la revolucio francesa

  • Inauguracio a Versalles del nou estat general

    Inauguracio a Versalles del nou estat general
    Els Estats Generals de França de l'Antic Règim van ser una important institució representativa del Regne, en forma d'assemblea convocada pel Rei i on acudien representants de cada estament. Van ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats en 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van éssers convocats de nou, i per darrere vegada, el 1789.
  • Toma de la bastilla

    Toma de la bastilla
    La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa.
  • La declaració de drets de l'home i del ciutadà.

    La declaració de drets de l'home i del ciutadà.
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rous
  • S'estableix la separació de poders

    S'estableix la separació de poders
    El 14-9-1791 s'estableix la separació de poders legislatius en l'assemblea nacional, executius en mans del rei i judicial en mans de jutges. Es convoquen eleccions per a l'assemblea legislativa en la qual es consoliden els grups polítics.
  • Detenció del rei

    Detenció del rei
    el rei fuig de París és detingut a Varennes i l'obliguen a tornar, l'assemblea ha d'organitzar l'exèrcit que s'havia quedat sense oficials. Decreta una lleva que provoca un aixecament camperol instigant pel clergat refractari. L'assemblea va haver de recolzar-se en les classes populars urbanes, decideix iniciar la guerra i derrota l'exèrcit prussià i ocupa Frankfurt. Robespiere aconsegueix el poder a l'assemblea i dóna un cop d'estat.
  • La condemna al rei

    La condemna al rei
    El 17 de enero de 1793, la Convención condenó al rey a muerte por una pequeña mayoría, acusándolo de «conspiración contra la libertad pública y la seguridad general del Estado»
  • La execució de Lluis XVI

    La execució de Lluis XVI
    El 21 de enero el rey fue ejecutado, lo cual encendió nuevamente la mecha de la guerra con otros países europeos. La reina Maria Antonieta, nacida en Austria y hermana del Emperador, fue ejecutada el 16 de octubre del mismo año, iniciándose así una revolución en Austria para sustituir a la reina. Esto provocó la ruptura de toda relación entre ambos países.
  • El cop d'estat de Napoleó

    El cop d'estat de Napoleó
    Napoleó dóna un cop d'estat creant el consolat, presideix França juntament amb altres 2 cònsols, el 1802 es proclama cònsol únic i vitalici amb dret a nomenar un successor. Crea una constitució i restaura el sufragi universal però ho fa ineficaç en establir procediments indirectes d'elecció. El consolat pot considerar com una dictadura encoberta.