-
Period: 10,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat i es pot dividir en:
-El Paleolític. (2,5 milions d'anys- 10000 aC)
- El Neolític. 10000- 55000 aC
- L'edat dels metalls. (5500- 3500 aC) -
9000 BCE
SORGEIXEN L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
-
5000 BCE
PRIMERS OBJECTES DE METALL
A l'edat dels metalls es van crear les primeres eines de metall l'Homo sapiens sapiens -
3500 BCE
INVENCIÓ ESCRIPTURA
La societat mesopotàmica va inventar l'escriptura l'any 3500 aC aquesta escriptura era de tipus cuneïforme -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
L'edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat i la primera en la qual documentem informació redactada dels éssers humans. D'aquesta etapa podem destacar les societats mesopotàmiques, egípcies, gregues i romanes -
3000 BCE
INVENCIÓ DE LA RODA
El poble mesopotàmic va inventar als voltants del 3000 a.c, es considera un invent molt important -
3000 BCE
UNIFICACIÓ DE L'ALT I BAIX EGIPTE
Cap al 300 a.C el faraó Narmer va unificar l'alt i bax Egipte. Així va començar la història de l'Antic Egipte que va durar més de 2500 anys. -
753 BCE
CREACIÓ DE ROMA
L'any 753 aC el poble llatí va fundar la ciutat de Roma a la vora del riu Tiber a la península d'Itàlia -
600 BCE
ELS GRECS A LA PENINSULA
-
476
FI DE L'IMPERI ROMÀ
La fi de l'Imperi Romà va ser provocada per una crisi que va provocar el fet de dividir l'imperi en dues parts:
- Imperi Romà d'occident
- Imperi Romà d'orient.
També hi va haver onades succesives d'invesions pels pobles germànics i els huns -
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Es subdivideix en alta, plena i baixa -
477
REGNES GERMÀNICS
A finals del segle V dC es van anar formant diferents regnes germànics en el territori que abans ocupava l'imperi romà d'Occident. Els diferents regnes germànics tenien uns costums i formes de vida pròpies, però van adoptar la llengua llatina, la religió cristiana i algunes lleis romanes. Es van romanitzar -
507
BATALLA DE VOUILLÉ
A mitjans del segle V els visigots es van establir al sud de França, els francs que estaven més al nord tenien interès amb les terres del sud de França. Això va provocar que francs i visigots s'enfrontessin en una batalla: la batalla de Vouillé (507). Els francs van guanyar aquesta batalla i els visigots van ser expulsats al sud dels Pirineus on van establir el seu regne. -
554
REGNE VISIGOT DE TOLEDO
Els visigots es van establir a la península Ibèrica fent fora els vàndals i els alans cap al nord d'Àfrica i els sueus a la zona de l'actual Galícia. Després de la batalla de Vouillé els visigots van establir el seu regne al sud dels Pirineus. El regne visigot va tenir una durada de 200 anys i la seva capital es va establir a Toledo. -
711
Batalla de Guadalete
La Batalla de Guadalete va ser un enfrontament crucial en la història de la península Ibèrica, que va tenir lloc l'any 711 al riu Guadalete, a prop de l'actual ciutat de Jerez de la Frontera, al sud d'Espanya. Aquesta batalla va marcar el començament de la invasió musulmana de la península, que va culminar amb l'expansió de l'Imperi Islàmic a la regió durant els segles següents. -
722
Regne d'Astúries
L’any 718, Pelagi/Pelai, un noble visigot, es va convertir en el cabdill d’un grup de persones refugiades a les muntanyes asturianes.
Es va enfrontar als musulmans en la batalla de Covadonga (722) i això li va atorgar prestigi per refermar el seu poder i crear el regne d’Astúries. Va establir la seva cort a Oviedo. -
768
IMPERI CAROLINGI
Pipí el Breu, va destronar el darrer monarca franc i es va coronar com a rei l’any 732.
L’any 768, el va succeir el seu fill, Carlemany. Aquest fou el que va expandir el regne fins a convertir-lo en l’Imperi Carolingi.
