-
Al juny se celebren les eleccions a les corts constituents, amb la victòria de les forces d’esquerres. -
-
Aquest període constituent va establir les bases de la Segona República i va marcar el començament de grans reformes socials i polítiques a Espanya.
-
-
Els republicans guanyen les eleccions a les grans ciutats. A conseqüència d'això el rei Alfons XIII marxa a l'exili. Més tard, el 14 d'abril de 1931, es va formar un govern provisional, en el qual participaven republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra. El mateix dia, l'Ajuntament de Madrid va presentar la nova bandera republicana. I així va ser proclamada la Segona República espanyola, amb Niceto Alcalá-Zamora com a president provisional. -
El 14 d’abril de 1931 es proclama la 2a República Espanyola pel triomf de la coalició republicanosocialista a les eleccions municipals. El rei Alfons XIII marxa a l'exili, a causa d'això van establir un govern provisional. Va impulsar les primeres mesures legislatives i va pactar amb autoritats catalanes per així iniciar un procés d'autonomia. -
Es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, amb l’objectiu principal de redactar una nova Constitució republicana. Els republicans i els socialistes van ser els guanyadors, amb una àmplia majoria a les Corts. Aquest resultat va demostrar el suport popular i va permetre tirar endavant un projecte polític basat en reformes progressistes i democràtiques guiades pels partits republicans i socialistes, que era el contrari del que volien els partits conservadors i monàrquics. -
El nou Parlament tenia com a objectius:- Redactar una nova Constitució, que havia de definir el sistema polític de la República.
- Establir les bases d’un Estat modern, laic i democràtic.
-
Amb l'aprovació de l'article 26, es comença a regular la separació entre l’Església i l’Estat. Prohibint el finançament públic de les institucions religioses.
-
Les Corts Constituents, van aprovar finalment la Constitució de la Segona República Espanyola del 1931 i les seves aracterístiques principals eren:- Un Estat democràtic i republicà
- Separació Església-Estat i laïcisme
- Drets socials i llibertats
- Organització territorial: autonomia per a les regions
-
Timetoast Un altre punt important és que es proclama Niceto Alcalá-Zamora com a primer president de la República.
-
-
-
El general José Sanjurjo intenta enderrocar la República amb un cop d’estat a Sevilla, malauradament per ell, fracassa per la falta de suport militar i popular. Al final és detingut i condemnat a cadena perpètua, però serà amnistiat el 1934. -
Es permet l’expropiació de terres de grans terratinents per distribuir-les entre camperols sense terres. Això genera un fort rebuig dels de dretes i de la patronal agrària. -
Es destaca la creació de la Generalitat provisional, governada per Esquerra Republicana, i l’Estatut de Núria, aprovat el 1931 però amb retallades de competències. El 1932, es van celebrar eleccions al Parlament català, consolidant la Generalitat estatutària amb Francesc Macià com a primer president (1931-1933), seguit per Lluís Companys (1933-1940). També ocorren reformes socials i educatives. -
-
-
Un grup d’anarquistes de la CNT (Confederació Nacional del Treball) es va atacar a Casas Viejas, amb l’objectiu d'instaurar el comunisme llibertari, com a resposta a la lenta aplicació de la Reforma Agrària i a les precàries condicions de vida dels camperols. Un grup armat es va enfrontar a la Guàrdia Civil. Van assaltar l’Ajuntament i altres edificis oficials, el govern de Manuel Azaña va respondre enviant reforços policials per sufocar la insurrecció, i això va afectar la seva imatge. -
L’Estat crea una llei que regula el poder de l’Església i laïcitza serveis com l’educació. A partir de llavors es tanquen escoles religioses i es limiten les propietats eclesiàstiques. Aquest fet provoca una gran oposició de la dreta i del Vaticà cap a la república. -
Les eleccions generals van marcar un abans i un després . Aquestes van ser les primeres en les que les dones van poder votar a Espanya i les quals va guanyar la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) de Gil-Robles i el Partit Radical de Lerroux. Els partits de dreta van frenar les reformes republicanes. I aquest va ser el final del Bienni Reformista i l'inici del Bienni Conservador. -
-
-
En resposta a l’entrada de la CEDA al govern, la UGT i el PSOE convoquen una vaga general. També comença la Revolta obrera a Astúries, on els miners es rebel·len. Timetoast
El govern de Lerroux declara l’estat de guerra i reprimeix durament la revolta. -
L'Estatut de Núria, aprovat el 1931, va ser retallat abans de la seva aprovació definitiva el 1932. Tot i així, va dotar Catalunya d'autonomia. Tanmateix, el 1934, després de la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys, el govern espanyol va suspendre l'Estatut i va empresonar el govern català. No es va reestablir fins al triomf del Front Popular el 1936. Amb la Guerra Civil, Catalunya va mantenir certa autonomia fins al 1939, quan Franco va abolir l'Estatut i la Generalitat. 1935 -
Després de la repressió de la Revolta d’Octubre de 1934, la política espanyola es va tornar encara més inestable. El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va intentar estabilitzar la situació encarregant la formació d’un nou govern a Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical. -
El Cas Estraperlo esclata en públic i provoca la dimissió d’Alejandro Lerroux. Alcalá-Zamora dissol les Corts i convoca noves eleccions per al febrer de 1936. El país està cada vegada més polaritzat entre dreta i esquerra. Timetoast -
El 1936, amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, es va restablir l'autonomia de Catalunya, que havia estat abolida anteriorment. Amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer, el govern republicà va reconèixer de nou la Generalitat, presidida per Lluís Companys. Aquest restabliment va permetre recuperar institucions pròpies i ampliar competències. Tanmateix, la guerra va dificultar-ne l'exercici, i amb la victòria franquista el 1939, l’autonomia va ser novament suprimida. -
-
-
El govern inicia un altre cop les reformes anteriorment parade, el retorn de terres als camperols, l'amnistia per als presos polítics de la Revolució d'Astúries de 1934 i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. -
Tornen a fer unes eleccions i aquest cop guanya el Front Popular, una coalició de republicans d'esquerra, socialistes i comunistes. Així suposa la derrota de la CEDA i el Partit Radical, molt desprestigiats pels escàndols de corrupció. El nou govern reprèn les reformes paralitzades durant el Bienni Conservador. -
José del Castillo Sáez de Tejada era un oficial de la Guàrdia d'Assalt i militant socialista. Tenia fama d’anticlerical i estava molt vinculat a grups d'esquerra.
El 12 de juliol de 1936, mentre anava cap a casa seva, va ser assassinat a Madrid per un grup d'extrema dreta. Els d'esquerra es va enfadar i van decidir venjar-se. -
José Calvo Sotelo era un líder de la dreta monàrquica i ultraconservadora. Era un dels polítics més crítics amb la República i defensava una dictadura militar per acabar amb l’anarquia del país.
La matinada del 13 de juliol, un grup de guàrdies d'assalt i socialistes, dirigits pel capità Fernando Condés, van irrompre a casa seva i el van detenir il·legalment.
El van fer pujar a un cotxe i el van assassinar d’un tret al cap. -
El 17 de juliol, un cop d’estat al Marroc sota el comandament del general Francisco Franco.
El 18 de juliol, l’aixecament s'estén per la Península.
El 19 de juliol, Azaña destitueix el govern de Casares Quiroga i nomena José Giral per organitzar la resistència republicana. Espanya es divideix en zona republicana i zona sublevada.