-
FINS S.XIX / ORGUE/ CAIXA DE MÚSICA
ORGUE: és un instrument de vent d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. CAIXA DE MÚSICA: és un instrument musical mecànic, Aquestes caixes funcionen per mitjà d'uns reblons ubicats en un cilindre giratori,en alçar i deixar anar les làmines afinades d'un raspall produeixen el so. -
FINS S.XIX / CARILLÓ / PIANOLA
CARILLÓ: és un instrument musical que consisteix en una sèrie de campanes, cadascuna de les quals correspon a una nota. PIANOLA: és un instrument musical que incorpora el mecanisme del piano permetre la reproducció automàtica de la música perforada en un rotllo de paper. -
FONOAUTÒGRAF
Va ser el primer dispositiu capaç de gravar so literalment parlant, ja que el so es grava en forma d'una línia en un suport que constava d'un cilindre"fumat" amb el fum d'un llum, encara que després era impossible reproduir-lo, però aquest artefacte va servir per veure que era possible el registre del so, s'emprava per experimentar en el camp l'audició. -
FONÒGRAF
El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison al 1877. -
GRAMÒFON
va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. Així mateix va ser el dispositiu més comú per reproduir so gravat des de la dècada 1890 fins a finals de la dècada de 1980. Va ser patentat l'any 1888 per Emile Berliner. -
TOCA DISCOS / DISCS DE VINIL
Un disc fonogràfic, normalment anomenat simplement disc i de vegades vinil, és un suport d'enregistrament de so analògic que consisteix en un disc pla amb un solc modulat gravat en forma d'espiral que comença prop de la perifèria i acaba prop del centre del disc. Té un forat circular al seu centre, de diàmetre variable segons el format del disc. Els discos van ser la tecnologia principal de reproducció de música personal durant la major part del segle XX. -
MAGNETÒFON DE BOBINA OBERTA
és un tipus de magnetòfon i com a tal permet l'enregistrament i reproducció de sons, i el suport la cinta magnètica d'àudio. Utilitzat per al registre del so, el magnetòfon de bobina oberta correspon en un sistema de gravació magnètica, ja sigui analògica o bé digital. -
MAGNETÒFON DE CASSET
Es tracta d'un sistema de reproducció o enregistrament magnètic analògic de so. És un equip reproductor/gravador de cintes de casset, és a dir, de cinta magnètica d'àudio de format de casset compacte. També rep el nom de platina, gravador, radiogravador, cassetera, etc. Els gravadors de casset que facilitaven la duplicació d'enregistraments. -
WALKMAN
Era un reproductor d'àudio estèreo portàtil llançat al mercat per la companyia japonesa Sony el 1979. El primer model va ser el TPS-L2.
Originalment el Walkman de Sony utilitzava com a suport per a emmagatzemar la música el Cassette Compacte de Philips "Compact Cassette" que permetia emmagatzemar fins a 60 minuts (30 minuts per cara) amb una qualitat acceptable. -
COMPACT DISC
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. -
REPRODUCTORS MP3
és un dels nivells de compressió d'aquest estàndard, concretament el nivell o capa 3. Aquest nivell és el que té més complexitat i pot aconseguir un bitrate d'uns 192 kbps, per aquest motiu el seu ús més freqüent és la transmissió per XDSI i xarxes TCP/IP.
