Eix cronológic Edat Moderna - Nerea López

  • 1184

    Creació del Tribunal de la Inquisició

     Creació del Tribunal de la Inquisició
    La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). La primera inquisició s'estableix a Llenguadoc l'any 1184, amb la crida del papa Luci III als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars.
  • Period: 1301 to

    HUMANISME

    L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. La religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones.
  • Period: 1401 to 1501

    RENAIXEMENT

    El Renaixement és una època artística que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle XIX que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
  • 1435

    Conquesta del Regne de Nàpols

    Conquesta del Regne de Nàpols
    La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
  • 1440

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò

    Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
    Una de les primeres obres de Donatello va ser una escultura que representa David, realitzada en marbre al voltant de l'any 1409 i que actualment es conserva al Museu de l'Bargello. En els anys successius va realitzar nombroses obres en marbre, terracota, bronze i fusta per a diversos mecenes i ciutats.
  • 1453

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
    Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país.
  • 1455

    Invenció de la impremta

    Invenció de la impremta
    Johannes Gutenberg va ser un inventor alemany, famós per la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.
  • 1474

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella; tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic)
  • Period: 1479 to 1516

    Regnat dels Reis Catòlics

    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella; tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic).
  • 1486

    Sentència arbitral de Guadalupe

    Sentència arbitral de Guadalupe
    La Sentència de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. Les negociacions per la redacció de la Sentència foren molt dures i en alguns moments perillà que arribessin a bon terme
  • 1490

    Creació de l’home de Vitruvi de Leonardo Da Vinci

    Creació de l’home de Vitruvi de Leonardo Da Vinci
    L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat De Architectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom.
  • 1492

    Conquesta del Regne de Granada

    L'emirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis.
  • 1492

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
    L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. La decisió d'expulsar els jueus, i de prohibir el judisme està relacionada amb la instauració de la Inquisició 14 abans en la Corona de Castella i 9 en la Corona d'Aragó, perqué va ser creada per perseguir els jueus que continuaven practicant la seva antiga fe.
  • 1492

    Descobriment d’Amèrica

    Descobriment d’Amèrica
    El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.
  • 1493

    Segon viatge de Colom a Amèrica

    Segon viatge de Colom a Amèrica
    El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico.
  • 1497

    Conquesta de Melilla

    Conquesta de Melilla
    La Conquesta de Melilla es va produir el setembre de 1497, quan una flota enviada pel duc de Medina Sidonia es va apoderar de la ciutat nord-africana de Melilla.
  • 1498

    Tercer viatge de Colom a Amèrica

    Tercer viatge de Colom a Amèrica
    El tercer viatge de Cristòfol Colom fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà.
  • 1502

    Quart viatge de Colom a Amèrica

    Quart viatge de Colom a Amèrica
    El Quart Viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim en el que avui coneixem com Amèrica per trobar alguna cosa que definitivament fóra el continent asiàtic.
  • 1504

    Creació del David de Michaelangelo Buonarroti

    Creació del David de Michaelangelo Buonarroti
    El David és una escultura de marbre blanc de 5,17 metres d'altura i 5572 quilograms de massa, realitzada per Miquel Àngel Buonarroti entre 1501 i 1504 per encàrrec de l'Òpera de l'Duomo de la catedral de Santa Maria de l'Fiore de Florència.
  • 1510

    Conquesta d’Alger i Bugia

    Conquesta d’Alger i Bugia
    Està a 175 km d'Alger. ... Durant l'època colonial va ser coneguda amb noms europeus com Bugia, en català, castellà i italià; Bougie ... i el 1510 el rei d'Aragó i de Castella, Ferran el Catòlic, hi va enviar Pedro Navarro per conquerir la ciutat.
  • 1511

    Raffaello Sanzio pinta l’Escola d’Atenes

    Raffaello Sanzio pinta l’Escola d’Atenes
    L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello. Es troba a l' Estança de la Signatura, la primera que Rafael va decorar.
  • 1517

    Inici de la Reforma Protestant

    Inici de la Reforma Protestant
    La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
  • 1519

