-
Barcelona s'ofegava entre les seves antigues muralles i fora, en una de les entrades a la ciutat, existia una gran esplanada que acollia bars improvisats, comerços i quioscos.
Just es posava en marxa el Pla Cerdà, fet que deixava una cinquantena de carrers de Barcelona sense nom. L'Ajuntament va encarregar al periodista i polític Víctor Balaguer la investigació de la història, i les tradicions dels carrers perquè deixessin de ser un número. Va situar la Plaça de Catalunya com el centre de tot. -
Però...tot era camp, el permís per convertir-lo en plaça no va arribar fins a l'Exposició Universal del 1898.
En principi seria obra de Josep Puig i Cadafalch però el dictador va preferir l'arquitecte Francesc Nebot que va presentar un projecte similar al de Josep tot i que finalment es va construir amb els plànols de Joaquim Llansó. Van col·locar escultures d'artistes reconeguts i la va envoltar amb sis grups escultòrics que representen les quatre capitales catalanas, la saviesa i el treball. -
No obstant això, no es va inaugurar de forma oficial fins el dia 2 de novembre de l'any 1927 pel rei Alfons XIII. -
Amb motiu de l'exposició Internacional del 1929 es van instal·lar a la plaça alguns dels hotels i cafès més luxosos de la ciutat. Aquella va ser la seva consagració com a centre neuràlgic del comerç català. A partir d'aquí arribarien les grans marques de moda o empreses nacionals i internacionals. Per no parlar del seu paper com a altaveu de les protestes i esdeveniments més importants de la història recent de Barcelona, com ara les manifestacions, Sant Jordi o diferents homenatges. -
El 1959 va viure l’última gran reforma, en què s’hi va instal·lar la rosa dels vents al centre. A principi dels anys 90 els canvis es van fer al subsòl, on es van substituir les galeries comercials de l’avinguda de la Llum per les estacions de metro i ferrocarril i les seves connexions. -
Un dels monuments més llamatius és el que es va construir en memòria de Francesc Macià, president de la Generalitat (1931-1933) i un dels fundadors del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya.
El monument el va realitzar Josep Maria Subirachs i Sitjar l'any 1991. Aquesta escultura barreja l'expressionisme amb l'abstracció. La part superior en forma d'escala invertida representen els tres anys de govern del mateix Macià, en la part posterior del monument està l'escut català. -
Actualment, es considera el centre de la ciutat i el quilòmetre 0 de Catalunya. Tenen inici i fi la major part de les línies d'autobusos i compta amb una estació de metro, una de rodalies i una dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Al subsòl hi ha una oficina d'atenció al ciutadà dels Mossos d'Esquadra i l'oficina de turisme principal de la ciutat. La plaça és un centre comercial i de serveis de primer ordre: hotels, bancs i caixes, oficines de Telefónica, bars, restaurants, diverses botigues.