-
753-517 a.C -
Noves tècniques de conreu i nous prductes
Petites explotacions de pagessos lliures (principalment blat, vinya i olivera)
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers, per construccions
Les activitats artesanes:
Artesans formaven un grup social ben acomodat.
Els artesans agrupaven en collegies eren associacions professionals
Grans tallers de patricis, on treballaven els esclaus -
Les relacions comercials.
Desencolupament del comerç: Seguretat en les comunicacions
Augment de la producció agrícola i artesana.
Construcció per afavorir el comerç i activitats militars.
Moneda única que afavoria les transaccions
Llengua única (llatí)
Intercanvis comercials
Comerç a gran escala per via marítima -
Les ciutats:
Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran.
Gran importància de les ciutats: centre administratiu, jurídic, polític i econòmic
- Estructura de les ciutats:
planta rectangular amb carrers paral·lels.
Envoltades de muralles.
Dues calçades principals:
Cardo maximus (nord-sud)
Decumanus (est-oest) Fòrum: plaça central situada a l’encreuament dels dos eixos principals, a on es situaven els edificis oficials i alguns temples.
Edificis públics: termes, circs, teatres, temples -
Ròmul 753-717 aC:
1.- Els orígens de Roma.
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. Els pobles que no eren romans però sempre davall control romà.
- llatins
- etruscs
- grecs
- cartaginesos
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul era un lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber. -
Els privilegiats:
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càrrecs i els plebeus molt rics. També els plebeus es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis (cavallers).
Els artesans i els comerciants
Eren associacions professionals i celebraven festes i oficis religiosos.
La plebs:
Format per pagesos i urbans. Quan la plebs no tenia feina vivia de subvencions estatatals. Esclaus i lliberts Feien les feines més dures -
Monarquia comença al 753 a.C fins al 509 a.C, van haber 7:
- El rei tenia el poder: Administrava justícia, manava l’exèrcit i era summe sacerdot
- A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic- Al 509aC es va produir una revolta a Roma.
-
717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
La república començà a l'any 509 a.C fins l'any 27 a.C. 3 divisions:
-Comics;
Comics curiats:Segons l'origen de la família.
Comics tribunats:Segons la residència
Comics centuriats:Segons la riquesa
- Magistrats:Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment.
- Senat: Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com mercenaris a favor dels cartaginesos.
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics, tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca. -
Comença l'any 27a.C fins 476
- Octavi August va ser el primer emperador. Derrotà als rivals en una guerra civil. August (significa: elegits pels Déus).
- L'organització:
Per la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret. Idees principals:
-Hi ha un sol Déu
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten bé tendrian vida eterna al cel
Accions:
Poc èxit, prova, la mort de Jesús.
Difusiona, gràcies a les bones accions
Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe.
El Papa, que era el bisbe de Roma,d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar el cristianisme. -
A partir del final del segle III, i en diversos llocs de l'imperi, diversos pobles germànics, van travessar la frontera de l'imperi occidental i van començar a conquerir. Els pobles germànics eren diferents dels romans. No coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. L'EDAT MITJANA