-
(1751-1828). Metge, professor i investigador català. Va influir en Marconi, que es basà en les seves teories i descobriments. -
(1831-1879). Físic escocès. Assegurà que la propagació de les accions elèctriques té lloc en forma d'ones transversals electromagnètiques que es desplacen a la velocitat de la llum. -
(1844-1940). Físic i metge francès. Va inventar el 1890 el detector d'oscil·lacions elèctriques que Lodge i Marconi van usar en les primeres transmissions radiotelegràfiques com a receptor de ràdio. -
(1851-1940). Inventà la sintonització, el 1897, que permeté rebre i escoltar diferents emissores amb el mateix receptor. -
(1856 - 1943). Va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.
Va descobrir el corrent altern, el sistema polifàsic de distribució elèctrica i va concebre la ràdio. Va inventar el control remot, va realitzar estudis sobre els raigs X i les seves aplicacions en medicina, va crear les primeres llums de baix consum i va assentar els principis teòrics de radar. -
(1857-1894). Físic alemany. Inventà l'oscil·lador i el ressonador amb els quals obtingué ones elèctriques d'alta freqüència, és a dir, electromagnètiques, que s'utilitzen per a la radiotelegrafia i que s'anomenen també, des de llavors, hertzianes. -
(1859-1905). Físic rus. Ideà l'antena i col·laborà en la millora dels aparells de ràdio, sobretot els receptors.
-
(1874-1937). Inventor i físic italià. Construí el 1896 un emissor i un receptor i efectuà amb èxit transmissions, primer a distàncies curtes i mitjanes, i després a través de l'Atlàntic (1901). Treballà gairebé en tots els aspectes del nou invent -emissió, propagació, recepció i amplificació de les ones hertzianes-. És considerat el "pare de la ràdio". Rebé el Premi Nobel de la Pau el 1909.
