Baixa

TIMELAST EGIPTE

  • 5000 BCE

    La Prehistoria a Egipte

    La Prehistoria a Egipte
    Las cultures indígenes son identificables per objectes ceràmics i ritus funeraris.
    El període neolític va arribar a Egipte sobre l'any 5000 a.C.
    Fins al 4000-3500 a.C. va existir una unificació del territori amb comunitats locals, els nomos: el Baix Egipte, les principals ciutats eren Buto i Sais, i l'Alt Egipte, amb capital a Hierakonpolis, adoptant com a principal divinitat a Horus. Conquistat el delta del Nil, cap al 3000 a.C, Menes,sera considerat el fundador de la primera dinastia faraònica
  • 3100 BCE

    Comenza la historia de Egipte

    Comenza la historia de Egipte
    Els primers pobladors d'Egipte van aconseguir les riberes del riu Nil, en aquells dies un conglomerat de aiguamolls focus de paludisme, escapant de la desertització del Sàhara. Les comunitats originals van fer habitable el país i es van estructurar en regions anomenades nomos. Passat el temps els nomos es van agrupar en dos proto-nacions, l'Alt Egipte i el Baix Egipte, per quedar finalment unificats per Menes cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcis el primer faraó.
  • 2686 BCE

    Història Antiga: l'Imperi faraònic

    Història Antiga: l'Imperi faraònic
    En el denominat Imperi Antic, durant la tercera dinastia, amb Dyeser (Zoser), trobem un domini de l'art i l'arquitectura monumental en pedra. D'aquesta època es daten les tres colossals piràmides de Seneferu, Gizeh atribuïda a Kheops (Jufu) per Heródoto, així com la de Quefrè (Jafra) i Micerino (Menkaura) en la quarta dinastia.La capital s'estableix a Memfis i el període de major esplendor econòmica es va desenvolupar a partir del 2400 a.C amb la cinquena dinastia. El comerç és fonamental
  • 2055 BCE

    Extensio del imperi #1

    Extensio del imperi #1
    es viu un període de descentralització, en què s'arriben a formar petites dinasties territorials fins a l'aparició dels prínceps de Tebas que tornen a unificar el país i creen l'anomenat Imperi Mitjà que durarà fins a 1700 a. C. En aquest pornògrafs moment el país s'estén des de les primeres cascades del Nil (Kush) a la mar Mediterrània, amb una gran influència en tot orient i nord d'Àfrica.
  • 1990 BCE

    Extensio del imperi #2

    Extensio del imperi #2
    Augmenta la producció agrícola i cap a 1990 a. C., sota el faraó Amenemhat I s'aconsegueix el màxim desenvolupament territorial i econòmic. Al 1830 a. C. es restableix el primer pla de regadius en el Baix Egipte que garantirà en el futur reserves d'aigua que permetin els cultius en l'estació seca.
  • 520 BCE

    Període tardà

    Període tardà
    Això no va acabar amb els processos desestabilitzadors procedents dels assiris al Nord i els etíops en el Sud. L'avanç de l'imperi Persa cap al 520 a. C. de la mà del rei Cambises II va donar al trast definitivament amb l'imperi faraònic i la dependència d'Egipte per vegada primera de reis estrangers. Però seria Alexandre el Gran qui, en el 332 a. C. acabaria per conquerir el país.
  • 476

    Edat Mitjana a Egipte #1

    Edat Mitjana a Egipte #1
    A la mort de Teodosi, l'Imperi queda dividit fins que l'any 476 Odoacre deposa a l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident, Ròmul August. L'Oriental, amb capital a Constantinoble, va aconseguir mantenir-se amb les províncies de Grècia, Balcans, Àsia Menor, Palestina, Síria i Egipte, aquestes tres últimes les més riques que proveïen a la resta.
  • 477

    Edat Mitjana a Egipte #2

    Edat Mitjana a Egipte #2
    Antioquia i Alexandria eren les ciutats més importants, amb un florent comerç i amb artesans dedicats a la creació d'objectes de luxe per a una aristocràcia propietària de les terres i les seves rendes, la creació de latifundis a conseqüència de la crisi productora del segle III s'accentua en aquest període amb grans concentracions de terres a les quals no és aliena l'Església catòlica. A Alexandria proliferaven les escoles, i en la seva biblioteca discutien filòsofs cristians i pagans.
  • 478

    Edat Mitjana a Egipte #3

    Edat Mitjana a Egipte #3
    Justinià va intentar posar ordre, però les províncies eren assolades per milícies privades que desafiaven l'autoritat i saquejaven als camperols. Amb tot, el problema principal era de tipus religiós, sobretot a Egipte: Quan el concili de Calcedònia va condemnar el monofisisme majoritari a Egipte, va provocar una gran escissió: l'ortodòxia era defensada per mercaders i funcionaris relacionats amb Constantinoble, mentre que el poble defensava als monofisistas unint el rebuig a l'autoritat.
  • 634

    El Islam

    El Islam
    L'any 634 va ser elegit segon califa Úmar ibn al-Jattab, sogre de Mahoma, que comença a expandir l'Islam. En 639 va conquistar Egipte, imposant un govern tolerant. Va permetre a jueus i cristians mantenir les seves pràctiques religioses i els va eximir de servir en l'exèrcit a canvi d'impostos especials, la yizia i el Jarach, i va permetre els particularismes regionals. Aquesta política comprensiva explica la manca de resistència a la penetració àrab.
  • 1516

    Edat Moderna

    Edat Moderna
    Dominació Otomana
    Al 1516, el sultà otomà Selim I va derrotar als mamelucos a Alep i al Caire en 1517. Egipte va ser considerat Estat vassall, no província, i serà governat en aquest temps pels bajás i els beyes. L'autoritat de l'Imperi otomà era escassa, i els mamelucs van tornar ràpidament a posicions de gran influència: Els emirs mamelucs es van mantenir com caps dels dotze sanjaks, en els quals va ser dividit Egipte els bajás prenien moltes vegades les seves decision dels desitjos d'Istanbul