-
Va ser l'inventor del telettrófono , posteriorment batejat com «telèfon», entre d'altres innovacions tècniques. Va desenvolupar un telèfon pneumàtic (precursor del seu teletròfon) que avui encara s'utilitza en el Teatre de la Pèrgola de Florència i que després va perfeccionar en el teatre Taló de l'Havana
-
El funcionament és bàsicament un procés que es porta a terme o posa en pràctica en alguna cosa, en un àmbit com el laboral per exemple, perquè desplegui les tasques per a això va ser ideat i pensat i que llavors la persona que l'utilitza o el posa en pràctica, li reporti el que es coneix com a funcionalitat, que és, a grans trets, que li serveixi i que rebre cap compensació qui utilitza el funcionament en qüestió, beneficis o guanys pel fet d'usar el mateix.
-
La història de qui va inventar el telèfon és realment curiosa. Sempre s'ha cregut que era l'escocès Alexander Gramham Bell , que va treballar durant anys en el disseny d'aquest aparell i el va patentar en 1876. Però en realitat, el científic italià
-
El telèfon és un aparell transmissor de senyals útils en la comunicació instantània i remota de sons, signes gràfics, fotografies i imatges de televisió. Inicialment dedicat a la transmissió de converses entre dos interlocutors, el telèfon va ampliar a poc a poc el seu espectre d'acció mitjançant la connexió a diversos dispositius terminals, com els ordinadors i altres processadors de senyals, capaços de xifrar i traduir missatges complexos a través de línies telefòniques.
-
Des de la seva concepció original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa.
Pel que fa al propi aparell telefònic, es poden assenyalar diverses coses:
La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.
El dispositiu anti local Luink, per evitar la pertorbació en l'audició. -
El telèfon convencional està format per dos circuits que funcionen junts: el circuit de conversa, que és la part analògica, i el circuit de marcació, que s'encarrega de la marcació i trucada. Tant els senyals de veu com les de marcació i trucada (senyalització), així com l'alimentació, comparteixen el mateix parell de fils; a això de vegades se l'anomena «senyalització dins de la banda (de veu)».
La impedància característica de la línia és 600Ω. -
La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de formaconsiderable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de LA COMUNICACIÓ.
-El dispositiu antilocal Luink, per evitar la pertorbació en l'audició pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.
-La marcació per polsos mitjançant el denominat disc de marcar.
-La marcatge per tons multifreqüència.
-La introducció del micròfon de electret, micròfon de condensador, pràcticament usat en tots els aparells moderns. -
Més d'un segle després, l'11 de juny de 2002, el Congrés dels Estats aprovar un document pel qual va admetre que el veritable inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci i no Graham Bell. D'aquesta manera s'ha fet justícia i s'ha reconegut el mèrit d'aquest científic que va passar la seva vida investigant però va morir en la més absoluta misèria.
-
Ni les innovacions ni el canvi tècnic poden sorgir del no-res. Sempre són part d'un procés en el qual s'aprofiten innovacions i canvis tècnics anteriors. Gràcies a això, la humanitat compta amb un accés a una gran quantitat de coneixements als que abans no podien accedir.
Tecnologia