Carlemany es va erigir en el defensor de la cristiandat i va imposar el cristianisme entre els pobles sotmesos. El 25 de desembre del 800 va ser coronat emperador d'occident. -
843
TRACTAT DE VERDUN
A la mort de Carlemany, Lluís el Piadós el va succeir com emperador de l'Imperi Carolingi, aquest va dividir l'imperi en tres parts, una per cada un dels seus fills. Amb el tractat de Verdun (843) es va reconèixer aquest repartiment de l'imperi. -
910
Regne de Lleó
El regne d'Astúries es va anar expandint cap al sud. La màxima expansió es va aconseguir amb Alfons III (886 - 910) que va avançar fins al riu Duero aprofitant la crisi de l’emirat de Còrdova.
En el s. X, la capital es va traslladar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó. -
929
Abd ar-Rahmann III proclama el Califat de Còrdova
Després de la disseminació dels omeies al món islàmic, Abd ar-Rahman I (un avantpassat d'Abd ar-Rahman III) va aconseguir escapar a la península Ibèrica, on va fundar l'Emirat de Còrdova l'any 756.
L'any 929 Abd ar-Rahmann III proclama la independència religiosa de l'Emirat i el converteix en el Califat de Còrdova, sent ell mateix el Califa. Aquesta va ser l'etapa de més esplendor d'al-Àndalus -
988
Comtats Catalans
La creació dels comtats catalans va ser al voltant del segle IX. Aquests territoris van sorgir com a resultat de la fragmentació de l'Imperi Carolingi i la necessitat d'organitzar la defensa contra els musulmans
L’any 870, Guifré el Pelós, membre de la casa comtal de Carcassona, va ser nomenat comte d’Urgell i de la Cerdanya pel rei Carles el Calb i el 878 comte de Girona i Barcelona.
Amb la seva mort, els comtats foren heretats pels seus fills. Per tant, esdevenen hereditaris. -
1031
Regne de taifes
Després de la "fitna" d'al-Àndalus, es va fer la divisió del Califat de Còrdova en petites zones anomenades taifes a principis del segle Xl.
Les taifes eren regnes independents, en total hi va haver 25 taifes.
Aquesta divisió va comportar una debilitat militar davant els regnes cristians i també davant altres pobles invasors del nord d'Àfrica (almoràvits i almohades). -
1086
Arribada dels almoràvits
Els almoràvits van ser una dinastia berber que va jugar un paper clau en la història d'al-Àndalus durant els segles XI i XII. Aquesta dinastia va sorgir al nord d'Àfrica, a l'actual Marroc, i va tenir una gran influència sobre la política, la cultura i la religió a la península Ibèrica. La intervenció dels almoràvits va començar l'any 1086 a través de l'estret de Gibraltar. -
1137
Corona d'Aragó
La seva creació es remunta al segle XII, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, es va casar amb Petronila d'Aragó, cosa que va unir els comtats catalans amb el Regne d'Aragó l'any 1137. La Corona d’Aragó va estar formada per: Principat de Catalunya, el regne d’Aragó, el regne de València i el regne de Mallorca. -
1212
Batalla de Navas de Tolosa
La Batalla de les Navas de Tolosa va ser un enfrontament crucial que va tenir lloc el 16 de juliol de 1212, en el context de la Reconquesta, la lluita dels regnes cristians de la península Ibèrica per expulsar els musulmans del territori. Va suposar la fi del domini musulmà a la península Ibèrica. -
1230
Creació de la Corona de Castella
La progressiva de decadència lleonesa, des de final del s. X, va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Aquest fet va comportar que l’any 1035 Castella s’independitzés de Lleó. Tanmateix, van compartir rei; Ferran I. Des de la mort de Ferran I, el regne es va anar unirnt i separant fins que l’any 1230 es va dur a terme la unificació definitiva de Castella i Lleó amb Ferran III. -
1453
CAIGUDA DE L'IMPERI BIZANTÍ
Després de moltes crisis i un declivi lent de l'Imperi Bizantí, la ciutat de Constantinoble cau a les mans dels turcs l'any 1453, aquest fet marca la fi de l'Imperi Bizantí. -
1492
Conquesta de Granada pels Reis Catòlics
La Conquesta de Granada pels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, va ser l'esdeveniment que va marcar el final de la Reconquesta a Espanya, un procés que va durar gairebé 800 anys. La presa de l'última ciutat musulmana a la península Ibèrica, Granada, el 1492, va simbolitzar la fi del domini musulmà a la regió i el començament d'una nova era a la història d'Espanya.