-
ESP.- Eleccions municipals
El 12 d'abril hi va haver unes eleccions a tots els municipis d'Espanya. Va ser una manera per decidir si el poble volia continuar amb una monarquia o passar a ser una república. En aquestes elccions només van votar un 59% d'homes majors de 21 anys, ja que eren les uniques persones que podien votar. Les dones encara no tenien dret a votar. -
Period: to
La Segona República Espanyola
-
ESP.-Proclamació segona república.
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la segona república, després de les eleccions que van donar la victòria a les candidatures republicanes en la majoria de les grans ciutats del país, com Madrid i Barcelona. A causa dels resultats el rei Alfons XII va haver d'anar a l'exili. . El nou cap de govern provisional seria Niceto Alcalá Zamora. -
CAT. Proclamació de la República i Generalitat provisional
Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica. Dies després, es pacta amb el govern espanyol la creació d’una Generalitat provisional.
Video -
CAT. Pacte amb les autoritats de Catalunya
El govern republicà va pactar amb les autoritats catalanes, creant la Generalitat de Catalunya amb Macià al capdavant i establint les bases de l’Estatut d’Autonomia de 1932 -
ESP.-Elogis a la monarquia
El cardenal Pedro Segura publica una pastoral elogiant la monarquia. -
ESP.-Reunió a l'ABC
Es reuneixen monàrquics catòlics a la seu de l’ABC, per el cardenal de Pedro Segura. Com a resposta, es convoca una manifestació republicana al mateix carrer, que acaba en enfrontaments amb els monàrquics. La intervenció policial provoca víctimes només en els republicans. -
ESP.-Esglésies cremades
Amb l'enfadament dels republicans es fan manifestacions a la Puerta del Sol exigint la dimissió del ministre Miguel Maura. Es cremen edificis religiosos com ara esglésies o convents. -
ESP.-Les eleccions a Corts Constituents
Eleccions a Corts Constituents. Guanya el PSOE (25%), seguit de PR (20%) i PRRS (13%). Els republicans de dretes (5%) i els monàrquics (10%) obtenen poc suport. Es forma un govern sense republicans de dreta. -
CAT.-Readacció Estatut de Nuria
Es va redactar l'Estatut de Núria, el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya durant la Segona República. És diu aixì ja que va ser redactat al Santuari de Núria. -
CAT. Estatut de Núria
L'estatut va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931. Tot i això, les Corts Espanyoles el van retallar abans d'aprovar-lo al 1932. -
ESP.- Tribunal de Garanties Constitucionals
Espanya travessava una etapa d’inestabilitat política. Es van celebrar eleccions per al Tribunal de Garanties Constitucionals, mentre el govern de Manuel Azaña es debilitava. Finalment, Azaña va dimitir el 8 de setembre, i Diego Martínez Barrio el va substituir de manera provisional. -
ESP.- Sufragi femení
L'aprovació del sufragi femení a Espanya va ser un fet històric que va reconèixer el dret de les dones a votar per primera vegada. Es va incloure en la Constitució de la Segona República Espanyola. Es va aprovar amb 161 vots a favor i 121 en contra. -
ESP.-Aprovació constitució
La Constitució de la Segona República establia la sobirania popular, la república de treballadors, la separació Església-Estat i l’autogovern regional, tot això generava rebuig de la dreta. Alcalá-Zamora va ser president i Azaña va iniciar el Bienni Reformista.
Video -
ESP.- Sanjurjada
El general Sanjurjo, inicialment republicà, es va oposar a les reformes militars i, destituït, va liderar un cop d’estat que va fracassar. Condemnat a cadena perpètua, va fugir a Portugal, on va seguir conspirant contra la República.
Video -
CAT. Aprovació definitiva de l'estatut
Finalment, el text definitiu de l'Estatut es va aprovar al setembre de 1932, establint una Generalitat amb capacitat en àmbits com l'educació i la cultura, però mai va ser completament aplicat a causa de la guerra civil i la dictadura franquista.
