la linia de tiempo

  • MESOPOTAMIA
    10,000 BCE

    MESOPOTAMIA

    És l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al Creixent Fèrtil.
  • URUK
    4000 BCE

    URUK

    Uruk va passar per diverses fases de creixement: el període de l'Uruk primerenc (4000-3500 aC) fins al període de l'Uruk tardà (3500-3100 aC). La ciutat es va formar quan dos assentaments Ubaid petits van fusionar-se.
  • SUMER
    3400 BCE

    SUMER

    Sumer (ki-en-gi[1] en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. La seva procedència és incerta, i hi ha moltes hipòtesis, però les teories més serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'Iran o de l'oest de l'Índia de la cultura que va fundar la ciutat de Mohenjo-Daro.[2]
  • NIPPUR
    2700 BCE

    NIPPUR

    Nippur (actualment Tell Nuffar) fou una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap al 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk. Aquesta última la va ocupar a mitjans del segle XXVI aC, però uns anys després fou ocupada per Kix.[1] Finalment, va restablir la independència, que apareix ja consolidada cap al 2550 aC. La seva deïtat tutelar era Nunbarshegunu.
  • KIX
    2700 BCE

    KIX

    Kix (o Kiś) fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Inicialment independent, cap al 2700 aC exercia l'hegemonia amb el rei Mebaragesi, que va ser derrotat per Uruk. El seu successor Aka sostindrà lluites contra el rei Guilgameix d'Uruk.
  • UR
    2650 BCE

    UR

    Ur (en sumeri cuneiforme URI5, URIM2 URIM5;[1] en accadi URU ;[2] en àrab ʾūr; en hebreuʾûr) fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham. Actualment és a l'Iraq. La ciutat apareix poc després del 3000 aC i, cap al 2650 aC, la governa Akalamdug, que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kix i s'havia apoderat d'Uruk. Més tard, hi aparegué una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta.
  • LAGAIX
    2520 BCE

    LAGAIX

    L'any 2520 aC aproximadament, Ur-Nanxe, un príncep provinent de l'oest, es va aprofitar de la confusió que els elamites havien provocat al país de Sumer i es va proclamar rei de la ciutat-estat. Ur-Nanxe era segurament d'origen semita, i no amagava la seva condició d'estranger. Va ser el constructor del port de Lagaix, un dels més importants del golf Pèrsic, tant pel comerç com per les comunicacions.
  • 2400 BCE

    ININ

    Isin fou una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon I i els seus successors.
  • 2400 BCE

    UMMA

    Isin fou una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon I i els seus successors.
  • 2350 BCE

    LARSA

    Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia. El seu emplaçament ha estat identificat en la moderna Tell as-Senkereh o Tell Sankarah, a la governació de Dhi Qar, Iraq. La seva deïtat fou Pabilsag, déu dels arbres.