-
A Melilla, uns separatistes marroquís atquen el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana. A continuació, es produeix una resposta, també violenta, de la policia.
Aquest esdeveniment dóna lloc a l'anomenada Guerra del Marroc, per conservar-hi la sobirania espanyola.
En contra del conflicte, es produeix una pressió mediàtica per part de la premsa republicana i una pressió política per part de PSOE. -
Antoni Maura mobilitza 20000 reservistes cap el nord d'Àfrica, gestió que desata protrestes populars
-
A Barcelona esdevenen avalots provocats per proletaris que se senten indignats per la mofa de la burgesia davant les protestes.
-
La ineficàcia de les tropes, malgrat l'enviament de nous efectius des de la Península, causa un gran número de baixes. Des de la nit del dia 18 i al llarg del 19i, la notícia incrementa el descontent de la població, un descontent que es veu reflectit els dies vinents.
-
A la capital espanyola es provoquen, a causa de les baixes de soldats al Rif, enfrontaments entre civils i efectius policials.
-
Uns 6000 socialistes i anarquistes del municipi organitzen un míting-assemblea antimilitarista i anticlerical. Critiquen l'enviament de proletaris al front, qunt, consideren, són el clergues els que haurien d'anar-hi. Segons els congregats, aquests són suficients per formar un contingent que pugui combatre al Marroc, esdevenen més interessats en la victòria i a la Península no aporten res.
-
El gobernador de Barcelona Ossorio y Gallardo i el ministre de governació (del govern central) Juan de la Cierva prenen mesures adminsitratives (a través dde l'activitat legislativa) contra les protestes.
-
Crida als proletaris del sindicat Solidaritat Obrera per a l'efectuació d'una vaga obrera general contra la guerra el dia 26.
-
S'efectua la vaga general convocada per Solidaritat Obrera. Només s'oposen els funcionaris del tramvia. Com a resposta, els vaguistes aixequen barricades a les vies de circulació d'aquest vehicle. Es produeixen enfrontaments de gran violència entre les autoritats i els civils.
Posteriorment la situació es descontrola i es dissol el comitè de vaga. Les protestes avancen amb agressiva radicalitat; ningú dirigeix però els partits d'extrema esquerra inciten l'activitat desestabilitzadora de la gent. -
Al llarg d'aquests dies, (especialment les primeres jornades), mentre a Catalunya s'havia declarat l'estat de guerra, els revolucionaris van incendiar aproximadament la meitat dels edificis cristians de la ciutat (incloent temples, convents i escoles), apart d'altres actuacions anticlericals molt més excepcionals i menys honrosos.
Alguns dels edificis afectats eren dels més eminents, com ara Santa Maria del Mar. -
Tres factors clau impideixen la continuïtat i l'expansió de la revolució obrera: la incomunicació amb Madrid i la resta d'Espanya, l'acusació de separatista del govern central de cara als ciutadans de la resta de l'Estat i l'arribava de reforços militars per a la repressió de les masses populars.
-
L'Exèrcit es fa amb les últimes places de resistència revolucionària.
-
Revolució de Juliol, com Setmana Tràgica, és un dels diversos noms que se li atribueixen a tots aquells violents successos (de caire antimilitarista, l'anticlerical i d'esquerra radical) que van esdevindre a la ciutat comtal a arrel de l'oposició a la Guerra del Marroc. Quan aquests van finalitzar definitivament, deixant rere de sí 3 morts de les forces estatals i entre 75 i 100 del proletariat, arribà la calma a Barcelona i arreu de Catalunya.
-
A Catalunya, la pau no va arribar totalment fins a aquest dia.
-
Ferrer i Guàrdia va rebre l'acusació jurídica de ser el principal responsable de la revolució i, conseqüentment, de tots els esdeveniments que aquesta engloba. La sentència: pena de mort. Així, el 13 d'octubre del mateix any, moria afusellat a la presó del castell de Montjuïc.
Aquest pedagog d'idees llibertàries i anarquistes, va ser el creador d'un influent corrent intel·lectual que defensa un model propi d'escola laica, la qual va batejar amb el nom de "L'Escola Moderna".