Video -
CAT. Eleccions al Parlament de Catalunya
Al novembre del 1932 van haver les primeres eleccions autonòmiques catalanes, guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià esdevé el primer president de la Generalitat estatutària. -
ESP.- Insurreccions anarquistes
A Casas Viejas, anarquistes de la CNT van proclamar el comunisme llibertari i van atacar la Guàrdia Civil. El capità Manuel Rojas va ordenar cremar una cabana amb rebels dins, causant 28 morts. L’escàndol va commocionar el país i va debilitar el govern d’Azaña. -
ESP.- La CEDA
La CEDA, fundada el 1933 per Gil-Robles, era una coalició de dretes que defensava el catolicisme i s’oposava a les reformes republicanes, buscant protegir la religió, la família, la propietat privada i l’ordre social, revertint les polítiques d’Azaña. -
ESP.- Creació Falange Espanyola
La Falange Espanyola, fundada per José Antonio Primo de Rivera, defensava un estat autoritari i unitari, rebutjant capitalisme i comunisme. Promovia el nacionalisme, el control estatal de l’economia, el catolicisme i una Espanya centralitzada i militaritzada. -
ESP.-Vot femení
Van ser les primeres amb sufragi femení. El partit més votat va ser el Partit Radical de Lerroux, que va governar amb el suport de la CEDA.
Video -
ESP.- Govern de Lerroux
Lerroux va formar govern sense la CEDA, però amb el seu suport. Es va iniciar una política conservadora, aturant i revertint moltes reformes progressistes anteriors, especialment en l’àmbit agrari i laboral. -
CAT. Mort de Francesc Macià
Quan Francesc ha mort, Lluís Companys el substitueix com a president de la Generalitat.
Video -
ESP.- Falange Española de las JONS
La Falange Española de José Antonio Primo de Rivera es va fusionar amb les JONS, formant Falange Española de las JONS per enfortir el feixisme i nacionalsindicalisme a Espanya. El partit va intensificar el seu odi contra l’esquerra. -
CAT. Conflicte per la Llei de Contractes de Conreu i tensions entre la Generalitat i el govern espanyol
El tercer aniversari de la República a Catalunya es va celebrar enmig de tensió política. El conflicte entre la Generalitat de Companys i el govern espanyol per la Llei de Contractes de Conreu va anar augmentant fins a la proclamació de l’Estat Català el 6 d’octubre de 1934. -
CAT. Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu
Els diputats catalans d’esquerra abandonen el Parlament espanyol després que s’anul·li la Llei de Contractes de Conreu. -
ESP.- Revoltes d'octubre
La incorporació de la CEDA al govern va provocar una revolta a Astúries, on els miners van ser durament reprimits. A Catalunya, Companys va proclamar l’Estat Català, però l’exèrcit va sufocar l’alçament i va empresonar el govern català. -
CAT. Revolta d’Octubre i suspensió de l’autonomia
Companys proclama l’Estat Català, i el govern central suspèn l’Estatut i empresona el govern català. El 1934 s’introdueix la llei de bases, amb reformes econòmiques, sanitàries i d’assistència social per millorar les condicions de les classes populars. -
CAT. Eleccions generals i restauració de l’autonomia
El Front d'Esquerres guanya les eleccions a Catalunya, i el govern de la República torna l'autonomia. Lluís Companys i el seu govern surten de la presó i recuperen el poder. -
ESP.- L’escàndol de l’Estraperlo
L’escàndol de l’Estraperlo va enfonsar el Partit Radical de Lerroux. Empresaris van subornar polítics per legalitzar un joc de ruleta, però, en ser rebutjats, van denunciar la trama, provocant la dimissió de Lerroux i la fi del Bienni Conservador. -
ESP.- Eleccions generals
El Front Popular va guanyar les eleccions amb el 47,1% dels vots, permetent un nou govern que alliberà presos com Companys, restaurà l’autonomia catalana i reprengué reformes socials, com la reforma agrària i l’expansió dels drets laborals. -
ESP.- Assassinat José del Castillo
El tinent José del Castillo, oficial de la Guàrdia d’Assalt i militant socialista, va ser assassinat a Madrid per pistolers d’extrema dreta. -
ESP.- Assassinat José Calvo Sotelo
Un grup de guàrdies d'assalt i milicians socialistes va detenir José Calvo Sotelo, líder monàrquic i exministre durant la dictadura de Primo de Rivera. Dins un camió, el socialista Luis Cuenca li va disparar al cap, assassinant-lo. Ho van fer per venjança a l'assassinat de José Castillo. -
CAT. Inici de la Guerra Civil i revolució social a Catalunya
Catalunya s’oposa al cop d’estat feixista i viu una revolució social, amb sindicats controlant indústries i terres. Es promou l’educació pública, la normalització del català i es fan reformes administratives.
Video -
ESP.- Cop d'estat
Militars nacionalistes van iniciar un cop d’estat a Melilla, expandint-se al Marroc espanyol i la península. Dirigit per Franco, Mola i Sanjurjo, el cop va fracassar parcialment, dividint Espanya i desencadenant la Guerra Civil (1936-1939).
Video -
Bibliografia