-
És una manera d’entendre l’art des dels gustos clàssics, vol imitar la manera d’obrar i actuar del món clàssic. Com a ideologia tenen l’antropocentrisme. Els autors italians seran els models a seguir. Va ser una època marcada per la pèrdua d’influència política i dinamisme cultural, en favor de la llengua castellana i gustos de la cort. Podem destacar dos grans poetes: Pere Serafí i Joan Timoneda.
-
De Pere Antoni Beuter, amb una primera part escrita en valencià (1538) i una segona en castellà (1550).
-
-
De Cristòfor Despuig, contrasta diferents punts de vista sobre diversos afers.
-
Dins del teatre profà. Reflecteix el procés e castellanització de les classes altes valencianes.
-
Actes sacramentals únics en la nostra literatura.
-
Va ser un capellà famos per la seua poesia amorosa i escatològica.
-
El temps del barroc implica una tornada al dogma i
a l'omnipresència de la religió. En la literatura els temes castellans del teatre dels Siglos de Oro penetren en els nostres autors. La nostra literatura seguirà els corrents dominants. -
-
Va ser poeta i dramaturg. La seua aportació és la d'un teatre culte i profà amb component mitològic.
-
Va aconseguir gran fama com a poeta per poemes satírics i escatològics. Va ser anomenat el Quevedo valencià.
-
Va escriur l’obra més important d’aquest període: Lucrècia.
-
La raó i la fe en la ciència es converteixen en els motors del progrés. És l'època de les expedicions. El neoclassicisme rebutja les complicacions del barroc i aposta per una tornada als models clàssics, harmònics i proporcionats, als temes grecollatins i
a una literatura més racional. -
Comença a finals del s. XVIII a Alemanya i Anglaterra. D'aquest moviment destaca tot el que és subjectiu i personal: l'intimisme, l'individualisme i el sentimentalisme. Tenia un esperit revolucionar perquè volia trencar amb les normes i transgredir l'ordre establert.
-
Moviment ideològic i cultural que vol restaurar la llengua, la literatura i la cultura catalana. Es recupera la llengua per als usos cultes. En els inicis de la renaixença predomina l’estètica romàntica d’exaltació de la pàtria, la llengua i les glòries medievals.
-
Hi destaquen dues tendències: Els poetes de guant: visió idealitzada del passat històric valencià. Llenguatge molt culte i amb arcaismes. Tenen idees conservadores i plantegen una Renaixença no polititzada. Els poetes d’espardenya: Feien servir un registre més popular, col·loquial, farcit de castellanismes i vulgarismes. Eren progressistes i més ideologizats.
-
L'autor més important del sainet valencià. Va escriure vora cinquanta obres. Fa un retrat sociolingüístic del canvi de llengua que començava a operar-se entre les classes dominants.
-
El poeta més important de la Renaixença valenciana. Fa de traductor, és fundador i director de Las Provincias, polític i l'any 1878 va fundar amb Constantí Llombard i Fèlix Pizcueta l'entitat cultural Lo Rat Penat.
-
Encarna l’evolució del teatre català, va escriure i representar més de cent obres. També va escriure comèdies on paròdia els drames romàntics més populars del seu temps.
-
La seua primera obra va ser la papallona (1882) segueix l'estètica romàntica. Va escriure obres com Vilaniu, La febre d'or i l'escanyapobres que reflecteixen els canvis polítics socials i econòmics de l'època. La bogeria i Pilar Prim són dos estudis sobre la naturalesa humana que destaquen aspectes psicològics.
-
Qui aconseguia els tres premis d'aquests jocs era considerat <Mestre en Gai Saber>. Afavoreixen l'aparició de nous poetes i escriptors com: Teodor Llorente, Víctor Balaguer i Frederic Soler.