๐’๐จ๐œ๐ข๐š๐ฅ๐ฌ

By Amyy03
  • 1450

    ๐‘ฐ๐’Ž๐’‘๐’“๐’†๐’Ž๐’•๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ฎ๐’–๐’•๐’†๐’๐’ƒ๐’†๐’“๐’ˆ

    ๐‘ฐ๐’Ž๐’‘๐’“๐’†๐’Ž๐’•๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ฎ๐’–๐’•๐’†๐’๐’ƒ๐’†๐’“๐’ˆ
    Gutenberg va inventar la impremta el 1400-1450, la mรฉs semblant a l'actual en aquella รจpoca. De fet, un dels seus treballs mรฉs destacats รฉs el conegut com la Bรญblia de 42 lรญnies, pel fet que va ser el primer llibre imprรจs amb tipografia mรฒbil.
  • Period: 1456 to

    ๐‘ฌ๐’…๐’‚๐’… ๐’Ž๐’๐’…๐’†๐’“๐’๐’‚

    L'Edat Moderna es caracteritza pel progrรฉs cultural, els descobriments, la creaciรณ dels Estats, el desenvolupament de l'economia a nivell mundial i un pes mรฉs gran de la raรณ davant la fe.
  • 1474

    ๐‘ฐ๐’”๐’‚๐’ƒ๐’†๐’ ๐‘ฐ, ๐’“๐’†๐’Š๐’๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ช๐’‚๐’”๐’•๐’†๐’๐’๐’‚

    ๐‘ฐ๐’”๐’‚๐’ƒ๐’†๐’ ๐‘ฐ, ๐’“๐’†๐’Š๐’๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ช๐’‚๐’”๐’•๐’†๐’๐’๐’‚
    Considerada un dels personatges mรฉs importants de la histรฒria d'Espanya, Isabel I de Castella va nรฉixer el 22 d'abril del 1451 i va morir el 26 de novembre 1504. Isabel I de Castella, tambรฉ coneguda com Isabel la Catรฒlica, va regnar a Castella des de 1474 fins mort. A ella i al seu marit, Ferran II d'Aragรณ, se'ls atribueix haver completat la Reconquesta d'Espanya
  • 1492

    ๐‘ช๐’๐’๐’’๐’–๐’†๐’”๐’•๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ฎ๐’“๐’‚๐’๐’‚๐’…๐’‚

    ๐‘ช๐’๐’๐’’๐’–๐’†๐’”๐’•๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ฎ๐’“๐’‚๐’๐’‚๐’…๐’‚
    Va ser una campanya militar duta a terme pels Reis Catรฒlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragรณ, amb l'objectiu de posar fi al domini musulmร  a la penรญnsula ibรจrica. La campanya va comenรงar l'any 1482 i va concloure el 1492 amb la rendiciรณ de la ciutat de Granada, darrer bastiรณ de l'emirat nassarita a Espanya.
  • Oct 12, 1492

    ๐‘ซ๐’†๐’”๐’„๐’๐’ƒ๐’“๐’Š๐’Ž๐’†๐’๐’• ๐’…'๐‘จ๐’Žรจ๐’“๐’Š๐’„๐’‚

    ๐‘ซ๐’†๐’”๐’„๐’๐’ƒ๐’“๐’Š๐’Ž๐’†๐’๐’• ๐’…'๐‘จ๐’Žรจ๐’“๐’Š๐’„๐’‚
    El 12 d'octubre del 1492 un grup d'espanyols liderats per l'italiร  Cristรณbal Colรณn va arribar a una illa anomenada Guanahanรญ desprรฉs de creuar l'oceร  Atlร ntic. Encara que ells van pensar que eren a les รndies (a ร€sia), en realitat havien descobert un nou continent Amรจrica.
  • 1502

    ๐‘ฉ๐’‚๐’‘๐’•๐’Š๐’”๐’Ž๐’† ๐’๐’ƒ๐’๐’Š๐’ˆ๐’‚๐’•๐’๐’“๐’Š ๐’…๐’†๐’๐’” ๐’Ž๐’–๐’”๐’–๐’๐’Ž๐’‚๐’๐’”

    ๐‘ฉ๐’‚๐’‘๐’•๐’Š๐’”๐’Ž๐’† ๐’๐’ƒ๐’๐’Š๐’ˆ๐’‚๐’•๐’๐’“๐’Š ๐’…๐’†๐’๐’” ๐’Ž๐’–๐’”๐’–๐’๐’Ž๐’‚๐’๐’”
    La inquisiciรณ obliga els moriscos a batejar-se
  • 1521

    ๐‘ท๐’“๐’Š๐’Ž๐’†๐’“๐’‚ ๐’—๐’๐’๐’•๐’‚ ๐’‚๐’ ๐’Ž๐’๐’

    ๐‘ท๐’“๐’Š๐’Ž๐’†๐’“๐’‚ ๐’—๐’๐’๐’•๐’‚ ๐’‚๐’ ๐’Ž๐’๐’
    Magallanes i Elcano van completar la primera volta al mon buscant noves rutes comercials.
  • 1545

    ๐‘ช๐’๐’๐’„๐’Š๐’๐’Š ๐’…๐’† ๐‘ป๐’“๐’†๐’๐’•๐’

    ๐‘ช๐’๐’๐’„๐’Š๐’๐’Š ๐’…๐’† ๐‘ป๐’“๐’†๐’๐’•๐’
    Els seus objectius van ser definir la doctrina catรฒlica i disciplinar els seus membres condemnant la Reforma Protestant, considerada per la Santa Seu com una heretgia.
  • 1571

    ๐‘ฉ๐’‚๐’•๐’‚๐’๐’๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ณ๐’†๐’‘๐’‚๐’๐’•

    ๐‘ฉ๐’‚๐’•๐’‚๐’๐’๐’‚ ๐’…๐’† ๐‘ณ๐’†๐’‘๐’‚๐’๐’•
    El 7 d'octubre de 1571 va tenir lloc una batalla naval al golf de Lepant, entre el Peloponรจs i Epir, que va enfrontar els turcs otomans contra una coaliciรณ cristiana, anomenada Lliga Santa, integrada pel Papa, la Repรบblica de Venรจcia i la monarquia de Felip II.
  • ๐‘จ๐’รง๐’‚๐’Ž๐’†๐’๐’• ๐’…๐’† ๐‘ช๐’‚๐’•๐’‚๐’๐’–๐’๐’š๐’‚

    ๐‘จ๐’รง๐’‚๐’Ž๐’†๐’๐’• ๐’…๐’† ๐‘ช๐’‚๐’•๐’‚๐’๐’–๐’๐’š๐’‚
    La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separaciรณ o Secessiรณ) fou un conflicte bรจlยทlic que afectร  bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tinguรฉ com a efecte mรฉs perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i Franรงa, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rossellรณ, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.