-
Té una visió positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. Això l’habilita per ocupar amb autoritat els càrrecs més alts (públics, administratius, directius, jurisdiccionals, governamentals). Segons Plató la qualitat de vida i virtuts assolides a la vellesa estan determinades per la forma con s’ha anat preparant durant joventut i maduresa. -
-
Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat per la vida social, és mereixedora de compassió. Entén la malaltia com una vellesa adquirida i la vellesa com una malaltia natural. -
-
El primer tractat filosòfic sobre la vellesa és el de Ciceró (De Senectute). En aquest hi ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració. -
-
En el període medieval Sant Agustí (Plató + Tradició bíblica) entén el vell com a model de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament. -
-
Sant Tomàs d’Aquino (Aristotèlic) subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell. -
-
Schopenhauer té també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les seves forces intel·lectuals. -
-
Ella creu que s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot la vellesa femenina, però aplicada a tota ella). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi nínxol existencial. -