Linea del temps

Naixament de Crist

1 CE

Jesús de Natzaret neix

Inici del cristianisme

Period: 100 to 300

Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat

Baix Imperi

Period: 300 to 500

Període que marca la decadència de l’Imperi romà des de la crisi del segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germànics a finals del segle V d.C

Persecucions de Dioclecià

303

L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.

Edicte de Milà

313

L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l’emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.

Fundació Constantinoble

330

Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv, quan comença l'edat moderna. Al llarg de les dècades següents, deixà de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana. El 1930 canvià el seu nom oficial per Istanbul.

Visigots

Period: 376 to 507

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics. Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370.

Edicte de Tessalònica

390

Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi.

Divisió de l’Imperi romà

395

L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori.

Imperi Bizantí

Period: 395 to 1409

Es denomina com Imperi Bizantí o Bizanci a la part oriental de l'Imperi romà que va perviure durant tota l'Edat Mitjana i el començament de el Renaixement. Aquest imperi es situava a la Mediterrània oriental.

Primer Saqueig de Roma

410

Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C

Visigots pacten amb Roma

415

Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.

Segon saqueig de Roma

455

Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable.

Caiguda de l’Imperi romà d’Occident

476

Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.

Imperio de visigots a Tolosa

Period: 476 to 507

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Batalla de Vouillé

507

La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507.

Visigots a toledo

Period: 507 to 711

El reino visigodo de Toledo fue fundado tras la derrota de los visigodos en la batalla de Vouillé (507) a manos de los francos, lo que los obligó a desplazarse con su población a Hispania, y de la Galia sólo conservaron el extremo occidental de la Narbonense, conocido como Septimania, poniendo fin así al Reino visigodo de Tolosa (Toulouse). La nueva capital la situaron en Toledo y aunque no se tiene constancia del momento exacto, se cree que fue durante el reinado de Atanagildo (555-567).

Justinià I

527

Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà

Construcció església Santa Sofia

537

Santa Sofia de Constantinoble és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, a al barri turístic de Sultanahmet. És considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durante 916 anys, des de su construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, Fins a el dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453.

Revelacions de Mahoma

570

Les Primeres Revelacions de Mahoma
Pujava a la Hira, una cova a la muntanya Jabal Al-Sud, situada a la regió d'Hejaz a 3,2 km de la Meca, l'actual Aràbia Saudita. ... L'arcàngel Gabriel li va indicar a Mahoma, que havia estat triat com l'últim dels profetes per predicar la paraula d'Allah.

Neixement Mahoma

571

22 de abril de 571 d. C.

Regnat de Leovigild

572

Leovigild va ser rei dels visigòts entre a els anys 572 a 586. Va succeïr su Germà Liuva I, a què havia Estat associat el 569.

Hègira

622

La Hègira és la migració de Mahoma de la Meca a la ciutat de Yatrib, després coneguda com Medina l'any 622, perquè els cacics coraichitas de la primera ciutat no acceptaven els seus ensenyaments sobre la nova religió, l'islam.

Mahoma conquesta la Meca

630

Un dia com avui, l'any 630, Mahoma, el profeta fundador de l'Islam, ingressava a la Meca amb un exèrcit d'aproximadament 10.000 persones. Dos anys abans, el 628, Mahoma havia fet un pelegrinatge cap a la Meca amb 1400 persones amb la intenció de realitzar un atac.

Liber Iudiciorum

654

El Liber Iudiciorum va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei Recesvint i promulgat probablement l'any 654. També és conegut com a Codi de Recesvint, Llibre dels jutges, Liber Iudicum, Liber Gothorum, Fori Iudicum, Fòrum Iudicum i Fòrum Iudiciorum.

Batalla de Guadalete

711

La batalla de Guadalete és el nom amb el qual es coneix una batalla que, segons la historiografia tradicionalment admesa,

Batalla de Poitiers

732

La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres de l'valí d'Al-Andalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi. Durant la batalla, els francs van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort.

Carlemany + Coronació

768

Carlemany va ser rei dels francs des 768, rei nominal dels llombards des 774 i Imperator Romanum gubernans Imperium des de 800 fins a la seva mort. Fill del rei Pipí el Breu i de Bertrada de Laon, va succeir al seu pare i virreinó amb el seu germà, Carloman I.

Imperi Carolingi

Period: 800 to 843

L'Imperi carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a el Regne franc de la dinastia carolíngia des de la coronació imperial de Carlemany l'any 800 fins a la divisió dels seus territoris en el Tractat de Verdún de l'843.

Tractat de Verdum

843

El Tractat de Verdún va ser un pacte arribat al 10 d'agost de 843 entre Lotario I, Lluís el Germànic i Carles el Calb -fills de Ludovico Pío i néts de Carlemany-, a la localitat francesa homònima.

Cisma d’Orient

1053

El Cisma d'Orient i Occident o el Gran Cisma -en menor mesura conegut també com Cisma d'1054- fa a l'conflicte religiós ocorregut en 1054,