establir diverses organitzacions noves per al lliure comerç, incloent el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), el qual va eliminar les tarifes i barreres comercials entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.

RUS / Vladímir Putin (1999-2008)

1999

La imatge de Putin com a defensor de la llei i l'ordre i el seu enfocament implacable a la Segona Guerra de Txetxènia, després es van combinar per augmentar la seva popularitat i li va permetre de superar tots els seus rivals.

EUA / George Bush (2001-2009) [Republicà]

2001

L'inici del seu mandat coincidí amb els atemptats de l'11S, marcant la "Guerra contra el terrorisme". L'huracà Katrina devastà els EUA i a Bush sel culparà de la mala gestió
A les guerres d'Irak i Afganistan la seva doctrina defensarà la prevenció i acció unilateral per evitar atacs enemics.

RUS / Dmitri Medvédev (2008-2012)

2008

Fou elegit president electe de Rússia a la primera volta de les eleccions, amb el 70,23% dels vots. Als 42 anys, Medvédev es convertí en el tercer president de la Rússia postsoviètica després de Borís Ieltsin i Vladímir Putin. El maig de 2008 designà a Vladímir Putin, com a Primer Ministre.

RUS / Vladímir Putin (2008-ACT)

2008

El 4 de març de 2012, Putin va guanyar les eleccions presidencials de Rússia del 2012 en la primera volta, amb el 63,6% dels vots. En el seu primer dia com a president, Putin va emetre catorze decrets presidencials, de vegades anomenats en els mitjans de comunicació "Decrets de maig", incloent-hi una llarga i extensa llista d'objectius per aa l'economia russa. Altres decrets en qüestió s'ocupaven de l'educació, l'habitatge etc.

EUA / Barack Obama (2009-2017) [Demòcrata]

2009

Va fer reformes en el sistema de salut, estimulà l'economia amb la Llei de Reinversió i Recuperació, va arribar a acords amb Xina per reduir les emissions de carboni a l'atmòsfera, i les guerres d'Irak i Afganistàn va extendre el desplegament estratègic de les Forces Especials

EUA / Donald J. Trump (2017-2021) [Republicà]

2017

Trump va reformar la Llei PPACA, va retirat els EUA de l'Acord Transpacífic (TPP), Va signar l'Ordre de Immigració per prohibir l'entrada al país de ciutadans d'Iran, Irak, etc; i amenaçà en construir un mur que separarà els EUA de Mèxic

EUA / Joe Biden (2021-ACT) [Demòcrata]

2021

El 7 de novembre, 4 dies després de les eleccions, Biden va ser declarat guanyador de les eleccions i, en conseqüència, president electe dels Estats Units. Trump, el principal competidor de Biden a les eleccions, va negar-se a acceptar els resultats i va declarar repetidament que hi havia hagut frau i que en realitat ell havia estat el vencedor dels comicis.