    Primera volta al món

    L'Expedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano. Fou finançada per la corona espanyola i és coneguda per haver estat la primera circumnavegació reeixida del planeta.
  • 1520

    Revolta de les comunitats

    Revolta de les comunitats
    La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
  • Period: 1520 to 1558

    Regnat de Carles I d’Espanya

    Carlos I d'Espanya i V d'el Sacre Imperi Romà Germànic, anomenat «l'Emperador» o «el Cèsar» c (Gant 24 de febrer de 1500-Cuacos de Yuste, 21 de setembre de 1558), va regnar juntament amb la seva mare, Juana i de Castella -aquesta última de forma només nominal i fins 1555-, en tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles i des 1516 fins 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella-el Regne de Navarra inclusivament- i Aragó.
  • 1521

    Caiguda de Tenochtitlan

    Caiguda de Tenochtitlan
    Una cadena de successos van ser determinants per a aquest part aigües com les aliances que va fer Hernán Cortés en el seu camí a la gran Tenochtitlán amb altres pobles indígenes farts de el jou de l'imperi mexica i de pagar-los tributs. Algunes d'aquestes aliances van ser pacífiques, com amb els Tlaxcaltecas, gràcies a la dona indígena Malintzin qui servia d'intèrpret a el conqueridor. No obstant, altres van ser grans massacres com a Cholula.
  • 1521

    Batalla de Villalar

    Batalla de Villalar
    La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar.
  • 1525

    Batalla de Pavia

    Batalla de Pavia
    La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
  • 1543

    Proposta de Copérnic sobre l’heliocentrisme de l’univers

    Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va anar evolucionant a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar. Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos.
  • 1543

    Descobriment de l’anatomia, per Vesalius

    Descobriment de l’anatomia, per Vesalius
    Andreas Vesal o Andreas Vesalius fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI. Vesal representa el trencament amb el pensament de Galè sobre l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans. Galè havia basat les seves aportacions en la dissecció d'animals, que trasposava per homologia a l'anatomia humana.
  • 1555

    Pau d’Augsburg

    Pau d’Augsburg
    La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Felipe II d'Espanya, anomenat «el Prudent» (Valladolid 21 de maig de 1527-San Lorenzo de l'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser rei de Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort, de Nàpols i Sicília des de 1554 i de Portugal i dels Algarves -com Felip I- des de 1580, realitzant la tan anhelada unió dinàstica que va durar seixanta anys. Va ser així mateix rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb María I, entre 1554 i 1558.
  • 1561

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
    Madrid és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid. Amb una població de 3.273.049 habitants[1] (2010) constitueix la ciutat més poblada d'Espanya i de la península Ibèrica, així com la tercera de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres. La seva àrea metropolitana, amb 6.043.031 habitants segons AUDES,[2] és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de París i Londres.
  • 1564

    Execució de Juan de Lanuza

    Execució de Juan de Lanuza
    Joan de Lanuza el Jove (1564 - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ. El seu lloc d'origen no és clar. Fill de Joan IV de Lanuza, el justícia anterior, n'heretà el càrrec després de la mort del seu pare, amb només vint-i-set anys, d'aquí el sobrenom de el Jove.
  • 1568

    Insurrecció de les Alpujarras

    Insurrecció de les Alpujarras
    La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població.
  • 1571

    Fundació de la ciutat de Manila

    Fundació de la ciutat de Manila
    Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants. La Gran Manila és l'àrea metropolitana més poblada de l'arxipèlag filipí i la desena del món, amb una població estimada de 20,5 milions d'habitants. La ciutat és situada a la costa oriental de la badia de Manila, al costat de la desembocadura del riu Pasig, a l'illa de Luzon.
  • 1571

    Batalla de Lepant

    Batalla de Lepant
    La batalla de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 a Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu.
  • 1581

    Independència d’Holanda

    La història d'un país anomenat Holanda es construeix després de les invasions napoleòniques. Abans d'això, el territori, com els seus homòlegs flamenc o luxemburguès, era part de diversos feus, comtats, ducats i altres senyories que de mica en mica es reuniren en una unió personal de les Disset Províncies, els Països Baixos borgonyons, la República Batava, el Regne Unit dels Països Baixos i Holanda.
  • Derrota de l’Armada Invencible

