yayoi timeline.

Comparacions entre els esquelets Jōmon i Yayoi mostren que els dos pobles eren notablement diferents.[7] Els Jōmon tendien a ser més baixos, amb unes cames i avantbraços més llargs, ulls més amples, cares més curtes i amples, i una topografia facial més pronunciada. També tenien notablement pronunciats el front, el nas i el pont nasal.

Els primers registres escrits sobre la gent del Japó són trobats en les fonts xineses de l'època. Wa, la pronunciació japonesa d'un nom anterior del Japó en xinès, es troba per primera vegada el 57 dC. L'estat de Na a Wa (Japó) va rebre el segell daurat de l'emperador Guangwu de la dinastia Han posterior.

El seu germà petit va ser qui duia a la pràctica els afers d'estat, que incloïen les relacions diplomàtiques amb la cort xinesa del Regne de Wei.[13] En ser preguntats pels seus orígens per l'ambaixada de Wei, la gent de Wa van afirmar-se com a descendents del gran comte Tàibó de Wu, un personatge històric del Regne de Wu al delta del Iang-Tsé, a la Xina.

Aquest esdeveniment va quedar enregistrat en el Llibre de Han posterior o Hou Han Shu, compilat per Fan Ye al segle V. El segell va ser trobat al nord de Kyūshū al segle xviii.[12] Wa també és mencionat l'any 257 al Wei Zhi, una secció de les Cròniques dels Tres Regnes, escrites el segle III per l'erudit Chen Shou.

La localització de Yamataikoku i la identitat de la reina Himiko han estat subjectes d'estudi durant molts anys. Hi ha dos possibles jaciments, el de Yoshinogari a la prefectura de Saga i Makimiku a la prefectura de Nara.

El Wei Zhi, una secció de les Cròniques dels Tres Regnes, esmenta per primera vegada Yamataikoku i la reina Himiko al segle III. D'acord amb aquestes fonts, Himiko va assumir el tron de Wa, com a líder espiritual, després d'una llarga guerra civil.

l consens general se centra entre aquestes dues localitzacions, el nord de Kyūshū o la regió de Kinki, a la part central de Honshū. Investigacions arqueològiques recents a Makimuku suggereixen que Yamataikoku estava situat en aquesta àrea.[14][15] Alguns experts assumeixen que el kofun de Hashihaka a Makimuku és la tomba d'Himiko.

El període Yayoi segueix el període Jōmon (14000 aC - 500 dC), i sorgí des d'una regió geogràfica que cobreix l'àrea al sud de Kyūshū fins al nord de Honshū. Un estudi recent, mitjançant l'acceleració d'espectròmetre de massa per analitzar restes carbonitzades de terrissa i columnes de fusta, descobrí que aquestes dataven del 900 aC-800 aC, gairebé 500 anys abans del que es pensava.[2]

Els primers jaciments arqueològics són els d'Itazuke o els de Nabata, al nord de l'illa de Kyūshū. L'origen de la cultura Yayoi ha estat molt debatuda. La influència xinesa és òbvia en les armes de bronze i coure, els miralls de bronze, els dōtaku, així com al cultiu en arrossars per irrigació. Tres símbols importants de la cultura Yayoi son el mirall de bronze, l'espasa de bronze i la pedra segell reial.

El Període Yayoi , Yayoi jidai és una era en la història del Japó que comprèn des de l'any 500 aC fins al 300 dC.[1] Rep el nom de la rodalia de Tòquio, on els arqueòlegs descobriren els primers objectes d'aquesta era. Les característiques que distingeixen el període Yayoi inclouen l'aparició de nous estils de terrissa i l'inici d'una agricultura intensiva d'arrós