    Derrota de l’Armada Invencible
    La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
  • Period: to

    EDAT MODERNA

    L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme.
  • Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la terra

    Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la terra
    La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). Fou ideada per Gerardus Mercator el 1569. L'escala és constant al llarg de l'equador però la distorsió creix moltíssim cap a les zones polars. Aquesta projecció és un artefacte matemàtic, no una representació d'una construcció geomètrica.
  • Construcció del primer microscopi per Jansen

    Zacharias Janssen (Zacharias Jansen o Sacharias Jansen) (La Haia, ca. 1585 - Amsterdam, ca. 1638) va ser un holandés fabricant de d'ulleres de Middelburg, associat amb la invenció del primer telescopi òptic. A vegades, a Janssen també se li atribueix la invenció del primer veritable microscopi compost. No obstant això, l'origen del microscopi, igual que l'origen del telescopi, és sovint tema de debat.
  • Period: to

    BARROC

    El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment.
  • Galileu Contrueix el primer Telescopi

    Galileu Contrueix el primer Telescopi
    El telescopi de Galileu ofereix una imatge dreta dels objectes, al contrari del que succeeix amb el telescopi refractor, per tant és més convenient per observar objectes situats sobre la Terra. Aquest telescopi utilitza una lent convergent de gran distància focal a l'objectiu i una lent divergent de distància focal petita a l'ocular, de manera que el focus imatge de la primera lent coincideix amb el focus objecte de la segona.
  • Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica

    Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
    Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
  • Harvey descobreix la circulació sanguinea

    Harvey descobreix la circulació sanguinea
    William Harvey (1 d'abril de 1578 - 3 juny de 1657) va ser un metge anglès a qui se li atribueix descriure correctament, per primera vegada, la circulació i les propietats de la sang a l'ésser distribuïda per tot el cos a través de l'bombament de cor
  • Judici de Galileu Galilei

    Judici de Galileu Galilei
    Corria al 1633 quan el científic italià Galileu Galilei (1564-1642) va comparèixer, a l'edat de 69 anys, davant el Sant Ofici, la Inquisició romana, per donar compte d'un llibre que havia publicat un any enrere, el diàleg sobre els dos màxims sistemes de el món, en què defensava el model heliocèntric proposat per Copèrnic. En ell plantejava que la Terra i els planetes giraven al voltant de el Sol, i ridiculitzava el geocentrisme, que col·locava a la Terra en el centre de l'univers.
  • Elavoració del metode cientific i progressió de les matemàtiques per Descartes

    Elavoració del metode cientific i progressió de les matemàtiques per Descartes
    La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo
  • Pascual construeix la primera calculadora científica

    La pascalina va ser la primera calculadora que funcionava a força de rodes i engranatges, inventada el 1642 pel filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662). El primer nom que li va donar a la seva invenció va ser «màquina d'aritmètica». Després la va anomenar «roda pascalina», i finalment «pascalina».
  • Torriceli obté la pressió atmosfèrica

    Torriceli obté la pressió atmosfèrica
    Evangelista Torricelli (1608-1647) va ser el primer (en 1643) que va aconseguir mesurar la pressió atmosfèrica mitjançant un curiós experiment. Torricelli va omplir de mercuri un tub d'1 m de llarg, (tancat per un dels extrems) i ho va invertir sobre un cubeta plena de mercuri.
  • Boyle descobreix la dilatació dels gasos

    Boyle descobreix la dilatació dels gasos
    Robert Boyle, enuncia l'any 1662, la llei de compressibilitat dels gasos, anomenada llei de Boyle-Mariotte, ja que també el científic francès Edme Mariotte publicà les mateixes conclusions de forma independent. Els estudis que realitzà Boyle l'any 1662 van ser realitzats amb Robert Hooke que perfeccionà la màquina pneumàtica d'Otto von Guericke.
  • Newton formula la llei de la gravetat universal

    Newton formula la llei de la gravetat universal
    La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. Matemàticament s'expressa com: F=Gm1m2d2
    F=G{\frac {m_{1}m_{2}}{d^{2}}}